Fa sis mesos que Salvador Illa és president, i el seu Govern ha plantejat una sèrie de línies d'actuació estratègiques per a la legislatura. Bona part d'aquestes iniciatives encara tenen poques concrecions, però compten d'entrada amb un grup d'experts que les ha d'aterrar abans que els tècnics de cada departament les puguin començar a implementar. Ara com ara, s'han activat set grups de treball en àmbits de tanta rellevància política com el nou model de finançament singular, la reforma de l'administració o l'adaptació del sistema sanitari, carpetes prioritàries per a l'executiu socialista.
Quina feina fan? Amb quins terminis treballen? El cert és que no són tots iguals -n'hi ha que inclouen fins a una setantena de persones, d'altres són més reduïts- i la majoria encara no han presentat resultats. En algun cas, com els tècnics que han de plantejar l'ampliació de l'Aeroport, tenen pendent elaborar una proposta que s'havia de tenir enllestida a principis de 2025. Amb les propostes dels experts sobre la taula -el Govern els ha demanat "ambició" i alhora "concreció"-, l'executiu haurà d'aplicar-les per tirar endavant el full de ruta i, alhora, donar compliment als acords d'investidura.
Aquests són els grups que té actius el Govern:
Els arquitectes del finançament
Una de les carpetes fonamentals de la legislatura. El Departament d'Economia va anunciar a l'octubre l'activació d'aquest grup d'experts, capitanejat per l'economista Martí Carnicer, a l'octubre i compta amb un total de set persones. Tenen una feina clau: aterrar l'acord entre el PSC i ERC sobre la reforma del model i dissenyar com haurà de ser tècnicament aquest nou sistema. Algunes preguntes que haurien de resoldre són, per exemple, quin percentatge dels impostos que recaptarà la Generalitat se l'ha de quedar l'Estat en concepte de serveis prestats a Catalunya o bé com es defineix la quota de solidaritat. Per ara, treballen de manera discreta i sense un termini concret, més enllà del que estableix el mateix acord, que situa com a horitzó l'any 2026 per recaptar ja l'IRPF de 2025. El Govern manté que ho complirà i de moment ha anunciat que ampliarà en 90 treballadors l'Agència Tributària de Catalunya.
Una reforma a fons de l'administració
Es tracta d'una de les reformes més ambicioses i complexes que té entre mans el Govern. Està pilotada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i que va per llarg. El comitè d'experts per la reforma de l'administració (CETRA) va començar a caminar el novembre i treballa amb un termini de deu mesos per presentar una proposta completa de com reformar el sector públic català. Entre les idees hi ha l'eliminació de la cita prèvia, millorar l'eficiència de l'administració i professionalitzar-la, rejovenir la plantilla i atraure talent jove. Es tracta d'un grup ampli, d'una setantena de persones organitzades en dotze grups de treball i capitanejades pel catedràtic de Ciència Política, Carles Ramió. Els treballs els avaluarà una segona comissió interdepartamental, formada per representants de tots els departaments, que tindran quatre mesos per aplicar les mesures presentades pels experts. L'horitzó, doncs, se situa a principis de 2026.
Adaptar el sistema sanitari
El Govern té entre les prioritats reformar el sistema de salut de Catalunya, i també s'ha activat un grup d'experts en aquest àmbit. Es tracta del comitè d'avaluació, innovació i reforma operativa del sistema de salut (CAIROS), integrat al Departament de Salut i que té la feina d'implementar les propostes que ja hi ha sobre la taula -no n'ha de pensar de noves- per reformar el sistema. Està presidit per Manel del Castillo, director gerent de l'Hospital Sant Joan de Déu, compta amb onze experts. Va començar a caminar el setembre i no treballa amb un termini concret. A finals d'any, aquest comitè va plantejar deu línies d'acció i 25 mesures per adequar el sistema sanitari, com ara la simplificació administrativa, la incorporació de la IA, el reforç de la recerca biomèdica la millora dels equips d'atenció primària o la necessitat d'avançar cap a un model més preventiu i predictiu. Els sindicats de metges i infermeres ho veuen amb escepticisme.
Impulsar millores en l'educació
Els resultats en educació no són bons i el Govern pretén revertir-ho. D'una banda, Illa va signar al gener un acord de col·laboració amb l'OCDE per "millorar" el sistema educatiu català, amb un horitzó per veure els brots verds d'aquí a quatre anys, al final de la legislatura. D'altra banda, també s'ha activat un grup d'experts, format per 18 persones, per impulsar millores educatives. Coordinat pel president del Consell d'Educació de Catalunya, Jesús Vinyes, inclou docents, direccions, famílies, acadèmics i representants del món local. Ha començat a treballar aquest segon trimestre escolar i ha de presentar mesures immediates per al curs vinent i també altres iniciatives a mitjà i llarg termini. Aquest mateix febrer hi ha d'haver un retorn als grups parlamentaris, amb les primeres conclusions, abans d'elevar-los el treball final.
Una proposta per finançar els ajuntaments
Un dels reptes que fa temps que s'arrosseguen és l'aprovació d'una llei de governs i finances locals, per definir competències i recursos per als ajuntaments catalans, que són els més mal finançats de l'Estat. Al novembre, la consellera Alícia Romero va anunciar la creació d'un grup d'experts que dependria de Presidència, amb l'objectiu d'ajudar a redactar aquesta nova norma. En aquest cas, no s'ha concretat qui en formarà part ni amb quins terminis treballa, però una de les prioritats del secretari de governs locals, Xavier Amor, és impulsar aquesta legislació per millorar el finançament dels municipis. Els ajuntaments confien que es pugui abordar la millora en aquesta legislatura, aprofitant també el debat sobre la reforma del finançament autonòmic, que si tira endavant també hauria de permetre als ajuntaments disposar de més recursos.
La manera d'ampliar l'aeroport del Prat
En l'àmbit d'infraestructures, més enllà del traspàs de Rodalies hi ha també l'ampliació de l'aeroport del Prat. De nou, també hi ha un comitè d'experts -en aquest cas, és una comissió tècnica amb representants de l'Estat i la Generalitat- treballant en aquest àmbit per elaborar una proposta de millora, que el Govern va anunciar que es presentaria a principis d'aquest any 2025. Hauria d'arribar en "les pròximes setmanes", segons Sílvia Paneque.
Els tècnics van reunir-se a l'octubre per primera vegada sota la presidència d'Illa. Entre les qüestions que han de concretar hi ha la possible ampliació de la pista i quants metres s'hauria de fer per no afectar ni el Port ni la Ricarda. És una carpeta que incomoda els socis d'investidura d'Illa i que genera debat social -l'empresariat vol ampliar i les entitats ecologistes s'hi oposen-, però el Govern té clar que quan els tècnics facin la seva proposta s'haurà de tirar endavant sense perdre temps. "El repte de respectar el medi ambient hi ha de ser present, però no pot ser excusa per a la paràlisi del projecte", va dir divendres la consellera.
Transformar els serveis socials
El grup d'experts més recent ha nascut aquesta mateixa setmana i s'emmarca en l'àmbit dels serveis socials. Es tracta del comitè per a la transformació i la innovació social (CETIS), que treballa amb un horitzó de deu mesos i s'integra al Departament de Drets Socials. Pilotat per l'exregidora del PSC a Barcelona, Rosa Alarcón, s'estructura en set grups de treball que es coordinaran amb les direccions generals de la conselleria i té per objectiu "posar els fonaments per a una reforma integral del sistema de protecció social". Els àmbits d'actuació prioritaris són més aviat genèrics: el sistema de garantia d'ingressos i la transformació digital, els serveis socials i itineraris d'inclusió, l'envelliment i les cures, la pobresa, la discapacitat i la salut mental i les migracions. La seva actuació es coordinarà amb el grup d'experts per la reforma de l'administració.