La coalició d'En Comú Podem es presenta per primera vegada a les eleccions municipals de Berga. Ara bé, no és el primer cop que una de les formacions prova sort en la cursa electoral de la capital berguedana, ja que el 2019, Berga en Comú va concórrer als comicis amb Joan Torres al capdavant. Per tant, alguns dels noms presents en aquella llista formen ara part de la nova proposta, liderada per Francesc Ros. La coalició té una primera barrera per trencar en aquestes eleccions: accedir al consistori. Ros i el seu equip faran valdre el pes del partit en altres institucions com el govern espanyol per tal de convèncer l'electorat berguedà, prometent una línia d'actuació concordant amb els valors de l'equitat, la defensa dels drets socials i "per posar la persona al centre". Nació Berguedà parla amb Francesc Ros per conèixer les principals actuacions previstes en el projecte d'En Comú Podem. 

- Com li arriba la proposta d'encapçalar la llista d'En Comú Podem a Berga?
- Jo formo part del cercle de Podem al Berguedà, però en aquestes eleccions ens presentem en coalició amb els Comuns. Fa 10 mesos que estem treballant en aquesta proposta, i en una de les reunions de treball, ens vam presentar diferents companys per encapçalar la llista i se'm va escollir a mi.

- Què el va motivar a postular-se?
- Doncs que penso que a Berga li toca fer un canvi. Un canvi que sigui liderat per les esquerres transformadores actuals, encapçalades per les ministres Irene Montero i Yolanda Díaz a Madrid, Jéssica Albiach al Parlament o Ada Colau a Barcelona.

- Serà la primera vegada que es presenta aquesta coalició a Berga. A què es deu la decisió?
- És una cosa natural, perquè hi ha més coses que ens uneixen que no pas que ens separen. Ja hem escarmentat abans i hem vist que hem d'anar plegats per fer més força i així mirar de canviar d'una vegada l'eix de l'Ajuntament de Berga.

- I donat el cas, estan oberts a pactar?
- Sí, estem oberts a pactar amb els grups que són més propers a la nostra ideologia. Amb els que no pensem pactar per formar govern és Junts, ni amb els Independents, ni amb el PP. Ara bé, si al llarg de la legislatura aquestes tres forces o unes altres fan un govern i fan propostes que a nosaltres ens semblen bé, hi votarem a favor. Donarem suport a tot allò que pensem que beneficiï la gent de Berga.

"Sabem que no podem prometre que aturarem els desnonaments, però podem allargar-ho amb els serveis jurídics de l'Ajuntament"

- En el primer comunicat que van enviar, van compartir que l'objectiu era "dur a la ciutat les polítiques socials i de progrés que les ministres d'Unides Podem han portat al govern espanyol". De quines polítiques estem parlant?
- Doncs per exemple, aprofitar al màxim la nova Llei de l'Habitatge, que Unides Podem, juntament amb Bildu i Esquerra, han forçat el PSOE a aprovar. En aquest sentit, creiem que s'ha d'activar el fil que recull que les promocions privades d'habitatge han de tenir un 30% de protecció oficial. També som partidaris de potenciar els serveis socials de l'Ajuntament de Berga, donant suport a les famílies que es trobin en situació de vulnerabilitat. En aquesta línia, sabem que no podem prometre que aturarem els desnonaments, perquè no hi ha cap administració local que ho pugui fer. Ara bé, el que podem fer és allargar-ho a través dels serveis jurídics de l'Ajuntament i, si malauradament arriba el moment de l'execució, tenir a punt els recursos perquè aquella família no es trobi al carrer. Finalment, apostarem per habilitar pisos per a les víctimes de violència, ja que no hem entès mai que en una situació de maltractament, qui hagi de marxar del domicili sigui qui la pateix.

- Fa molt d'incís en la qüestió de l'habitatge. Com veuen aquest element, i especialment el mercat del lloguer, a Berga?
- Ho veiem difícil, perquè després de la pandèmia, molta gent ha volgut sortir de Barcelona i ha entrat en joc la llei de l'oferta i la demanda. Per tant, els preus han augmentat d'una forma salvatge. Insisteixo, hem d'aprofitar la Llei de l'Habitatge i posar sostre als preus, especialment en les zones més tensades.

- En la seva presentació van parlar de posar les persones al centre. Quines iniciatives plasmen aquesta voluntat?
- És molt fàcil d'explicar. Berga ha de ser pels berguedans. No pot ser que vagis a l'Ajuntament i et posin traves, no pot ser que per viure a la ciutat hagis de treballar fora, no pot ser que vagis pel carrer i et trobis espais degradats. El nostre mantra és que no volem que la gent pivoti sobre Berga, sinó que Berga pivoti sobre la gent. Són les persones les que donen la vida i les que fan que la ciutat sigui o no sigui. La gent ha de ser el centre i l'hem de posar per davant de tot. En definitiva, s'ha de fer tot el possible perquè els berguedans visquin bé en la seva ciutat.

- Ha parlat de la gent que ha de marxar de Berga i un col·lectiu que ho sol fer són els joves. Què proposen per garantir que els joves puguin quedar-se?
- Nosaltres pensem que això implica dinamitzar la política industrial de Berga. La Valldan està molt bé, però és un polígon que s'ha quedat petit. Si volem que vinguin empreses grans, hem de tenir naus grans que puguin admetre camions de gran tonatge de logística. Per això cal un gran polígon, i tenim entès que a Olvan hi ha un projecte que fa anys que està aturat, doncs s'ha de reactivar.

- És a dir, que en l'àmbit econòmic, incidirien sobretot en el sector industrial?
- Sí, però també en el comerç local. Per exemple, el carrer Major i el Mercat Municipal estan morts, i pensem que s'han de reactivar. Tornem al que hem parlat fa una estona: s'ha d'alleugerir la burocràcia a l'Ajuntament. No pot ser que algú que vulgui tirar endavant un negoci al carrer Major es trobi amb mil entrebancs, al contrari, el que s'ha de fer és incentivar-ho. I pel Mercat Municipal, ara tenen la magnífica idea de portar-hi Ràdio Berga. Jo animo als que ho han proposat que es passegin per la Ronda Moreta i treguin el cap per la balconada que hi ha just al davant d'on proposen situar la ràdio. Allò és tercermundista, així que ja cal que s'ho mirin bé.

- Com imaginen vostès el Mercat Municipal?
- Volem revitalitzar-lo. Pensem que està en un lloc estratègic i que forma part del Barri Vell, que també se li ha de donar vida. Està ben situat, té aparcament i està adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda. I de 100 parades disponibles, només n'hi ha dues d'actives. Això no pot ser, hem de promoure que s'hi instal·lin més activitats en aquest equipament. És un bé municipal totalment desaprofitat.

- En tot cas, vostès aposten per mantenir únicament la funció de mercat?
- Sí, volem que sigui un mercat com ho ha estat sempre. Ara bé, sabem que hi ha altres formacions que també aposten per un espai de coworking, que no és que ens sembli malament, sinó que en tot cas, primer intentaríem revitalitzar el Mercat Municipal com a tal.

"A Berga li fa falta una estació d'autobusos, i el que no podem fer és tornar a la casella de sortida"

- Un altre equipament que fa anys que es debat és l'estació d'autobusos. L'Ajuntament diu que el projecte a la Rasa dels Molins està pràcticament a punt. Els sembla bé aquesta ubicació? 
- Sí, la veiem bé perquè pensem que a Berga li fa falta una estació d'autobusos, i el que no podem fer és tornar a la casella de sortida. Imagina haver de buscar un altre lloc i fer el projecte des de zero, seria una tasca que comportaria cinc o sis anys més, i no ens ho podem permetre. Per molt malament que hagi estat que s'esculli la Rasa dels Molins, ara ja hi ha tres quartes parts del projecte fet, així que ha d'anar allà. Més endavant, s'haurà d'arranjar de tal manera que els autobusos puguin entrar i sortir directament a la C-16, però el que no podem fer de cap manera és desfer-ho tot.

- En l'escrit de presentació també va fer referència a les necessitats dels barris. Quines mancances han detectat?
- Tenim la sensació que els grups municipals que ara estan a l'Ajuntament viuen en una mena de bombolla. Es van presentar fa quatre anys, van aconseguir els resultats que van aconseguir, i aquí va quedar la cosa. I ara que venen eleccions de nou, han despertat i veuen que hi ha vida fora de l'Ajuntament. Hi ha zones molt degradades, com l'entorn de la residència o el paviment i enjardinament del Parc dels Soldats. Ben a prop, el carrer Santa Bàrbara, sembla que l'hagin bombardejat. I a Santa Eulàlia, hi ha trossos grans de vorera que estan totalment aixecats. En general, la sensació frega l'abandonament, i això és culpa, tant dels que han estat al govern i no se n'han preocupat, com de l'oposició que no han procurat exigir-ho.

- Un debat freqüent en les ciutats és la mobilitat i l'equilibri de l'espai destinat als vianants i als vehicles. Com veuen aquesta qüestió a Berga?
- A Berga li passa com altres ciutats mitjanes, que quan es va urbanitzar no estava pensada pels cotxes, però ara n'hi ha molts. Nosaltres pensem que s'ha de regular millor el trànsit i potenciar el transport públic, tant urbà com l'interurbà, perquè aquells que no tenen vehicle propi necessiten els autobusos per poder sortir de Berga. I de la mateixa manera, la gent dels municipis veïns que han de venir a Berga. En general, s'ha de treballar per establir més freqüències, i encara amb més urgència en les línies comarcals, perquè si ja és difícil trobar un bus per arribar a Barcelona des de Berga, per anar a l'Alt Berguedà és dramàtic. Finalment, també apostaríem perquè la flota de transport públic i els vehicles de serveis com la Policia Local o la Brigada siguin, com a mínim, híbrids.

- Aquesta darrera iniciativa té a veure també amb la sostenibilitat. En matèria de transició energètica, què més contemplen?
- Volem proposar que tots els equipaments municipals tinguin plaques solars. A més, també volem que el servei d'aigua torni a ser municipal. A partir d'aquí, crearíem una empresa local d'aigua que hauria de ser la llavor d'una comunitat energètica ciutadana que, a mesura que vagi generant beneficis es vagin reinvertint per ampliar la seva xarxa i poder arribar a més socis, que en aquest cas serien els mateixos veïns i veïnes de Berga que s'hi volguessin sumar. I no estaríem inventant res, perquè això és el que s'ha fet en les ciutats que estan al segle XXI.
 
- M'agradaria preguntar-li ara sobre la cultura. Què proposen al respecte?
- Creiem que hem de potenciar els artistes i teixit cultural de Berga. Però també s'ha de fer una reflexió, que és: La Patum és molt important, però només dura cinc dies; què fem la resta de l'any? Berga ha d'estar viva culturalment, tenir teatre, tenir exposicions, tenir concerts... S'ha de potenciar Berga des del consistori. Això lliga també amb la necessitat que la ciutat prengui el seu paper de capital de comarca, perquè implica uns avantatges, però també unes responsabilitats. Com a capital de comarca, Catalunya ha de saber que Berga i el Berguedà existeixen, i exigir que, com que també paguem impostos, tenim uns drets.

- Ha fet referència a la capitalitat de Berga i el cert és que sovint s'apunta que no l'exerceix prou. Hi estan d'acord?
- Doncs malauradament, pensem que no ho fa. Berga, per les característiques de la comarca i com s'ha repartit administrativament, acull la seu de la majoria dels serveis i recursos bàsics disponibles a la comarca: l'Hospital, el SOC, les oficines de les companyies de subministraments, Hisenda, els Jutjats... Això és un avantatge per Berga, però ho has de fer servir per fer-te sentir. Quan Berga va a Barcelona, a Madrid i a Brussel·les, hi ha d'anar en nom seu i en nom del Berguedà. S'ha de potenciar aquest paper de Berga.

- En aquest sentit, des d'En Comú Podem tenen ganes de poder incidir també en la marxa de la comarca, per exemple, des del Consell Comarcal?
Sí. Pensem que al Berguedà li convé el Consell Comarcal, sempre que aglutini totes les problemàtiques de la comarca per donar-los solució i que pugui fer d'altaveu, aprofitant novament la força de Berga, de tot el territori. I tot això, fer-ho amb responsabilitat i equilibri entre municipis. Potser fa falta més cohesió entre tots plegats.

"Proposarem que la Policia Local, i les oficines de l'OAC i de Serveis Socials de l'Ajuntament es traslladin a Sant Francesc"

- Ha fet menció de La Patum, i també hi ha sobre la taula trobar una sortida a la Casa de la Patum. Què n'opinen?
- L'exposició es troba ara a Sant Francesc, i nosaltres som partidaris que torni a la plaça Doctor Saló. Aleshores, proposarem que la Policia Local, i les oficines de l'OAC i de Serveis Socials de l'Ajuntament es traslladin a Sant Francesc. I on hi ha la comissaria, situar-hi la futura Casa de la Patum. De fet, en la part posterior d'aquest edifici, antigament s'hi ubicava la presó i hi ha un celobert. Així que nosaltres imaginem cobrir aquest espai amb una cúpula de vidre per poder-hi encabir els gegants. I respecte de Sant Francesc, pensem que els agents tindrien més facilitat de moviment i més fluïdesa en cas d'haver de fer una sortida urgent. Així mateix, pensem que unir l'OAC i Serveis Socials pot ser positiu, per no disseminar l'atenció pública del consistori i donar més espai a les instal·lacions de l'Ajuntament, que és molt petitet.

- Més enllà dels elements que hem parlat, hi ha algun altre projecte dels que proposaran que vulgui destacar?
- Sí, vull fer referència a l'Hospital de Berga i a la gent gran. En primer lloc, l'hospital és ara responsabilitat directa del Departament de Salut. Des d'En Comú Podem pensem que se'ls ha d'exigir que portin els recursos necessaris perquè puguin fer les proves aquí. Actualment, per qualsevol prova, et deriven a fora, així que sembla que tinguem un ambulatori gran. I encara pel que fa a l'Hospital, volem replantejar l'espai d'aparcament del voltant, i que en lloc de zona blava, sigui un espai delimitat per temps a través de rellotges.

- I sobre la gent gran?
- En primer lloc, volem potenciar que la creació de places públiques en les residències, per exemple, a través de més convenis, per arribar a atendre tota la demanda. D'altra banda, volem crear la figura de l'acompanyant social, pensada per a gent d'edat avançada que necessita suport puntual, sigui per anar a comprar o sigui per fer certs tràmits administratius. En aquest sentit, impulsarem la creació d'un servei que lluiti per trencar la bretxa digital, perquè el que no pot ser és que les administracions locals girin l'esquena a la gent gran i els imposin uns processos als quals no poden fer front perquè no en saben. Això, està clar, ha d'anar lligat amb una agilització general dels tràmits.

- Amb tot, quina valoració en fan de la legislatura que ara acaba?
- La CUP ha volgut eixugar el deute que va deixar l'anterior alcalde, i a sobre, han patit la mala sort de la Covid. Suposo que això els ha influït negativament en tot allò que volien fer. De totes maneres, per a nosaltres, no han complert amb les expectatives que van generar, ja que recordem que ja fa vuit anys que van prometre coses com remunicipalitzar l'aigua o tirar endavant l'estació d'autobusos i no s'ha fet. I també pensem que l'oposició no ha fet prou pressió: s'han conformat a fer tres preguntes als plens sense anar més enllà, esperant que passin els quatre anys.