Societat

Carta d'un professor de dos dels terroristes: «Hem perdut la partida, però ho seguirem intentant»

Josep Maria Castaño ha publicat una reflexió al seu blog en la qual declara que els mestres són "tossuts" i ajudaran a "guanyar la pau"

ARA A PORTADA

L'electricitat després de l'apagada: més gas, menys solar i la mateixa (poca) nuclear Arnau Urgell i Ona Sindreu
Jim Skea, president de l'IPCC: «Cal situar el focus climàtic més enllà de l'energia i de l'electricitat» Eulàlia Galante Perarnau
El Barça sentencia la Lliga amb un altre Clàssic èpic Irene Montagut
L'equilibri complex de Parlon per reivindicar la seguretat davant la pressió de l'extrema dreta Sara Escalera
Els lobbies, una influència que creix a l'espera de la regulació Bernat Surroca Albet

Redacció

Publicat el 22 d’agost de 2017 a les 11:50

Actualitzat el 22 d’agost de 2017 a les 11:51

Un professor de Ripoll que va tenir d'alumnes dos dels terroristes de la cèl·lula de l'atemptat de Barcelona ha publicat una reflexió al seu blog personal. El text es titula "La Rambla, un món en miniatura" i destaca la capacitat d'acollida del territori català, alhora que referma el compromís dels mestres de les escoles en el propòsit de què la societat "estigui basada en el respecte a la diferència". Castaño deixa clara la seva ràbia i tristesa pels fets que han perpetrat els terroristes, però declara que els professors i professores són "tossuts" i ajudaran a guanyar la pau.

La Rambla, un món en miniatura
Quan te n'adones que qualsevol d'aquests terroristes pot haver estat vivint al teu poble i que fa pocs anys el podies haver tingut a classe... et venen al cap unes reflexions. D' entrada els diria que sóc xarnego i que segurament no deuen conèixer aquesta paraula. Els diria que si és així, anem bé! Els diria que fa anys també va venir gent d'altres terres, amb una llengua i cultura diferents, que molts d'ells es van casar amb gent d'aquí i que molts som fruits d'aquestes relacions. Els diria que eren temps difícils, però malgrat tot en aquesta terra van trobar el seu futur. Som terra d'acollida. Som un país on es passegen persones de totes les cultures. Precisament la rambla és el món en miniatura, asseure's uns minuts i mirar al voltant és un espectacle de la diversitat de cultures que tenim. Heu declarat la guerra al món sencer? A tothom que sigui diferent? No crec pas que això sigui el que diu el vostre déu! Molts heu crescut a les nostres escoles, ja ens coneixeu... no deixarem de lluitar perquè la nostra sigui una societat tolerant, on tothom visqui amb llibertat i amb pau. Potser amb vosaltres hem perdut la partida, de fet a l'escola tenim la força que tenim, però no renunciarem a seguir-ho intentant per guanyar totes les que puguem. Aquestes victòries no fan soroll, però són la prova de què hi ha altres vies possibles: la de cadascuna de les persones que fan el seu projecte de vida entre nosaltres i són feliços! Possiblement vosaltres heu escoltat altres veus, que s'han aprofitat de la vostra feblesa... llàstima! Avui tinc una barreja de tristesa i ràbia. Avui costa, però com hem fet sempre, nosaltres, els mestres, estarem el dia 12 amb el ferm propòsit de què la nostra societat estigui basada en el respecte a la diferència. Els mestres som tossuts, ajudarem a guanyar la pau! Text de Josep Maria Castaño, un mestre de Ripoll

La Rambla, un món en miniatura

Quan te n'adones que qualsevol d'aquests terroristes pot haver estat vivint al teu poble i que fa pocs anys el podies haver tingut a classe... et venen al cap unes reflexions.

D' entrada els diria que sóc xarnego i que segurament no deuen conèixer aquesta paraula. Els diria que si és així, anem bé! Els diria que fa anys també va venir gent d'altres terres, amb una llengua i cultura diferents, que molts d'ells es van casar amb gent d'aquí i que molts som fruits d'aquestes relacions. Els diria que eren temps difícils, però malgrat tot en aquesta terra van trobar el seu futur. Som terra d'acollida.

Som un país on es passegen persones de totes les cultures. Precisament la rambla és el món en miniatura, asseure's uns minuts i mirar al voltant és un espectacle de la diversitat de cultures que tenim.

Heu declarat la guerra al món sencer? A tothom que sigui diferent? No crec pas que això sigui el que diu el vostre déu!

Molts heu crescut a les nostres escoles, ja ens coneixeu... no deixarem de lluitar perquè la nostra sigui una societat tolerant, on tothom visqui amb llibertat i amb pau. Potser amb vosaltres hem perdut la partida, de fet a l'escola tenim la força que tenim, però no renunciarem a seguir-ho intentant per guanyar totes les que puguem. Aquestes victòries no fan soroll, però són la prova de què hi ha altres vies possibles: la de cadascuna de les persones que fan el seu projecte de vida entre nosaltres i són feliços! Possiblement vosaltres heu escoltat altres veus, que s'han aprofitat de la vostra feblesa... llàstima!

Avui tinc una barreja de tristesa i ràbia. Avui costa, però com hem fet sempre, nosaltres, els mestres, estarem el dia 12 amb el ferm propòsit de què la nostra societat estigui basada en el respecte a la diferència. Els mestres som tossuts, ajudarem a guanyar la pau!

Text de Josep Maria Castaño, un mestre de Ripoll