Quan fas política –sigui al carrer, a l'Ajuntament o al Parlament–, va bé ser conscient que rebràs, amb raó o sense, crítiques de tota mena. Constructives i destructives, merescudes o delirants, reflexionades o vomitades. Fa tot just una dècada, la CUP havia arribat a "caure amb gràcia" fins i tot en àmbits que no li eren propis, però el naufragi català del 2017 ha desembocat en una guerra entre perdedors que no s’acaba mai.
Els discursos reaccionaris, racistes i espanyolistes van fent forat entre la gent, i una candidatura independentista –però també d’esquerres, feminista i ecologista com la CUP– és un blanc perfecte. Per això, podem arribar a sentir que la CUP té la culpa de no haver desplegat la declaració d’independència, de no aplicar prou bé la immersió lingüística o de promoure l’islam. Tot plegat bestieses, tenint en compte que mai no hem governat la Generalitat.
A Berga, la CUP sí que hi governa des de fa nou anys i, per tant, sens dubte té la "culpa" d’algunes de les coses que hi passen. De les dolentes, però també de les bones. D’altaveus que destaquen allò que no surt prou bé n’hi ha de sobres, des de l’oposició fins a la premsa, però també tenim motius per estar orgullosos de les millores que cada setmana assoleix l’Ajuntament i la ciutat.
Per això, aquests dies hem repartit un fulletó per totes les bústies de Berga que es diu Tot és culpa de la CUP, i que explica alguns dels fruits del primer any de legislatura. Un fulletó elaborat i repartit per la nostra militància, no com altres municipis, que continuen imprimint i repartint propaganda "institucional" pagada entre tots. Hi expliquem millores en diversos àmbits de la ciutat que ha pogut tirar endavant l’equip de govern sorgit de les últimes eleccions, una coalició de la CUP i ERC en minoria.
Des del 2015 hem governat la ciutat en un període de reducció del deute històric –de més d’un 70%– fet que ha limitat molt la capacitat inversora. Per això, el nostre discurs no serà mai triomfalista. Creiem que la capacitat d’un ajuntament és limitada, i la d’un ajuntament que estava tan endeutat encara més. El marc legal i les competències municipals no permeten revertir els grans mals d’aquest sistema: la destrucció del medi, la pobresa, les dificultats d’accés a l’habitatge, l’existència d’Espanya... Però en tot allò que puguem influir, en cada euro que decidim on es gasta, tenim clares les nostres prioritats. Millorar els equipaments per millorar els serveis públics, transformar carrers per fer-los més accessibles, revertir la degradació del Barri Vell, fer una ciutat viva i participativa, col·laborar amb les entitats...
Aquests són els principis que ens han dut a tenir la responsabilitat de governar la ciutat els últims anys, i que mantindrem fins a l’últim dia que estiguem a l’Ajuntament. Les obres ara a punt d’acabar a l’escola de Santa Eulàlia, al Teatre Municipal o al carrer Major donaran pas a l’esperada gespa del camp de futbol o a la renovació de la plaça de la Font del Ros. I pel 2025, plantejarem un nou ús a l’antiga piscina del Lledó, ampliar la plaça de les Cols, més millores al Polígon o transformar el carrer del Roser. També assumirem propostes dels grups de l’oposició que es vulguin involucrar en la millora de la ciutat, perquè les urnes ens van situar en minoria i tothom és necessari.
Per acabar, voldria dir que quan fem balanç de la feina feta per l’Ajuntament de Berga, de vegades se’ns diu que "això ho hauria fet qualsevol equip de govern". Què més voldríem! Si els governs municipals de les últimes dècades haguessin aplicat principis i prioritats semblants a les nostres, ens hauríem estalviat una muntanya de deutes, fiascos urbanístics, part de la degradació del Barri Vell, o mancances cròniques a escoles i altres equipaments. I, probablement, mai ens hauríem involucrat en la política institucional, que prou feina tenim a fora.
