Recordo ben bé quan jo era petit que al Berguedà tots teníem la idea del carter com la persona més cosmopolita del món, ell era l’únic que podia permitir-se anar i venir de diferents països, al menys aquesta era la nostra idea.
En aquell temps jo tenia una tieta a França, com a dany colateral d’una guerra que només es resistia a quedar-se a la meva memòria per les entusiastes explicacions als llibres de text i pels intencionats silencis a casa. Jo imaginava al carter anant a buscar la carta a casa de la meva tieta en persona, i portar-nos-la al mateix temps que als veïns del segon li portava una de Galícia, o a la dona del bloc del davant una d’Argentina, era sens dubte l’heroi d’alguns nens i l’enveja de tots.
Ara el Berguedà ha canviat, la gent ja no vesteix de negre o en el millor dels casos de gris. Ara es veuen estampats i colors a la roba i als rostres de la gent, i als carrers, i a les festes, i tenim pluriculturalisme a les escoles, a les associacions, vaja, que som molt més cosmopolites, més encara que el carter de la meva infància.
Durant dècades els ajuntaments dels diferents municipis de la comarca, han fet esforços, a vegades amb més cor que cap, per deixar de banda la imatge tancada i gris del berguedans.
Un dels municipis que està destacant en aquesta tasca és Gironella, no només per la idea que tenen els polítics que la governen de ser el municipi més cultural de la comarca, també per les idees innovadores que estan demostrant a l’hora de programar, decorar i posar en escena actes i festes tradicionals que havien quedat estancades, en pocs anys hem vist ressorgir del no res per exemple el carnestoltes, hem vist decorar amb gust l’arribada dels reis de l’orient, sense caure ni de bon tros en “l’horterada”.
Gironella aspira a tenir un altre títol, a banda de ser com és des de fa anys la perla del Llobregat, també vol ser coneguda com la vila del glamour i del savoir faire, i potser en poc temps sentirem a dir allò tan cosmopolita “Paris, Gironella, el cel”.
En aquell temps jo tenia una tieta a França, com a dany colateral d’una guerra que només es resistia a quedar-se a la meva memòria per les entusiastes explicacions als llibres de text i pels intencionats silencis a casa. Jo imaginava al carter anant a buscar la carta a casa de la meva tieta en persona, i portar-nos-la al mateix temps que als veïns del segon li portava una de Galícia, o a la dona del bloc del davant una d’Argentina, era sens dubte l’heroi d’alguns nens i l’enveja de tots.
Ara el Berguedà ha canviat, la gent ja no vesteix de negre o en el millor dels casos de gris. Ara es veuen estampats i colors a la roba i als rostres de la gent, i als carrers, i a les festes, i tenim pluriculturalisme a les escoles, a les associacions, vaja, que som molt més cosmopolites, més encara que el carter de la meva infància.
Durant dècades els ajuntaments dels diferents municipis de la comarca, han fet esforços, a vegades amb més cor que cap, per deixar de banda la imatge tancada i gris del berguedans.
Un dels municipis que està destacant en aquesta tasca és Gironella, no només per la idea que tenen els polítics que la governen de ser el municipi més cultural de la comarca, també per les idees innovadores que estan demostrant a l’hora de programar, decorar i posar en escena actes i festes tradicionals que havien quedat estancades, en pocs anys hem vist ressorgir del no res per exemple el carnestoltes, hem vist decorar amb gust l’arribada dels reis de l’orient, sense caure ni de bon tros en “l’horterada”.
Gironella aspira a tenir un altre títol, a banda de ser com és des de fa anys la perla del Llobregat, també vol ser coneguda com la vila del glamour i del savoir faire, i potser en poc temps sentirem a dir allò tan cosmopolita “Paris, Gironella, el cel”.