La seguretat i com s'ha d'abordar ha ocupat bona part del debat polític les darreres setmanes. Els incidents al barri de la Mariola de Lleida, on una intervenció policial va acabar amb sis agents dels Mossos d'Esquadra ferits, i també recentment al barri de Cerdanyola de Mataró, a Salt i a la Mina de Sant Adrià de Besòs, han estat instrumentalitzats per l'extrema dreta per pressionar la consellera d'Interior, Núria Parlon. Tot plegat, entre una defensa ferma del Govern cap als Mossos d'Esquadra i els missatges dels ultres, que han aprofitat els fets per atiar els discursos xenòfobs i racistes. En aquest escenari, Parlon ha hagut de fer un equilibri difícil, escenificat aquesta setmana al Parlament, entre reivindicar polítiques de seguretat contundents -"A Catalunya qui la fa la paga", acostuma a dir Salvador Illa- però sense donar ales a les exageracions de l'extrema dreta ni fer vinculacions interessades entre inseguretat i immigració, recurs habitual de partits com Vox o Aliança Catalana.

Conscient que episodis com els que han passat les últimes setmanes en alguns barris del país són un bon caldo de cultiu per a discursos d'odi, el Govern no s'amaga a l'hora de considerar prioritària la carpeta de la seguretat. "No podem renunciar a ser efectius en seguretat amb l'excusa que és de dretes", deia fa uns mesos un destacat dirigent del PSC. I no només no hi han renunciat, sinó que l'executiu socialista ho ha convertit en una bandera, amb mesures i gestos per fer visible que s'està treballant per revertir les dades delinqüencials i reduir la percepció d'inseguretat per aconseguir, així, desactivar un dels discursos més habituals de l'extrema dreta. "No hi haurà impunitat", deia Illa fa uns dies, aprofitant el seu primer Dia de les Esquadres com a president. La qüestió ha aflorat de nou aquesta setmana al Parlament, alimentada per les dretes, amb diverses preguntes per posar Parlon en dificultats.

L'endemà que més d'un centenar de veïns de Mataró es manifestessin al barri de Cerdanyola per reclamar la fi de les ocupacions i dels aldarulls, va ser el tema estrella a la sessió de control. Des de Junts fins a Aliança Catalana van preguntar per la qüestió, obligant la consellera a un equilibri complex entre la reivindicació de la llei, l'ordre i el desplegament de policies als llocs dels incidents, però sense caure en l'alarmisme o en l'assenyalament a determinats col·lectius. El PP, incapaç de diferenciar-se de Vox en matèria de seguretat, afirmava que els catalans "no poden sortir al carrer" i que la inseguretat "no para de créixer". La resposta de Parlon va tenir dos missatges: incrementar els recursos en forma d'ampliació de plantilla fins als 25.000, però també parar els peus a "prejudicis" i les "mentides". "És mentida que hi hagi barris que no poden sortir al carrer", va deixar clar la consellera. Sense negar que "hi ha delinqüència", Parlon va remarcar, també, que "s'està reduint". 

Un Govern amb la seguretat com a bandera

En l'àmbit de la seguretat, el PSC i Junts tenen bona sintonia, escenificada també al ple d'aquesta setmana. Els juntaires, amb un to més constructiu que no pas el PP, van alertar de l'increment dels incidents, recentment a Lleida, però també al barri de Sant Joan de Figueres o a la Font de la Pólvora de Girona. "El carrer ha empitjorat", assegurava el diputat independentista Josep Rius, missatge que va servir per refermar el suport sense fissures del Govern als Mossos. L'executiu reivindica la seguretat com una de les seves prioritats i l'entén com una política pública progressista i que ha d'arribar tothom, també per fer front als discursos d'extrema dreta: "Sense seguretat, que és un valor d'esquerres, no hi ha res. Ja podem fer parcs i camps de futbol, que si la gent no sent que ens cuidem de la seva seguretat, no serveix per a res", assegurava Illa fa uns dies. 

El Govern vol desactivar el discurs de les dretes amb un missatge clar en matèria de seguretat. Davant la plana major dels Mossos, Illa va garantir que cap poble ni ciutat quedaran desatesos i que a Catalunya "no hi haurà impunitat", afirmacions que sintonitzen bé amb les reivindicacions habituals del cos policial. També Parlon va defensar que l'executiu vol "reduir la delinqüència construint un model de seguretat integral" combatent els aspectes de la seguretat ciutadana que més preocupen, al mateix temps que va insistir que calen més recursos i mitjans per combatre la multireincidència o la lluita contra el tràfic de drogues, entre altres fenòmens delictius que inquieten els Mossos. De nou, el Govern mira de sostenir l'equilibri entre abordar el problema de la seguretat -demanda habitual dels alcaldes quan es reuneixen amb Illa- però sense atiar l'alarmisme i la sensació de caos al carrer.

Més Mossos... però també més jutges

El Govern té clar també que només amb Mossos no n'hi ha prou, per això ha pactat amb l'Estat la creació de més jutjats per combatre la multireincidència, un dels factors que, interpreten a Interior, preocupa més la ciutadania i contribueix a la sensació d'impunitat. Per això, Parlon no amaga la necessitat de "reforçar el cos de Mossos” com a "part de la identitat del país", amb un increment de la plantilla fins als 25.000 agents l'any 2030, que suposarà pràcticament un "segon desplegament". Alhora, però, són necessaris més jutges per poder fer judicis ràpids. Aquest va ser un dels acords estrella de les últimes reunions bilaterals amb l'Estat.

És des d'aquesta perspectiva -més policia i un missatge dur en matèria de seguretat, però sense caure en l'alarmisme- que el Govern mira de mantenir aquest equilibri complex entre resoldre els incidents de la Mariola, Salt o el barri de Cerdanyola i no sucumbir davant la pressió de l'extrema dreta.