Obrir restaurants per recuperar la vida als pobles, un repte al Berguedà

Sant Jaume de Frontanyà té una trentena d'habitants i una església que és un referent de l'arquitectura romànica de Catalunya. Durant anys, va ser el poble més petit de Catalunya, i aquest títol, amb els atractius patrimonials de la vila, la van dotar de molta vida turística. Aquest fet permetia que en aquesta petita població hi poguessin conviure dos restaurants i una fonda. Però el 2017, un altre municipi berguedà, Gisclareny, el va desbancar com a poble més petit, fent baixar l'interès per visitar el poble que, sumat a la manca de relleu dels establiments de restauració han deixat en mínims la vida social a Sant Jaume: "És com un poble fantasma, sense vida externa".

Amb aquestes paraules s'expressa l'alcalde de Sant Jaume de Frontanyà, Manel Anselmo, que afirma a l'ACN que el poble arrossega aquesta situació des de l'esclat de la pandèmia del coronavirus el 2020 i situa el descens del turisme vora el 85%. Però aquest context no només influeix en l'arribada de visitants, sinó que també afecta les possibilitats d'interacció entre els veïns i veïnes, pel fet que no tenen un punt de trobada on fer tertúlia: "No hi ha lloc ni per fer un pipí", lamenta l'alcalde.

És per aquest  motiu que l'Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà impulsa l'obertura d'un restaurant a l'antiga rectoria del poble, una casa situada al bell mig del poble i que és propietat del Bisbat de Solsona. Es tracta d'un immoble que ja fa anys que està deshabitat i es troba en mal estat de conservació. Per a Anselmo, l'obertura d'un bar o restaurant en aquest espai podria ajudar a dinamitzar la vida al poble, a banda que suposaria l'arribada d'una nova família al poble. En tot cas, l'alcalde reconeix que el consistori no té la capacitat econòmica per tirar-lo endavant i reclama ajuda a les administracions superiors com la Diputació de Barcelona. "Nosaltres sols no podem fer res", lamenta.
 

Una situació similar a les colònies industrials

Amb set colònies industrials, Puig-reig és el municipi de la comarca que en té més. Algunes, com l'Ametlla de Merola o Cal Marçal, han mantingut la població, però d'altres han perdut molts habitants. És el cas de Cal Riera, on queden poc més d'una trentena de famílies.

La Sabina és veïna de Cal Riera, on ha viscut tota la vida, i recorda com abans no calia sortir de la colònia. "Hi havia una carnisseria, un bar, un forn i una cooperativa on podies trobar de tot", explica. Però fa tres anys que va tancar l'únic negoci que resistia, el bar del centre cívic. Des de llavors, assenyala, "ens vam quedar orfes".

Ara, l'Ajuntament de Puig-reig ha impulsat la reobertura del local. L'objectiu, segons comparteix l'alcaldessa, Eva Serra, és "recuperar l'activitat social a la colònia": "Calia fer-ho per recuperar el vincle de la gent i mantenir la població a la colònia". "No tornarà a ser com abans, però pot recuperar una part de vida", detalla la batllessa.