[nointext] [noautor]
[h3]Un jardí vertical de grans dimensions[/h3]
El jardí vertical vol esdevenir un regal que la Fundació ”la Caixa”, amb la col·laboració de Fira de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, realitza a la ciutat per celebrar el 20è aniversari de l'equipament cultural ubicat a Montjuïc. La presentació del projecte va anar a càrrec d'Elisa Durán, directora general adjunta de la fundació ”la Caixa”; Marc Serra, director de serveis de recintes i infraestructures de Fira de Barcelona, i Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=RVMldnP97B8[/youtube]
El jardí vertical, el primer amb arbres en suspensió, serà de grans dimensions. Tindrà una superfície 535 metres quadrats de façana vegetada i 220 més de tancaments (12 metres d'alçada i 50 metres d'amplada) i estarà format per 22.000 plantes i 15 arbres. D'aquesta manera, l'antiga paret del Palau de la Metal·lúrgia de la Fira es convertirà a partir de desembre en una gran porta verda d’entrada que connectarà la muntanya de Montjuïc amb Barcelona. Una unió de natura i ciutat que completarà la plaça oberta a la ciutadania després de l’enderroc de l’antic restaurant La Pèrgola l’any 2014.
El bosc vertical gira al voltant del concepte d’arrels en referència a la cerca de l’aigua. En coherència, el projecte optimitzarà els recursos hídrics amb la recirculació de les aigües de reg i la captació i l’ús d’aigües de pluja. Amb aquest singular bosc vertical, CaixaForum vol enllaçar els objectius de la Fundació ”la Caixa” de millora de la societat a través de la cultura i la ciència amb el compromís de l’Ajuntament de Barcelona per estendre els corredors i els espais verds de la ciutat com a mesura de millora mediambiental. També posa en relleu el patrimoni singular i la importància de l’arquitectura i el paisatge en la qualitat de vida de la ciutadania.
[h3]Més enllà de les plantes: el sentit de “les arrels”[/h3]
Com si fos una obra d’art viva, el bosc vertical recorda el pas de les estacions i els canvis inevitables per aconseguir l’adaptació al medi. De les plantes n’acostumem a destacar les fulles, els colors o les flors, però la nostra relació amb les arrels –profundes, invisibles, amagades- és ben diferent. En aquest sentit, aquí la vegetació conquereix la verticalitat i mostra en primer pla allò que ja no és als nostres peus sinó davant nostre. Així doncs, les arrels ens ajuden a canviar de perspectiva per observar allò que no veiem mai però que és, en realitat, l’element d’origen que ens subjecta i ens permet créixer.
Aquesta instal·lació es concep també com a projecte educatiu. A través d’un codi QR, els espectadors podran descobrir aquests aspectes al voltant del concepte d'“arrelament”, que relaciona la història vegetal i la humana (moviments migratoris, pertinença, enyorança…). A més, trobaran píndoles breus d’informació en gràfics i vídeos sobre el bosc vertical.
[h3]Espècies beneficioses i autosuficiència en el consum d’aigua[/h3]
El bosc vertical està ubicat sobre una estructura autoportant d’acer galvanitzat amb un sistema de jardineria vertical i plantació sobre llana de roca. S’han seleccionat 40 espècies autòctones o bé adaptades al clima mediterrani, entre arbrat, plantes arbustives, enfiladisses i penjants. Totes ajuden a aportar riquesa d’hàbitats a un context urbà, no només pel valor de cadascuna individualment, sinó d’una manera especial per les interminables relacions i interaccions que es donen entre espècies de diferents regnes.
D’aquesta manera, s’ha fet una selecció no sols ornamental sinó també ambiental, i s’ha intentat incloure-hi espècies amb un alt valor mel·lífer per tal de nodrir les poblacions d’abelles, papallones, sírfids i altres pol·linitzadors beneficiosos per al planeta. Alhora, el projecte incorpora espècies amb fructificacions repartides al llarg de tot l’any, però especialment a l’hivern, quan les aus tenen més dificultats per trobar aliment i, en el cas de les migratòries, més requeriments calòrics. D’altra banda, les plantes presenten varietat de ports, fulles i tiges per aportar material per al refugi de vertebrats i invertebrats de tota mena. També s’hi han inclòs espècies que atrauen insectes que depreden o ajuden a controlar les invasions de plagues, “ajudant-se” així les unes a les altres.
Algunes de les espècies botàniques incloses són la festuca (Festuca glauca), la vinca (Vinca major), la sàlvia (Salvia officinalis), la lavanda (Lavandula hybrida), l’heura (Hedera helix Natasha) o milfulles (Achillea millefolium); enfiladisses com el gessamí (Jasminum polyanthum) o la xuclamel (Lonicera implexa); i arbres com el garrofer (Ceratonia siliqua), l’olivera (Olea europaea), el magraner (Punica granatum), l’avellaner (Corylus avellana), el gatell (Salix atrocinerea) o l’àlber (Populus alba bolleana).
Per poder augmentar la resiliència del conjunt davant de possibles pertorbacions i poder generar composicions amb diferents volums que ajudin a crear una sensació orgànica del conjunt, s’hi reuniran diferents espècies i ports per taca de color.
Pel que fa a l’arbrat, les jardineres tindran una alçada de 170 cm aproximadament i una llargada de 160-200 cm. La plantació es farà valorant la profunditat del substrat alleugerit segons l’espècie i mitjançant la utilització de tècniques específiques de fixació radicular per a plantació d’arbratge en coberta enjardinada. També es muntaran franges verticals de malla estructural que actuaran com a suport i guia de creixement per a vegetació de tipus enfiladisses. A la zona central del bosc hi haurà un element singular de format més gran que, de manera realista, explicarà la formació geològica dels penya-segats de Montjuïc.
Amb l’objectiu d’optimitzar els recursos naturals, el manteniment es basarà en el consum d’aigües pluvials i l’aprofitament de l’aigua de reg. Hi haurà 13 dipòsits per emmagatzemar l’aigua, que es calcula que podran cobrir fins a 15 dies d’autosuficiència de reg o 7 dies durant els mesos més secs. Cada jardinera tindrà a la part inferior una zona per a drenatge, que estarà connectada al sistema de baixants d’aigua per poder ser reutilitzada posteriorment.
[h3]L'aposta de la Fundació ”la Caixa” pels jardins verticals[/h3]
Promogut per la Fundació ”la Caixa”, el projecte de Montjuïc està coordinat per l’empresa de jardineria vertical i cobertes verdes Babilon, amb la col·laboració de L’Obrador Arquitectura i Paisatge, Vidal i Solanes Arquitectes i Most Enginyers.
No es tracta de la primera iniciativa en aquest àmbit de l'entitat. El 2007 va inaugurar el primer de l'Estat a CaixaForum Madrid. Dissenyat també per Patrick Blanc és el de major superfície contínua del món i sobreviu sense terra, ja que només necessita aigua i nutrients.
[ficentrareport]
Blanc va crear el seu primer mur vegetal a la Ciutat de les Ciències i de la Indústria de París el 1988. Des d'aleshores, ha realitzat projectes als cinc continents i és considerat un dels grans referents en arquitectura verda. Destaquen projectes com els de Les Halles d'Avinyó, el Pont Max Juvenal d'Ais de Provença i el 21st Century Museum de la ciutat japonesa de Kanazawa.
D’altra banda, CosmoCaixa també té el seu propi jardí vertical, amb més de 15 tipus de plantes, totes mediterrànies o adaptades al clima mediterrani, una gran varietat cromàtica de flors i cinc sistemes de substrats i cultiu hidropònic.
[noticiadiari]2/233555[/noticiadiari]
[ficentrareport]
[suportFundacioCaixa] [sensepubli] [senseminutaminut]
