Sant Jaume de Frontanyà torna a ostentar el títol de municipi menys poblat de Catalunya. Ho va ser fins al 2017, quan va passar a encapçalar el rànquing Gisclareny, però els 26 empadronats a Sant Jaume respecte dels 30 que té el poble de l'Alt Berguedà han fet girar novament les posicions. Aquesta notícia, assenyala l'alcalde, Manel Anselmo, no els canviarà el seu dia a dia, si bé creu que, el fet de sortir als mitjans els pot portar més visitants. Ara bé, hi ha diferents reptes que l'equip de govern està treballant per millorar la vida el poble per tal que pugui atraure més residents, com és agilitzar les llicències de construcció o rehabilitació, reobrir el bar del poble o garantir la cobertura telefònica.
En declaracions a l'ACN, Anselmo ha valorat que recuperar la primera posició no els canviarà la seva normalitat. "Possiblement, la notícia tindrà cert ressò i potser tindrem més afluència de visitants, però a nosaltres, com a veïns, no ens afecta", assegura. En aquest sentit, el batlle explica que el nombre de visitants ha baixat bastant els darrers anys, però creu que està especialment motivat pel fet que, des que va tancar l'últim negoci de restauració que quedava obert al poble el 2020, no hi ha servei en tot el municipi. De fet, tot i que el cens diu que hi ha 26 veïns empadronats a Sant Jaume de Frontanyà, l'alcalde assevera que només hi ha entre 10 i 12 persones vivint permanentment al poble.
Precisament, Anselmo posa de manifest les dificultats perquè el nombre d'habitants pugui créixer. D'una banda, perquè les cases habitables del nucli ja estan plenes, i de l'altra, perquè construir-ne de noves és difícil per qüestions urbanístiques. Al voltant del segon motiu, el batlle critica les traves amb què es troben molts veïns del municipi a l'hora d'obtenir permisos, sigui per rehabilitar o sigui construir habitatges. "Costa moltíssim, crec que l'administració hauria de revisar-ho per donar més facilitats", reclama, afegint que hi ha gent que ha desistit de tirar endavant projectes perquè "és un calvari poder fer qualsevol cosa".
Residència i, gairebé, militància
Aquesta opinió és compartida pels responsables d'una de les poques activitats econòmiques que hi ha en funcionament actualment a Sant Jaume de Frontanyà: les Masies el Prat, un establiment de turisme rural. El propietari, Jordi Soler, critica que la normativa és "molt restrictiva" i lamenta que "no contempla la recuperació de masies o espais que ja hagin existit". En el seu cas, dins de la finca del Prat hi ha cinc masoveries que volen anar rehabilitant amb els anys, però recalca que han tingut "molts inconvenients". "La nostra intenció és recuperar patrimoni del poble i que més gent pugui venir a viure aquí. Si ve més gent potser es podran recuperar més serveis", exposa.
Soler incideix en l'esforç afegit que fan els veïns dels pobles rurals de cara a fer qualsevol pas o acció. "Una petita cosa que a la ciutat fa anys que tenen i ni es discuteix que no hi pugui ser, aquí suposa una lluita de molts anys", declara. Per això, creu que s'haurien de donar més facilitats als municipis petits, modificant la legislació urbanística i simplificar la burocràcia: "Això ajudaria molt a recuperar el món rural", creu Soler. "Al final has de tancar els ulls i somiar que t'agrada viure aquí. Hi acabes vivint bé, però amb molts condicionants", sentencia.
En una línia similar, Anselmo afirma que els tràmits burocràtics que han de fer els pobles petits "són iguals que qualsevol altre municipi, sigui quin sigui el nombre d'habitants". Això, assegura, els "dificulta molt portar la feina al dia", ja que no disposen de personal. "Ens fan fer massa voltes per coses que no haurien de ser tan complexes", lamenta. De fet, per a Vladimir de Semir, un periodista jubilat que fa 30 anys es va comprar una casa al poble i s'hi va empadronar, el poble rutlla perquè "l'alcalde ho fa tot". "Neteja les papereres, arregla els problemes amb les canonades d'aigua... Ho fa tot per un sou que fa riure per la feina que fa", explica. Per això, creu que municipis petits com Sant Jaume de Frontanyà haurien de rebre més ajudes de les administracions superiors i confia que l'Estatut de Municipis Rurals pugui solucionar alguns problemes.
La cobertura, un altre maldecap considerable
Una altra de les grans problemàtiques amb què es troben a Sant Jaume de Frontanyà són les dificultats per tenir cobertura telefònica i connexió a internet. El municipi només disposa de servei de Movistar, però els veïns lamenten que molts cops no funciona correctament i es queden completament incomunicats. Així ho exposa de Semir, qui assevera que tenen un "problema seriós" amb el servei de telefonia. Per això, considera que, si se solucionés, molta més gent es podria traslladar a viure al poble i fer teletreball. El problema també se'l troben sovint, a les Masies el Prat, fent que els clients dels allotjaments rurals es quedin moltes vegades sense cobertura durant la seva estada.
La manca d'un servei òptim de telefonia i internet és una de les dificultats habituals i compartides en diferents municipis petits de la comarca. És el cas també, per exemple, de Gósol, on el seu veïnat ha perdut el compte dels dies on han estat incomunicats per avaries del sistema. Com a Sant Jaume, l'única operadora és Movistar, i és tanta la indignació que, fins i tot, s'han plantejat desconnectar l'antena.