Des de l'any 2007, quan s'acosten eleccions municipals, la CUP de Berga discutim si ens hi hem de presentar. No som professionals de la política, el nostre objectiu no és recollir vots per alimentar el partit, ocupar cadires o col·locar gent a la Diputació, sinó que la nostra dedicació a l'Ajuntament va només lligada a la voluntat de transformar la ciutat. Per un temps limitat i d'acord amb el nostre codi ètic, que regula la dedicació i el sou.
Vam decidir optar a revalidar el govern i la victòria de la CUP a les eleccions va ser clara, però també el retrocés en vots i regidors, després de dues legislatures complicades arreu i particularment desagraïdes en l'aspecte econòmic local. La manca d'una alternativa política viable va permetre reelegir l'Ivan com a alcalde i vam començar a fer camí amb els companys d'Esquerra, el Moisès i l'Ermínia, amb qui treballem de bracet i amb la màxima confiança, com ho havíem fet amb el Ramon i la Dolors.
Que l'equip de govern tingui majoria absoluta del ple facilita alguns aspectes de l’acció de govern, no cal negar-ho. Però buscar acords amb l'oposició vol dir proposar, incorporar punts de vista i també cedir. És el que ha fet la CUP durant els anys que ha governat a Berga i el que farem aquesta legislatura. Alguns dies amb desenganys, com quan ara fa un mes i mig es va tancar la porta a refinançar el deute per donar una mica d'aire a l'Ajuntament, i altres amb entesa, com veiem a cada ple.
Volem continuar enfortint els serveis públics, millorar equipaments culturals i esportius, acompanyar les entitats que donen vida a la ciutat, aprofundir en polítiques feministes, consolidar espais de participació, impulsar el petit comerç, continuar actuant al Barri Vell o facilitar la vida als vianants. També tancar carpetes com les dels Pedregals o l'estació d'autobusos i obrir les de Queralt o el Mercat Municipal. Tot això, continuant amb la reducció del deute i, a més a més, de manera acordada amb grups de l'oposició. No podrem aplicar només el nostre programa: pactarem i prioritzarem conjuntament amb altres grups.
Em faré pesat repetint que no és el mateix governar la ciutat creant deute, com van fer fins al 2015, que retornant-lo, com han fet els governs de la CUP. Algunes de les mancances tècniques i econòmiques de l'Ajuntament de Berga no s'entenen sense tenir en compte que ja és el novè any que la ciutat no pot disposar dels recursos que genera i li pertoquen perquè n'ha de dedicar una part important a pagar una festa que ja ni recordem quina era. Estem parlant de deficiències en la gestió municipal que es van corregint, però massa a poc a poc. I algunes afecten el dia a dia de la gent, com ara alguns contractes caducats des de fa massa temps o tràmits que s'allarguen més del compte.
Més enllà del que siguem capaços de fer a Berga, la nostra acció municipal no pot ser aïllada. Estem en plena emergència climàtica i el context nacional és lamentable (avui que fa 6 anys de l'últim i esperpèntic dia històric del 2017). La política catalana ha fet una mena de retorn a l'autonomisme dels anys 90, però amb la societat menys cohesionada que recordem i en un procés d'espanyolització accelerada. El Procés ha mort i el descrèdit de la política és gegantí, però la independència és més necessària que mai. És urgent reactivar la força del país a través de les entitats i organitzacions de tota mena, per tornar a aixecar un moviment guanyador. D’això a Berga en sabem i hem de ser protagonistes de la remuntada.
Vam decidir optar a revalidar el govern i la victòria de la CUP a les eleccions va ser clara, però també el retrocés en vots i regidors, després de dues legislatures complicades arreu i particularment desagraïdes en l'aspecte econòmic local. La manca d'una alternativa política viable va permetre reelegir l'Ivan com a alcalde i vam començar a fer camí amb els companys d'Esquerra, el Moisès i l'Ermínia, amb qui treballem de bracet i amb la màxima confiança, com ho havíem fet amb el Ramon i la Dolors.
Que l'equip de govern tingui majoria absoluta del ple facilita alguns aspectes de l’acció de govern, no cal negar-ho. Però buscar acords amb l'oposició vol dir proposar, incorporar punts de vista i també cedir. És el que ha fet la CUP durant els anys que ha governat a Berga i el que farem aquesta legislatura. Alguns dies amb desenganys, com quan ara fa un mes i mig es va tancar la porta a refinançar el deute per donar una mica d'aire a l'Ajuntament, i altres amb entesa, com veiem a cada ple.
Volem continuar enfortint els serveis públics, millorar equipaments culturals i esportius, acompanyar les entitats que donen vida a la ciutat, aprofundir en polítiques feministes, consolidar espais de participació, impulsar el petit comerç, continuar actuant al Barri Vell o facilitar la vida als vianants. També tancar carpetes com les dels Pedregals o l'estació d'autobusos i obrir les de Queralt o el Mercat Municipal. Tot això, continuant amb la reducció del deute i, a més a més, de manera acordada amb grups de l'oposició. No podrem aplicar només el nostre programa: pactarem i prioritzarem conjuntament amb altres grups.
Em faré pesat repetint que no és el mateix governar la ciutat creant deute, com van fer fins al 2015, que retornant-lo, com han fet els governs de la CUP. Algunes de les mancances tècniques i econòmiques de l'Ajuntament de Berga no s'entenen sense tenir en compte que ja és el novè any que la ciutat no pot disposar dels recursos que genera i li pertoquen perquè n'ha de dedicar una part important a pagar una festa que ja ni recordem quina era. Estem parlant de deficiències en la gestió municipal que es van corregint, però massa a poc a poc. I algunes afecten el dia a dia de la gent, com ara alguns contractes caducats des de fa massa temps o tràmits que s'allarguen més del compte.
Més enllà del que siguem capaços de fer a Berga, la nostra acció municipal no pot ser aïllada. Estem en plena emergència climàtica i el context nacional és lamentable (avui que fa 6 anys de l'últim i esperpèntic dia històric del 2017). La política catalana ha fet una mena de retorn a l'autonomisme dels anys 90, però amb la societat menys cohesionada que recordem i en un procés d'espanyolització accelerada. El Procés ha mort i el descrèdit de la política és gegantí, però la independència és més necessària que mai. És urgent reactivar la força del país a través de les entitats i organitzacions de tota mena, per tornar a aixecar un moviment guanyador. D’això a Berga en sabem i hem de ser protagonistes de la remuntada.