Seria l’any 1980 més o menys, que estàvem asseguts sobre una cartel·la que hi havia a la façana de l’antic Banc Central de Berga, al carrer de la bodega, que feia cantonada amb la plaça de Cal Negre. Buscàvem aquell indret com a festejador i per ser-hi també, un dels punts més frescs de Berga, als migdies dels mesos d’estiu.
Un matrimoni, de la capital segurament, ens va demanar si li podíem indicar on era el carrer Ciutat, no vam saber fer-ho, així que van provar sort demanant-nos com havien de fer per arribar a la plaça de la Patum. “Si, tot recte cap amunt”, vam respondre.
No sé si és un fet generalitzat o no, però jo tinc la idea que els noms dels carrers són per als repartidors i per als carters, recordo pocs noms de carrers i poc em diu el nom de la placa, en canvi em remou els budells les històries de la gent que hi viu o que hi transita.
Molts noms de carrers dels quins tenim a la comarca, ens vénen heretats encara d’anteriors règims, com hem heretat tantes altres coses, i les herències, ja sabeu, s’accepten o es refusen, hem acceptat, fins ara, tenir una “campechana” monarquia, en canvi, tots vam estar d’acord en refusar els noms d’anteriors militars i ideòlegs.
La proposta de canviar alguns noms de carrers com han fet notar alguns veïns de Berga, no l’hauríem de considerar com una provocació, estem d’acord en que una part de la historia de Berga no està representada en el nomenclàtor, sovint són als perdedors els que s’han acabat obviant de la nostra història. Altra cosa podria ser les formes de fer-se escoltar les que podem dir provocadores. Clar que, podem pensar que si vols ser escoltat has de fer soroll, si els catalans haguéssim esperat a tenir permís per treure les urnes i fer un referèndum encara estaríem esperant, si haguéssim esperat a tenir permís per penjar les estelades als edificis municipals, encara estaríem esperant. Hi ha noms que es troben a faltar als carrers de Berga. Pensem-ho.
A la vida de l’home, arriba sempre el moment de donar-se compte que hi ha coses que encara ens les tolera la consciència però ja no ens ho permet el cos, per cansanci, rutina o deixadesa, ens podria passar que tinguéssim un badall mentre ens estem fent un petó. La religió cristiana ens ofereix el sagrament del perdó perquè som de primeres pecadors. L’església posseeix l’aigua i les llàgrimes, l’aigua del baptisme i les llàgrimes de la penitència. És així com jo vaig aconseguir el perdó de no recordar el veritable nom del carrer Major, per la penitència d’haver d’avergonyir-me davant tots vosaltres.
Un matrimoni, de la capital segurament, ens va demanar si li podíem indicar on era el carrer Ciutat, no vam saber fer-ho, així que van provar sort demanant-nos com havien de fer per arribar a la plaça de la Patum. “Si, tot recte cap amunt”, vam respondre.
No sé si és un fet generalitzat o no, però jo tinc la idea que els noms dels carrers són per als repartidors i per als carters, recordo pocs noms de carrers i poc em diu el nom de la placa, en canvi em remou els budells les històries de la gent que hi viu o que hi transita.
Molts noms de carrers dels quins tenim a la comarca, ens vénen heretats encara d’anteriors règims, com hem heretat tantes altres coses, i les herències, ja sabeu, s’accepten o es refusen, hem acceptat, fins ara, tenir una “campechana” monarquia, en canvi, tots vam estar d’acord en refusar els noms d’anteriors militars i ideòlegs.
La proposta de canviar alguns noms de carrers com han fet notar alguns veïns de Berga, no l’hauríem de considerar com una provocació, estem d’acord en que una part de la historia de Berga no està representada en el nomenclàtor, sovint són als perdedors els que s’han acabat obviant de la nostra història. Altra cosa podria ser les formes de fer-se escoltar les que podem dir provocadores. Clar que, podem pensar que si vols ser escoltat has de fer soroll, si els catalans haguéssim esperat a tenir permís per treure les urnes i fer un referèndum encara estaríem esperant, si haguéssim esperat a tenir permís per penjar les estelades als edificis municipals, encara estaríem esperant. Hi ha noms que es troben a faltar als carrers de Berga. Pensem-ho.
A la vida de l’home, arriba sempre el moment de donar-se compte que hi ha coses que encara ens les tolera la consciència però ja no ens ho permet el cos, per cansanci, rutina o deixadesa, ens podria passar que tinguéssim un badall mentre ens estem fent un petó. La religió cristiana ens ofereix el sagrament del perdó perquè som de primeres pecadors. L’església posseeix l’aigua i les llàgrimes, l’aigua del baptisme i les llàgrimes de la penitència. És així com jo vaig aconseguir el perdó de no recordar el veritable nom del carrer Major, per la penitència d’haver d’avergonyir-me davant tots vosaltres.