Fa pocs dies a la comarca, i més concretament a Gironella, va bufar un vent tan fort que a mi em va fer canviar de vorera, de religió i fins i tot de raça.
Sembla mentida que en una comarca on passen poques coses, les quines passin siguin tan sonades. Em ve al cap algun exemple, les festes són poques les quines celebrem, però tenim la Patum que pràcticament la seva ressaca ens pot durar tot l’any.
No sé si ha estat la força d’aquest vent o la necessitat de veure el que hi ha més enllà de la nostra comarca, però igual com aquells que busquen vida a altres planetes, i malgrat que la bellesa estigui a l’interior, de sobte m’he vist a la costa, mirant el mar i buscant a l’horitzó siluetes de muntanyes conegudes.
Potser hagi estat la nostàlgia, o potser una sana enveja, el fet és que comparant la realitat que tenim a la comarca amb altres realitats, he vist clarament que estem molt per sota de les propostes per atreure el turisme i, de pas, de potenciar l’economia al Berguedà comparant-la amb l’àmplia oferta d’activitats culturals i de lleure que hi ha a diverses comarques del país.
Si a més, afegim la disposició a col·laborar i participar dels veïns amb la majoria dels actes, per contra del nostre conegut esport de posar pals a les rodes o boicotejar d’alguna manera iniciatives proposades per cercles que no siguin els nostres propers, em fa reflexionar i pensar que realment a la costa hi ha platja perquè allà tothom a posat el seu granet de sorra.
Segurament amb l’esforç de tots, entitats i ciutadans, el Berguedà també podria tenir una gran varietat d’ofertes per atreure els visitants, a més dels ja reconeguts turistes que venen a fer la passejada per la comarca, qui sap si per veure el nostre entorn entranyable o pel fet d’estar buscant desesperadament una sortida. El cas és que ja que han fet l’esforç de venir i passejar per les nostres muntanyes, organitzem-los espectacles o activitats perquè tinguin raons per quedar-se i arguments per tornar.