Els anys 2022 i 2023 han estat els més càlids de la història a Catalunya i fa mesos que estem immersos en un episodi de sequera extrema que posa contra les cordes les reserves d'aigua. L'emissió descontrolada de gasos d'efecte hivernacle que implica l'activitat humana ja ha provocat un augment de temperatura notable i accelerat al llarg de les últimes dècades. El futur és aquí.
Es parla d'"emergència climàtica", fins i tot des dels governs, però és evident que no s'actua com en una emergència. No estem fent com quan es cala foc o hi ha una epidèmia, que es prenen mesures dràstiques i immediates. En relació amb l'escalfament global es fan grans cimeres internacionals, com la d'aquests últims dies a Dubai, on es prenen una sèrie de mesures per atenuar la pujada de la temperatura, però amb mesures tímides que sempre s'hauran d'aplicar "més endavant". Mentrestant, la màquina no es pot aturar: el progrés significa produir més, cremar petroli, accelerar l'escalfament i destruir la biodiversitat del planeta a marxes forçades.
És una cursa suïcida. Destruir cada cop més ràpid el planeta només ens pot dur a l'autodestrucció i al campi qui pugui. La tecnologia no ofereix solucions per a tots els problemes, més aviat crea miratges que, al cap d'un temps, s'esvaeixen i mostren la crua realitat. L'única manera d'intentar garantir que el planeta sigui habitable per la majoria en el futur és reduir dràsticament el consum d'energia i de recursos, sobretot allà on el malbaratament és més escandalós. Planificar un decreixement just i responsable. En altres paraules, abandonar el capitalisme i adoptar un sistema que garanteixi el nivell de benestar que es consideri just i sostenible en el nostre planeta finit.
A escala municipal, no podem canviar el sistema ni decidir el curs del planeta, però hem de fer tots els passos que puguem per reduir la nostra petjada ecològica. Consumir cada vegada menys energia i minimitzar la destrucció del territori. A Berga i el Berguedà, s'han fet alguns passos en la bona direcció aquests últims anys, com ara l'adopció de la biomassa com a font d'energia de proximitat per escalfar l'aigua de la piscina o diversos edificis, incentivar la instal·lació de plaques solars a través de la bonificació d'impostos, millorar l'eficiència energètica d'edificis com les escoles públiques o separar molt millor els residus per facilitar el reciclatge.
Ara cal accentuar les polítiques municipals per afavorir la transició ecològica a la ciutat, i ho farem, per exemple: Multiplicant la instal·lació de plaques solars als edificis municipals (No cal posar plaques als camps mentre quedin teulades lliures); Culminant la substitució de l'enllumenat per leds, reduint consum, emissions i contaminació lumínica (Després de fer-ho als carrers i al pavelló, ara ho farem al camp de futbol); Buscant l'aprofitament de les aigües pluvials i de les fonts de la ciutat, per exemple per la neteja viària; Reduint dràsticament l'ús del cotxe en desplaçaments per Berga, ampliant els espais per a vianants i afavorint l'ús de la bicicleta; Plantant més arbres.
I sobretot, descartant qualsevol inversió incoherent des d'un punt de vista ambiental. Que cada euro públic que es dediqui a noves inversions serveixi per estalviar energia, allargar la vida útil dels equipaments, rehabilitar edificis o crear espais que afavoreixin els desplaçaments a peu, en bicicleta o en transport públic, com ara la nova estació d'autobusos a la rasa dels Molins.
Es parla d'"emergència climàtica", fins i tot des dels governs, però és evident que no s'actua com en una emergència. No estem fent com quan es cala foc o hi ha una epidèmia, que es prenen mesures dràstiques i immediates. En relació amb l'escalfament global es fan grans cimeres internacionals, com la d'aquests últims dies a Dubai, on es prenen una sèrie de mesures per atenuar la pujada de la temperatura, però amb mesures tímides que sempre s'hauran d'aplicar "més endavant". Mentrestant, la màquina no es pot aturar: el progrés significa produir més, cremar petroli, accelerar l'escalfament i destruir la biodiversitat del planeta a marxes forçades.
És una cursa suïcida. Destruir cada cop més ràpid el planeta només ens pot dur a l'autodestrucció i al campi qui pugui. La tecnologia no ofereix solucions per a tots els problemes, més aviat crea miratges que, al cap d'un temps, s'esvaeixen i mostren la crua realitat. L'única manera d'intentar garantir que el planeta sigui habitable per la majoria en el futur és reduir dràsticament el consum d'energia i de recursos, sobretot allà on el malbaratament és més escandalós. Planificar un decreixement just i responsable. En altres paraules, abandonar el capitalisme i adoptar un sistema que garanteixi el nivell de benestar que es consideri just i sostenible en el nostre planeta finit.
A escala municipal, no podem canviar el sistema ni decidir el curs del planeta, però hem de fer tots els passos que puguem per reduir la nostra petjada ecològica. Consumir cada vegada menys energia i minimitzar la destrucció del territori. A Berga i el Berguedà, s'han fet alguns passos en la bona direcció aquests últims anys, com ara l'adopció de la biomassa com a font d'energia de proximitat per escalfar l'aigua de la piscina o diversos edificis, incentivar la instal·lació de plaques solars a través de la bonificació d'impostos, millorar l'eficiència energètica d'edificis com les escoles públiques o separar molt millor els residus per facilitar el reciclatge.
Ara cal accentuar les polítiques municipals per afavorir la transició ecològica a la ciutat, i ho farem, per exemple: Multiplicant la instal·lació de plaques solars als edificis municipals (No cal posar plaques als camps mentre quedin teulades lliures); Culminant la substitució de l'enllumenat per leds, reduint consum, emissions i contaminació lumínica (Després de fer-ho als carrers i al pavelló, ara ho farem al camp de futbol); Buscant l'aprofitament de les aigües pluvials i de les fonts de la ciutat, per exemple per la neteja viària; Reduint dràsticament l'ús del cotxe en desplaçaments per Berga, ampliant els espais per a vianants i afavorint l'ús de la bicicleta; Plantant més arbres.
I sobretot, descartant qualsevol inversió incoherent des d'un punt de vista ambiental. Que cada euro públic que es dediqui a noves inversions serveixi per estalviar energia, allargar la vida útil dels equipaments, rehabilitar edificis o crear espais que afavoreixin els desplaçaments a peu, en bicicleta o en transport públic, com ara la nova estació d'autobusos a la rasa dels Molins.