Potser algú recorda aquell gener del 2017 a Berga, quan la Patum cremava abans d'hora i molt abans de Corpus. El mateix any que durant l'octubre sortiríem a votar per reivindicar-nos com a poble, també seria l'any que s'expulsava tres persones de la comparsa dels Plens de la Patum per traïció i sedició. Doncs aquell mateix any, aquell gener del 2017, també va ser l'any que jo acumularia, com pogues vegades m'hauria pogut imaginar a la vida, insults pel carrer, amenaces telefòniques i ratllades en un vell Seat Ibiza gris, que avui encara em recorda el meu pas per aquest estimat diari. I tot, perquè aquells articles que es basaven en informacions certificades i contrastades, no havien agradat una part de la ciutadania d'aquesta ciutat.
Avuí se m'ha tornat a despertar l'amargor d'aquests records: pressions i amenaces que alimentaven un caciquisme berguedà que, sense mesura ni pietat, s'acarnissava contra mi. I la gravetat de tot plegat és que no només era contra mi. També ho feia, amb més o menys mesura, però de forma molt més permanent, contra qui avui ha desistit com a alcaldessa de Berga, Montse Venturós. Venturós portava, aquell gener del 2017, un any i mig com a alcaldessa de la ciutat. I malgrat que havia demanat "prudència i calma" amb les crítiques perquè "tothom n'ha d'aprendre", les pressions que sobrepassaven la feina -i fins i tot el càrrec- no van tardar a arribar. Ni per a ella, ni tampoc per a mi.
Qui es pensi que amb aquest article defenso políticament la Montse Venturós confondrà ètica i humanitat amb lloances, perquè de coses bones n'ha fet moltes, però de mal fetes -segons el meu criteri- també. La CUP va arribar a l'Ajuntament de Berga perquè Berga necessitava un canvi. I segurament la CUP va ser el millor canvi que l'any 2015 -després d'una llarga travessa convergent- podia arribar. Si l'any 2019 va revalidar l'alcaldia va ser perquè l'equip de cupaires -i estic convençuda que sobretot ella- hi van tornar a posar coratge, experiència i voluntat. Però ni les promeses van ser fàcils de complir, ni la Patum es va democratitzar del tot, ni la desobediència es va culminar, ni tots els serveis es van municipalitzar, ni tants altres problemes fàcils de resoldre des de l'oposició ho van acabar sent des del govern. Avui dia, la ciutat de Berga continua plena d'habitatges buits, el centre antic no es recupera i algunes concessions continuen enquistades com un malson, per dir només alguns exemples. Segurament a la Montse ningú li va dir que això seria fàcil, però ella pot estar orgullosa d'haver-ho batallat. Com ja avisaven i no mentien: anem lents perquè anem lluny.
Ara la Montse Venturós ha anunciat que plega. I estic segura que ho fa per esgotament. Pel mateix esgotament que explica que jo mateixa abandonés el dia a dia d'aquest diari, malgrat que porto la comarca i el periodisme al cor. Sense haver pogut parlar amb ella, penso que és una decisió valenta, madurada i compartida amb les persones que més l'estimen. Segur que és la correcta, m'asseguraran alguns amics compartits que sé que ens cuiden a les dues.
Venti -si em permets-, no tinguis cap dubte que el teu pas per l'alcaldia de la ciutat ha deixat petjada. M'atreviria a dir que molta més que la que van deixar els teus predecessors. I fins i tot a l'hora de marxar, ens has donat una lliçó sobre què vol dir ser revolucionari. Et vas atrevir des de la joventut i la inexperiència, et vas guanyar la confiança de la gent de la ciutat, i vas fer història amb decisions inesperades i agosarades. Ningú va dir que seria fàcil. Segurament tampoc ningú et va avisar -com a mi- que les pressions, les amenaces i les ratllades al cotxe formarien part de l'equació. Però Montse, ningú et negarà mai la valentia. Des del diari et volem dir una cosa: vas entrar valenta, et vas mantenir valenta, i també ara, n'has marxat valenta. Gràcies per la lliçó de vida.
Avuí se m'ha tornat a despertar l'amargor d'aquests records: pressions i amenaces que alimentaven un caciquisme berguedà que, sense mesura ni pietat, s'acarnissava contra mi. I la gravetat de tot plegat és que no només era contra mi. També ho feia, amb més o menys mesura, però de forma molt més permanent, contra qui avui ha desistit com a alcaldessa de Berga, Montse Venturós. Venturós portava, aquell gener del 2017, un any i mig com a alcaldessa de la ciutat. I malgrat que havia demanat "prudència i calma" amb les crítiques perquè "tothom n'ha d'aprendre", les pressions que sobrepassaven la feina -i fins i tot el càrrec- no van tardar a arribar. Ni per a ella, ni tampoc per a mi.
Qui es pensi que amb aquest article defenso políticament la Montse Venturós confondrà ètica i humanitat amb lloances, perquè de coses bones n'ha fet moltes, però de mal fetes -segons el meu criteri- també. La CUP va arribar a l'Ajuntament de Berga perquè Berga necessitava un canvi. I segurament la CUP va ser el millor canvi que l'any 2015 -després d'una llarga travessa convergent- podia arribar. Si l'any 2019 va revalidar l'alcaldia va ser perquè l'equip de cupaires -i estic convençuda que sobretot ella- hi van tornar a posar coratge, experiència i voluntat. Però ni les promeses van ser fàcils de complir, ni la Patum es va democratitzar del tot, ni la desobediència es va culminar, ni tots els serveis es van municipalitzar, ni tants altres problemes fàcils de resoldre des de l'oposició ho van acabar sent des del govern. Avui dia, la ciutat de Berga continua plena d'habitatges buits, el centre antic no es recupera i algunes concessions continuen enquistades com un malson, per dir només alguns exemples. Segurament a la Montse ningú li va dir que això seria fàcil, però ella pot estar orgullosa d'haver-ho batallat. Com ja avisaven i no mentien: anem lents perquè anem lluny.
Ara la Montse Venturós ha anunciat que plega. I estic segura que ho fa per esgotament. Pel mateix esgotament que explica que jo mateixa abandonés el dia a dia d'aquest diari, malgrat que porto la comarca i el periodisme al cor. Sense haver pogut parlar amb ella, penso que és una decisió valenta, madurada i compartida amb les persones que més l'estimen. Segur que és la correcta, m'asseguraran alguns amics compartits que sé que ens cuiden a les dues.
Venti -si em permets-, no tinguis cap dubte que el teu pas per l'alcaldia de la ciutat ha deixat petjada. M'atreviria a dir que molta més que la que van deixar els teus predecessors. I fins i tot a l'hora de marxar, ens has donat una lliçó sobre què vol dir ser revolucionari. Et vas atrevir des de la joventut i la inexperiència, et vas guanyar la confiança de la gent de la ciutat, i vas fer història amb decisions inesperades i agosarades. Ningú va dir que seria fàcil. Segurament tampoc ningú et va avisar -com a mi- que les pressions, les amenaces i les ratllades al cotxe formarien part de l'equació. Però Montse, ningú et negarà mai la valentia. Des del diari et volem dir una cosa: vas entrar valenta, et vas mantenir valenta, i també ara, n'has marxat valenta. Gràcies per la lliçó de vida.
