Fa uns deu anys que la investigadora i assagista Lluïsa Julià i Capdevila va començar a reunir material per al llibre que ha publicat enguany, Maria-Mercè Marçal. Una vida. Es tracta d'un volum de 600 pàgines, 100 de les quals són notes, amb un quadern central de 53 fotografies i un extens índex onomàstic, editat per Galàxia Gutemberg.
La protagonista, la poeta Maria-Mercè Marçal, (Ivars d'Urgell, 1952 - Barcelona, 1998) va ser catedràtica de llengua catalana d'institut, narradora, editora i traductora. També va ser activista política, cultural i feminista. En el primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), prologat per Joan Brossa, hi escriu el popular poema Divisa:
"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel." Aquests tres dons, segons ella, són els tres eixos sobre els quals edifica tota la seva literatura.
La biografia de Julià, està ordenada cronològicament en 12 capítols, des dels anys d'infantesa a Ivars d'Urgell als anys 50 del segle vint fins a la mort el 1998. Entremig, l'adolescència, la universitat, els Llibres del Mall, els amors i desamors, la maternitat, els premis i les traduccions. El volum és el resultat de moltes entrevistes de primera mà i de consultar molta correspondència.
En els propòsits del pròleg, la biògrafa apunta: "Marçal va dir que que per a ella la vida era una aventura. I efectivament, la seva vida és un bussejar constant en la pròpia identitat, sempre interrogant i en ebullició, que es formula des d'ella mateixa i que obre camins no fressats. Les relacions afectives, sempre intenses, sempre extremes, hi prenen un protagonisme esencial."
El Berguedà, i més concretament alguns personatges d'aquí, són presents en la vida de Marçal. Mossèn Ramon Alsina Santandreu, que més tard seria rector de la Berga, va tenir un paper fonamental a l'hora d'encaminar la jove Marçal cap a activitats culturals i antifranquistes als anys 70. Josep Maria Ballarin i el seu llibre Francesco van fer que la poeta passés un cap de setmana al santuari de Queralt per poder parlar del llibre i del seu missatge de senzillesa amb l'autor.
A la fotografia número 13 hi apareixen Marçal i Ramon Pinyol i Balasch al carrer Major de Berga i la 32 està dedicada a Josep Parcerisa, a quiva conèixer el 1979 a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Aquell berguedà de Gironella "de 23 anys i cabells rinxolats", en Pep, va ser una de les relacions més decisives de la seva vida, juntament amb la Fina Birulés que acabarà sent la seva parella. Amb el Pep va mantenir una extensa correspondència i li va dedicar el "sonet dolç" "He estimat un arcàngel a ple vol":
Amb el volum Llengua abolida (La Butxaca, 2017) que recull per primera vegada tota l’obra poètica de Marçal al costat de la biografia de Lluïsa Julià podrem gaudir i entendre l'obra i el món d'una de les veus més extraordinàries de la literatura catalana contemporània.
Si no heu llegit encara la seva poesia, no us faci por d'entrar-hi. Segur que us arribarà a l'ànima. Per Marçal vida i literatura són una mateix batec.
La protagonista, la poeta Maria-Mercè Marçal, (Ivars d'Urgell, 1952 - Barcelona, 1998) va ser catedràtica de llengua catalana d'institut, narradora, editora i traductora. També va ser activista política, cultural i feminista. En el primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), prologat per Joan Brossa, hi escriu el popular poema Divisa:
"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel." Aquests tres dons, segons ella, són els tres eixos sobre els quals edifica tota la seva literatura.
La biografia de Julià, està ordenada cronològicament en 12 capítols, des dels anys d'infantesa a Ivars d'Urgell als anys 50 del segle vint fins a la mort el 1998. Entremig, l'adolescència, la universitat, els Llibres del Mall, els amors i desamors, la maternitat, els premis i les traduccions. El volum és el resultat de moltes entrevistes de primera mà i de consultar molta correspondència.
En els propòsits del pròleg, la biògrafa apunta: "Marçal va dir que que per a ella la vida era una aventura. I efectivament, la seva vida és un bussejar constant en la pròpia identitat, sempre interrogant i en ebullició, que es formula des d'ella mateixa i que obre camins no fressats. Les relacions afectives, sempre intenses, sempre extremes, hi prenen un protagonisme esencial."
El Berguedà, i més concretament alguns personatges d'aquí, són presents en la vida de Marçal. Mossèn Ramon Alsina Santandreu, que més tard seria rector de la Berga, va tenir un paper fonamental a l'hora d'encaminar la jove Marçal cap a activitats culturals i antifranquistes als anys 70. Josep Maria Ballarin i el seu llibre Francesco van fer que la poeta passés un cap de setmana al santuari de Queralt per poder parlar del llibre i del seu missatge de senzillesa amb l'autor.
A la fotografia número 13 hi apareixen Marçal i Ramon Pinyol i Balasch al carrer Major de Berga i la 32 està dedicada a Josep Parcerisa, a quiva conèixer el 1979 a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Aquell berguedà de Gironella "de 23 anys i cabells rinxolats", en Pep, va ser una de les relacions més decisives de la seva vida, juntament amb la Fina Birulés que acabarà sent la seva parella. Amb el Pep va mantenir una extensa correspondència i li va dedicar el "sonet dolç" "He estimat un arcàngel a ple vol":
He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc als cabells i a les ales.
He trencat als seus ulls com la mar a les cales
d'un país on les bruixes ja no duen més dol.
En solell blanc de boira i en obaga de sol
l'amor ens ha parat un devessall de sales.
El setè cel, on és, si no hi menen escales?
Quin camí mig embasten els núvols del trebol?
Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.
He sentit a la galta un fregadís de ploma
i a la boca l'or viu de la bresca de mel.
No ho sabria pas dir: ¿era nit o de dia
que he estimat un arcàngel a frec de la masia
i he tocat, de puntetes, amb els cinc dits al cel?
seda de bosc als cabells i a les ales.
He trencat als seus ulls com la mar a les cales
d'un país on les bruixes ja no duen més dol.
En solell blanc de boira i en obaga de sol
l'amor ens ha parat un devessall de sales.
El setè cel, on és, si no hi menen escales?
Quin camí mig embasten els núvols del trebol?
Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.
He sentit a la galta un fregadís de ploma
i a la boca l'or viu de la bresca de mel.
No ho sabria pas dir: ¿era nit o de dia
que he estimat un arcàngel a frec de la masia
i he tocat, de puntetes, amb els cinc dits al cel?
Amb el volum Llengua abolida (La Butxaca, 2017) que recull per primera vegada tota l’obra poètica de Marçal al costat de la biografia de Lluïsa Julià podrem gaudir i entendre l'obra i el món d'una de les veus més extraordinàries de la literatura catalana contemporània.
Si no heu llegit encara la seva poesia, no us faci por d'entrar-hi. Segur que us arribarà a l'ànima. Per Marçal vida i literatura són una mateix batec.