La Rosa Amado, la Mireia Foradada i la Raquel Sala són tres dones berguedanes i usuàries dels serveis de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de Berga. Tenen filles de divuit, tres i quatre mesos respectivament, i comparteixen que l'atenció per part dels professionals del centre comarcal ha estat excel·lent i molt gratificant: "Et tracten com una petita família", valora la Rosa. Ara bé, la inseguretat respecte de les guàrdies descobertes a l'hora del part i l'amenaça de tancament de serveis que han alertat la població el darrer mes les han portat a alçar la veu i implicar-se en la causa. "He viscut aquesta experiència com una forma de violència obstètrica", lamenta la Mireia.
"Em van dir que, quan em posés de part, truqués primer a urgències per demanar si hi havia ginecòleg, i així decidir si pujava a Berga o si havia d'anar a Manresa", detalla la Raquel. Com a veïna de Montclar, té un trajecte de 20 minuts fins a l'Hospital de Berga, però de com a mínim 40 fins a l'Althaia de Manresa, que és el centre on hauria estat derivada. "En un moment de tanta incertesa, cal que ningú s'hagi de posar a fer gestions per telèfon?", es qüestiona. Una experiència similar va viure la Mireia, que alertada de la mateixa inseguretat respecte de la cobertura de guàrdies va passar les últimes setmanes d'embaràs anticipant què hauria de fer en cas de trobar-se amb aquesta situació. "Em vaig haver de preocupar per què passava si paria i no hi havia ginecòleg i preparar la logística familiar si havíem d'anar a Manresa, amb l'estrès addicional que suposa", apunta.
Ara que totes dues han passat pel tràngol, podent donar a llum a Berga, s'han sumat a la plataforma Parim i Vivim al Berguedà, per donar suport a les demandes de les professionals i impedir que altres gestants visquin la mateixa experiència. "Hi he estat donant moltes voltes i jo ho vaig veure com violència obstètrica. Però no per part de l'hospital, sinó de la gerència del CatSalut a la Catalunya Central", detalla la Mireia, argumentant que "des del meu punt de vista, els desplaçaments que ens obligarien a fer per estar en un territori rural no tenen un altre nom". "És una manca de respecte que et facin pensar i improvisar la logística el mateix dia que et trobes de part, perquè ves a saber si hi ha ginecòleg o no", reitera, denunciant a més la perillositat d'un desplaçament urgent per la C-16 quan el part és imminent. "Cap persona gestant es mereix parir entrant per les portes d'un hospital o al cotxe, de camí", recalca.
Tant la Mireia, com la Raquel, com la Rosa, compartien el mateix desig de donar a llum a Berga, centre que consideren "casa". Això es reforça en el cas de la darrera, pel fet que és el seu lloc de treball des de fa molts anys. Hi exerceix de metgessa i, actualment, també presideix el comitè d'empresa. "La situació ha estat caòtica per tots els inputs i notícies contradictòries que vas rebent, però el que tenim clar és que nosaltres anem a totes per defensar que no volem perdre cap servei ni cap lloc de treball", exposa, afirmant que tot aquest context respon a "una qüestió política". "Entenem que hi ha una nova directriu, i per això volen fer canvis", detalla.
L'onada de reaccions nascuda en una reunió -que una part nega que existís i l'altra assenyala que va ser el lloc on es planteja un tancament-, s'ha vertebrat en la plataforma Parim i Vivim al Berguedà, que integren berguedanes -usuàries o no- i també professionals. El grup ha intervingut en diferents escenaris polítics com el Consell d'Alcaldies, l'Ajuntament de Berga i al Parlament de Catalunya, amb l'objectiu no només de garantir la continuïtat de l'atenció d'aquesta especialitat al Berguedà sinó com una oportunitat per posar sobre la taula la necessitat de reforçar els serveis i incrementar els recursos als centres rurals i perifèrics del país.
Potencial per esdevenir un referent
Deixant de banda el neguit per la dificultat de cobrir guàrdies de ginecologia, les tres usuàries guarden un bon record de l'atenció rebuda per part de les professionals del centre. "L'experiència va ser molt bona, em vaig sentir molt acompanyada", assegura Rosa Amado, que considera que "al ser un hospital petit hi ha coses que són molt més personalitzades que no pas als més grans". "Tenia moltes referències d'altres dones que havien parit a Berga, que d'alguna manera em donaven seguretat", reconeix per la seva banda Mireia Foradada, afegint que aquest sentiment es va reforçar "veient el tarannà de les llevadores i en les visites puntuals amb la ginecòloga, que em van refermar que volia parir aquí". De fet, per ella, aquest procés va ser "reparador", pel fet que el naixement de la seva primera criatura, en una altra institució, va resultar "molt negatiu".
"La idea d'un part humanitzat està integrada a l'estructura del mateix hospital", considera la Mireia, mentre que la Raquel posa en valor gestos com que la llevadora li donés el seu número de telèfon abans del part. "El matí del dia que va néixer la meva filla tenia dubtes, i tenir accés directe amb les llevadores em va tranquil·litzar molt. Em vaig sentir molt acompanyada", exposa. Així, tenint en compte l'experiència de l'equip professional, a més de les dimensions del centre i la població atesa, les tres usuàries troben més avantatges que inconvenients a l'hora que l'atenció en ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de Berga pugui esdevenir un referent.
"Del que tenim ara no podem baixar, d'aquí només hauríem d'anar a millor", defensa la Mireia, afegint que "podem anar incorporant elements i recursos per millorar l'atenció d'una dona que entra a parir a Berga", exposa. De fet, fins i tot considera que es pot arribar a plantejar l'equipament berguedà com un centre de referència a tota Catalunya, pensant en un model de casa de part pública, que pugui atreure altres gestants a la ciutat. Ara bé, d'entrada cal enfocar els esforços a la reducció de les llistes d'espera, tasca que el Departament de Salut i la gerència a la Catalunya Central ja han situat com a necessitat imperant, avançant que formalitzaran un model en xarxa amb Althaia Manresa, com en altres especialitats ateses a Berga.
Més enllà de l'especialitat de ginecologia i obstetrícia, l'activació en plataforma és l'exemplificació d'una reivindicació latent al territori davant una pèrdua d'atencions en comptagotes que s'ha denunciat en anteriors ocasions, des de diferents col·lectius i les administracions. "El que volen és descapitalitzar els hospitals comarcals, perquè òbviament necessiten recursos, però hi viu menys gent", considera la Mireia, qui afirma que aquest moviment "va a detriment de la gent que vivim a l'entorn rural i hi tenim una vida activa". "Aquests plantejaments són una falta de respecte als berguedans i les berguedanes", emfatitza, compartint que ella ja ha format part d'altres moviments per la defensa de la salut a la comarca com Pediatria en perill al Berguedà.
"Ara mateix estic enfadada perquè porto tres setmanes del meu permís de maternitat que me l'han robat, perquè no he pogut no mobilitzar-me per aquesta qüestió. No podia no fer-ho pensant en les que venen, perquè em sembla molt injust que facin això", ha reivindicat Mireia Foradada. En la mateixa línia, Raquel Sala ha apuntat que "crec que ningú hauria de viure aquest neguit per un servei tan bàsic i essencial".
Des del Departament de Salut, i a través del gerent a la Catalunya Central, Toni Sánchez, s'ha afirmat que no està sobre la taula ni s'ha plantejat ni la supressió dels serveis d'urgències ni el tancament de la sala de parts. Sigui com sigui, la plataforma i les treballadores de l'Hospital de Berga reclamen que aquestes declaracions es plasmin en un document oficial, i també en el nou pla d'usos del centre i treballs de renovació dels quiròfans.