Si realitzéssim una enquesta als habitants de Berga demanant-los si s'estimen la seva ciutat, el més probable és que un percentatge proper al 100% respongués que sí. Però la realitat que veiem cada dia als carrers del nostre municipi no reflecteix el mateix. Excrements i orins de gossos (i de persones), ampolles de cervesa, gots i llaunes escampades per qualsevol banc o lleixa, papers a terra a prop de papereres, closques de pipes, pintades a parets d'edificis o trastos, mobles i restes de deixalles abandonades en certs carrers i jardins públics són una evidència impossible de negar. I per no parlar, és clar, de l'augment d'actes violents i robatoris a la ciutat.
El cert és que les eines que un govern municipal té en l'assumpte són limitades, però també està clar que ha de jugar totes les cartes possibles de la baralla si vol intentar guanyar la partida a l'incivisme. I el govern de Berga no ho fa. Per començar, tenim una ordenança de convivència i via pública que data de 2008 (amb una petita modificació del 2013, relativa a la prohibició de venda de begudes en envasos de vidre durant els dies de Patum). Per tant, costa poc deduir que, després de 16 anys, les previsions del text inicial no donen resposta als reptes i problemàtiques actuals. Tot i el compromís d'aprovació d'un nou text al llarg del 2022, hem arribat ja al 2024 i el govern municipal encara no ha sotmès el text a votació. Un cop més, com malauradament ja va sent costum i malgrat la urgència del tema, actua tard, molt tard.
I algú podria preguntar-se: Una nova ordenança solucionarà tots aquests problemes? La resposta és no. I és que a part de les possibles sancions, des de l'Ajuntament es pot fer molt més. Els que ja tenim una edat, recordem aquella famosa campanya de Barcelona, posa’t guapa en què la ciutat comtal va experimentar canvis molt significatius els anys anteriors i posteriors a les olimpíades de 1992. El cert és que els barcelonins van fer-se seva la campanya i van assumir part de responsabilitat en la cura i manteniment de la ciutat. Berga necessita posar-se guapa, necessita una dosi d'autoestima que faci que el que diu que se l'estima, però orina als carrers o deixa llaunes i gots a bancs i a la via pública, comenci a respectar-la.
Com hauria de ser aquesta campanya? Doncs és evident que a part d'un bon lema, hauria d'incloure diverses actuacions en diferents àmbits, perdurar en un període de temps prou llarg (la campanya de Barcelona va durar més de 20 anys) i comptar amb el teixit, l'estructura i col·laboració d'entitats, associacions i sectors empresarials locals. El foment dels bons hàbits per a propietaris d'animals domèstics, una regulació i reestructuració d'espais adequats per a mascotes, un treball de conscienciació pel respecte i la cura de l'espai públic entre infants i joves -però també entre la població en general-, generar un sentiment de corresponsabilitat entre administració i ciutadania, fomentar la rehabilitació d'edificis privats i facilitar línies d'ajudes econòmiques, treballar conjuntament amb el sector d'oci nocturn per la conciliació entre oci i descans dels veïns són només alguns dels punts indispensables per provocar el ressorgiment d’un orgull de ciutat real, per cohesionar la ciutadania novament i per fomentar l'estima i el respecte vertaders. Només així, Berga podrà brillar tal com es mereix.
Un cop arribats en aquest punt, la pregunta és: el govern actual de la nostra ciutat està preparat per preveure, planificar i actuar en aquest sentit? L'estat de la ciutat actualment, la manca de manteniment acumulat de carrers i d'espais públics, la deixadesa generalitzada i el llegat dels anys de govern de la CUP ens indiquen rotundament que no. Una vegada més, segurament, ens haurem de conformar amb bones paraules, bones intencions i un parell de poemes (això sí, ben triats). Però, sincerament, no és suficient. Berga es mereix molt més. I com més temps passi sense que hi hagi una direcció clara, com més temps es perdi sense agafar el timó, més difícil serà revertir la decadència en què viu i s'enfonsa la nostra ciutat dia a dia. Com va dir el Ramon Caballé al darrer ple municipal: "Algú al volant?".
El cert és que les eines que un govern municipal té en l'assumpte són limitades, però també està clar que ha de jugar totes les cartes possibles de la baralla si vol intentar guanyar la partida a l'incivisme. I el govern de Berga no ho fa. Per començar, tenim una ordenança de convivència i via pública que data de 2008 (amb una petita modificació del 2013, relativa a la prohibició de venda de begudes en envasos de vidre durant els dies de Patum). Per tant, costa poc deduir que, després de 16 anys, les previsions del text inicial no donen resposta als reptes i problemàtiques actuals. Tot i el compromís d'aprovació d'un nou text al llarg del 2022, hem arribat ja al 2024 i el govern municipal encara no ha sotmès el text a votació. Un cop més, com malauradament ja va sent costum i malgrat la urgència del tema, actua tard, molt tard.
I algú podria preguntar-se: Una nova ordenança solucionarà tots aquests problemes? La resposta és no. I és que a part de les possibles sancions, des de l'Ajuntament es pot fer molt més. Els que ja tenim una edat, recordem aquella famosa campanya de Barcelona, posa’t guapa en què la ciutat comtal va experimentar canvis molt significatius els anys anteriors i posteriors a les olimpíades de 1992. El cert és que els barcelonins van fer-se seva la campanya i van assumir part de responsabilitat en la cura i manteniment de la ciutat. Berga necessita posar-se guapa, necessita una dosi d'autoestima que faci que el que diu que se l'estima, però orina als carrers o deixa llaunes i gots a bancs i a la via pública, comenci a respectar-la.
Com hauria de ser aquesta campanya? Doncs és evident que a part d'un bon lema, hauria d'incloure diverses actuacions en diferents àmbits, perdurar en un període de temps prou llarg (la campanya de Barcelona va durar més de 20 anys) i comptar amb el teixit, l'estructura i col·laboració d'entitats, associacions i sectors empresarials locals. El foment dels bons hàbits per a propietaris d'animals domèstics, una regulació i reestructuració d'espais adequats per a mascotes, un treball de conscienciació pel respecte i la cura de l'espai públic entre infants i joves -però també entre la població en general-, generar un sentiment de corresponsabilitat entre administració i ciutadania, fomentar la rehabilitació d'edificis privats i facilitar línies d'ajudes econòmiques, treballar conjuntament amb el sector d'oci nocturn per la conciliació entre oci i descans dels veïns són només alguns dels punts indispensables per provocar el ressorgiment d’un orgull de ciutat real, per cohesionar la ciutadania novament i per fomentar l'estima i el respecte vertaders. Només així, Berga podrà brillar tal com es mereix.
Un cop arribats en aquest punt, la pregunta és: el govern actual de la nostra ciutat està preparat per preveure, planificar i actuar en aquest sentit? L'estat de la ciutat actualment, la manca de manteniment acumulat de carrers i d'espais públics, la deixadesa generalitzada i el llegat dels anys de govern de la CUP ens indiquen rotundament que no. Una vegada més, segurament, ens haurem de conformar amb bones paraules, bones intencions i un parell de poemes (això sí, ben triats). Però, sincerament, no és suficient. Berga es mereix molt més. I com més temps passi sense que hi hagi una direcció clara, com més temps es perdi sense agafar el timó, més difícil serà revertir la decadència en què viu i s'enfonsa la nostra ciutat dia a dia. Com va dir el Ramon Caballé al darrer ple municipal: "Algú al volant?".
