La incertesa sobre el futur del servei de ginecologia, obstetrícia i sala de parts a l'Hospital de Berga encara orbita a la comarca. Malgrat que el Departament de Salut va mirar de rebaixar la preocupació generalitzada arran de l'escrit enviat per una de les llevadores del centre i difós massivament per les xarxes socials, els professionals de l'àrea no abaixen la guàrdia i busquen aliats per anticipar una eventual retallada de l'atenció de l'especialitat al centre de la capital berguedana. Ho han fet al Consell d'Alcaldies celebrat aquest dilluns a Berga, on una representació de les treballadores ha assegurat que la continuïtat de les urgències ginecològiques i els parts a la ciutat són encara una incògnita.
L'arrel d'aquesta alarma va ser la confirmació, en el decurs d'una reunió entre les professionals del servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Berguedà i el nou gerent del departament a la Catalunya Central, Toni Sánchez, de la voluntat de deixar d'atendre els parts i les urgències ginecològiques a l'Hospital de Berga, fa cosa de dues setmanes. Així ho han explicat el grup de professionals i representants del comitè d'empresa de l'hospital en l'exposició que han fet aquesta tarda davant dels alcaldes i alcaldesses de la comarca. "El doctor Toni Sànchez ens va comunicar que es tancaria el servei d'urgències de ginecologia, obstetrícia i la sala de parts, sense dir una data concreta", ha detallat la coordinadora de l'equip de llevadores de l'Hospital de Berga, Mireia Massana, que afirma que seguidament va traslladar aquesta informació a la gerència i la direcció del centre i "encara no se'ls havia comunicat res". Tampoc en tenien constància ni l'Ajuntament de Berga ni el Consell Comarcal del Berguedà, i és per això que "salten les alarmes".
D'aquesta manera, el primer moviment polític va ser en una reunió del Consell d'Administració de l'Hospital de Berga, on van prendre part l'alcalde, Ivan Sànchez, i Ramon Caballé per part del Consell. Si bé "el doctor Toni Sánchez no els hi va dir tan clar", apunta Massana, "no els va negar que la idea del departament era tancar el servei". Aquesta manca de concreció i perill respecte del servei es va catapultar i fer públic amb l'escrit enviat per la llevadora Gaby Pérez a les famílies que estan fent el seguiment del seu embaràs a Berga, però ràpidament es va expandir. És en aquest punt que Salut fa referència a una reestructuració territorial del servei parlant amb els mitjans de comunicació, asseverant que encara no s'havia avançat quines atencions es mantindrien i quines es derivarien a Manresa, si és que això passava. Aquesta mateixa informació és la quina es va traslladar a les administracions en la trobada d'urgència de fa tot just una setmana, tot i que es va començar a anticipar més clarament la possibilitat que es fes el seguiment a les gestants a Berga i, a l'hora de parir, s'haguessin de desplaçar a la capital del Bages, ha compartit l'alcalde de Berga.
L'origen de la clausura i les problemàtiques actuals
I, en què es fonamenta el plantejament de Salut de tancar la sala de parts? Segons han explicat les llevadores en la seva compareixença, en una idea d'anys enrere de suprimir les sales de parts on atenguin menys de 300 naixements a l'any si és que tenen un hospital que els pugui donar cobertura en un desplaçament inferior a 30 minuts. Aquests condicionants es compleixen a Campdevànol, Móra d'Ebre i Berga. Ara bé, tant les professionals berguedanes com els batlles i batllesses matisen aquesta afirmació, posant de manifest que hi ha un gruix considerable de municipis a la comarca amb una distància que supera amb escreix la mitja hora que es planteja. Les llevadores també assenyalen els inconvenients afegits per a les famílies: problemes de mobilitat, dificultats de conciliació familiar, i el risc en l'atenció dels parts precipitats.
Segons les professionals, la iniciativa va ressorgir arran d'una sobtada manca de treballadors a l'àrea. En la primavera de 2024, han compartit, van plegar quatre ginecòlegs, deixant el servei sota mínims i provocant que hi hagués guàrdies desateses. Durant els mesos d'estiu, reconeixen, es va requerir el suport d'Althaia i es van haver de derivar urgències i parts per la impossibilitat de cobrir tots els serveis amb el personal existent, si bé destaquen que la gerència hi va mirar de posar remei incorporant tres ginecòlegs a la tardor. "El departament torna a incidir en el fet que, com que no cobríem les guàrdies, el servei es tancaria. Com que ara les guàrdies estan cobertes, busquen una altra cosa i parlen que, a causa de la manca de professionals, el temps d'espera ha augmentat i no pot ser, així que caldrà tancar el servei", lamenta Massana.
Més enllà dels rumors i de les confirmacions a mitges que han rebut, hi ha un altre element que posa en alerta l'equip de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de Berga, i és que el nou pla funcional pel 2026 del centre "preveu una inversió per fer tots els quiròfans nous, i enlloc consta la sala de parts". "Volem que quedi per escrit que hi haurà una sala de parts en la nova àrea quirúrgica", reivindiquen les professionals. En paral·lel, les llevadores han posat l'accent en la millora generalitzada de l'especialitat els darrers anys, cosa que s'ha evidenciat en la major confiança per part de les famílies berguedanes. L'exemple està en les dades: el 2024, es van fer 130 parts, un 30% més que l'any anterior.
Tot plegat, els professionals de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de Berga demanen a Salut "un compromís ferm i per escrit per part de les autoritats sanitàries que garanteixi que no es perdran serveis essencials", i que posin punt final a l'any d'"amenaces constants sobre el possible tancament del nostre servei". L'equip ha emfatitzat la importància d'una atenció de proximitat, individualitzada i de qualitat en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva de les dones del Berguedà, i ha recalcat que minvar l'atenció en salut als territoris rurals "només agreujarà les desigualtats territorials i sanitàries". A més, es posen a disposició de Salut davant de possibles canvis organitzatius, sempre que aquests no impliquin una pèrdua de serveis per a la població.
És per aquest motiu que, per tal de fer un moviment polític preventiu, Ivan Sànchez ha posat sobre la taula la possibilitat d'elaborar un manifest conjunt que es faci arribar al Departament de Salut. Més taxatiu ha estat l'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat, que ha plantejat passar a l'acció tallant la C-16. "Interpretant la temperatura de la meva gent, és evident que hi ha molt caldo de cultiu amb aquest tema, així que hem de ser una mica contundents", ha valorat.