Fiscalització d'inversions, concreció dels diners que cal pagar a Catalunya fruit de la disposició addicional tercera de l'Estatut, més agents dels Mossos i més jutges per fer front a la multireincidència. Aquests són els principals acords que han subscrit Estat i Generalitat en les dues comissions bilaterals d'aquest dilluns. En total, entre la Comissió Bilateral i la Comissió Mixta de Transferències s'han assolit més de 20 acords "d'especial interès", focalitzats a desbloquejar carpetes importants que fa temps que són sobre la taula.
Els encarregats de capitanejar les reunions d'avui a Palau de la Generalitat han estat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. Tots dos han coincidit que la dinàmica de treball "colze a colze" en aquestes comissions denota una "nova etapa de relacions" entre Espanya i Catalunya.
El cos de Mossos s’amplia a 25.000 efectius
En la comissió de transferències, que feia quinze anys que no es reunia, s’ha acordat ampliar el cos de Mossos fins a 25.000 agents de manera progressiva fins al 2030. També amb Dalmau i Torres al capdavant, la reunió ha formalitzat un increment que els dos governs ja havien pactat en la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada el passat 5 de desembre. Però avui s'ha donat el vistiplau definitiu amb "passos concrets" perquè la mesura, necessària per millorar els indicadors de seguretat i de percepció ciutadana, sigui una realitat.
La creació de 60 noves unitats judicials
En l'àmbit judicial, l'acord tancat aquest migdia suposa la creació a Catalunya de, com a mínim, 60 noves unitats judicials en els pròxims 3 anys. Amb l’objectiu que s'assoleixin les ràtios -calculades en jutges per cada 100.000 habitants- que es donen al conjunt de l'Estat. Mentre que la mitjana d’Espanya se situa a 11,7 magistrats per 100.000 habitants, la de Catalunya s’estanca als 10,9 pel mateix gruix poblacional.
Aquest increment, juntament amb l’anunci fet sobre Mossos, permetrà fer front a la multireincidència, una de les prioritats del Govern, que titlla d'“urgent i qualitativa” la millora dels serveis de l’Administració de Justícia. A la vegada, s’ha acordat convocar una reunió durant el segon semestre d’aquest any per concretar les places necessàries del “pla de xoc per garantir els drets de la ciutadania en aquesta matèria”.
Activar el grup de treball sobre l’import pendent en infraestructures
També s’ha concretat l'activació del grup de treball que calcularà la quantitat de recursos -i el corresponent import pendent- de l'Estat a Catalunya en relació amb el dèficit d'infraestructures entre els anys 2009 i 2013, tal com estableix la disposició addicional tercera de l'Estatut.
En paral·lel, s’encarrega a la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat posar en marxa un grup de treball per a la creació del Consorci d’Inversions, un ens paritari que servirà per accelerar les inversions de l’Estat a Catalunya.
Primer pas pel consorci d’inversions Estat-Generalitat
En paral·lel, s’ha encarregat posar en marxa un grup de treball per a la creació del Consorci d’Inversions, un ens paritari que servirà per accelerar les inversions de l’Estat a Catalunya. Aquesta qüestió forma part de l'acord d'investidura entre els socialistes i Esquerra i, de fet, ja apareixia en acords anteriors entre ambdues formacions.
En aquest sentit, el pacte d’investidura entre ERC i el PSC deixa clar que és la Generalitat -a càrrec de l’ATC amb l’excepció dels tributs que tenen naturalesa local- qui s’ha d’encarregar de "gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar" tots els impostos suportats a Catalunya, i que cal "augmentar substancialment" la capacitat normativa.
Prèviament a l'inici de la reunió, el president del grup parlamentari socialista, Ferran Pedret, havia avançat que aquest acord preveia que el consorci d'inversions entre Estat i Generalitat estigui en marxa l'1 de gener del 2026. Un cop acabada la reunió, Dalmau ha puntualitzat que s'espera posar-lo en funcionament "abans d'acabar l'any".
Competències sobre beques universitàries el 2026
El traspàs formal de les competències sobre les beques i ajuts a l’estudi universitari és un altre dels fruits de la comissió mixta d’aquest dilluns, que serà efectiu a partir de l'1 de gener del 2026. Els socialistes defensen que, amb l’acord, s’ha acomplert amb una de les "reivindicacions històriques" que la Generalitat, en diferents etapes i governs de diferents colors, ha fet a l’executiu espanyol. A més, diverses sentències del Tribunal Constitucional avalen l'exigència d'aquest traspàs.
Fins ara, Estat i Generalitat signaven un conveni bianual, però ara la gestió serà permanent del Govern català, que rebrà una transferència de 2,1 milions d’euros anuals, xifra que s’actualitzarà anualment.
Més funcionariat a l’administració local
Amb la voluntat de fer front al "dèficit" de personal funcionari a l’administració local, en la bilateral s’ha decidit que la Generalitat assumeix totes les funcions i facultats, de manera que s'encarregarà de la selecció, formació, nomenament i assignació, incloent-hi la convocatòria exclusivament pel territori català dels processos de provisió de les vacants. És el mateix model que té en l’actualitat el País Basc.
Així doncs, es busca que s’augmentin, bàsicament, les places de secretaris, interventors i tresorers en els ajuntaments per millorar-ne el funcionament. Actualment, a Catalunya hi ha 1.569 llocs de funcionari d'aquest tipus, i només el 36% d’aquestes places està degudament coberta.
Finestreta única per l'atenció ciutadana
De les reunions a Palau també se’n deriva un acord per crear un grup de treball per a la creació d’una finestreta única d’atenció ciutadana integrada, de manera que es pugui oferir un únic espai que englobi els serveis que presta el govern de l'Estat a Catalunya i els de la Generalitat. Es tracta d’una iniciativa nova de la qual els dos Governs volen impulsar una prova pilot de funcionament.
Transmissió de béns immobles
La comissió bilateral ha acordat cessions vinculades a dos edificis de la ciutat de Barcelona. Per una banda, s’ha acordat ampliar els usos de l'edifici situat a la Plaça Eusebi Güell 4-5, per tal que la Generalitat cedeixi aquest espai a Barcelona Supercomuting Center (BSC).
De l'altra, s'ha acordat iniciar l'expedient per cedir a la Generalitat l'immoble ubicat a la Ronda Sant Pere 41, on hi ha previst ubicar el futur CAP Casc Antic de Barcelona. Aquesta cessió es formalitzarà en una propera Comissió Mixta de Transferències.
També s’ha encarregat a un grup de treball identificar solars i immobles de l’Estat que puguin ser d’interès per a la Generalitat de Catalunya. Les conclusions d’aquest estudi hauran de presentar-se en 3 mesos.
Desbloqueig de transferències pendents
La Comissió Mixta de Transferències ha desbloquejat fins a 14 transferències que ja s’havien acordat traspassar en la bilateral de fa dos anys, però que no s’havien arribat a produir de forma efectiva. Entre aquestes, hi ha uns 30 quilòmetres del canal Xerta Sènia i més de 9,5 milions d’euros pels òrgans judicials que van entrar en funcionament els anys 2023 i 2024.
En aquest paquet, també s'hi encabeixen transferències d’obres hidràuliques, com les estacions depuradores i els col·lectors de Termes i Menàrguens (Noguera) i de Sant Jaume d'Enveja (Montsià) o bé la construcció de la planta dessaladora de part de les aigües residuals del Baix Llobregat.
En matèria de conservació de la natura, s’amplien les transferències aprovades l’any 1980 en dues més: la finca Arnui, a Llavorsí (Pallars Sobirà), i la finca rústica El Vilar, a Basella (Alt Urgell). Fins ara, totes dues eren propietat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
Les bilaterals d’aquest dilluns són les dues primeres d'una setmana en què també hi haurà trobades per abordar la condonació del FLA -aquest dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera- i qüestions econòmiques i de finançament divendres a la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals. El Govern vol escenificar que, tot allò pactat, es tracta d'acords "de país".
Per això, Dalmau -encarregat de coordinar les bilaterals d'aquest febrer- havia traslladat en una reunió prèvia amb els grups parlamentaris -a la qual el PP i la CUP no han assistit- el contingut de les trobades d'aquest dilluns. En aquest context, la presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, havia situat com a prioritat de les bilaterals la reforma del finançament, destinar els diners d'estalvi del FLA a polítiques d'habitatge i garantir els recursos per al traspàs de Rodalies.
El conseller també ha parlat amb les patronals i sindicats majoritaris. Des de Foment del Treball, el president Josep Sánchez Llibre ha aplaudit els acords en matèria de seguretat perquè "van en la direcció de més seguretat física i jurídica". A la vegada, ha mostrat satisfacció per la "nova etapa" de relacions entre la Generalitat i l’Estat i que es busqui la "complicitat" dels agents socials. Unes valoracions compartides pel president de Pimec, Antoni Cañete, qui ha celebrat la "normalitat" de les trobades programades.
Superat l’equador de les bilaterals d’aquest febrer -que inclou la bilateral d’infraestructures, la bilateral, la de transferències i la d’afers econòmics i fiscals-, l’executiu socialista ha aprofitat per reivindicar la via del diàleg i la negociació per millorar els serveis i l’autogovern de Catalunya. "Aquests acords no són propietat del Govern, són propietat dels ciutadans i de les ciutadanes", ha conclòs Dalmau en la roda de premsa posterior a les bilaterals, acompanyat del ministre Torres.