"La introducció de la multireincidència com a agreujant només serà efectiva si les condemnes prèvies recauen en judicis àgils i pròxims al fet reiterat". El president del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), Jesús Maria Barrientos, assenyalava així el problema de fons en la resposta judicial als delinqüents que reincideixen en l'obertura de l'any judicial. Davant del president, Salvador Illa, i els dos membres del Govern més implicats en l'abordatge d'aquest problema, la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, el magistrat va reclamar més recursos al sistema judicial si realment es vol fer front a aquest fenomen, que preocupa especialment els responsables polítics. Amb les relacions normalitzades, la sintonia entre l'Estat, la Generalitat i el poder judicial és clara en aquesta qüestió i Justícia ultima un "pla de xoc" per donar-hi resposta.
Quants jutges necessita Catalunya per fer front a la multireincidència? Segons dades del TSJC de 2023, el país té 855 jutges i magistrats per a una població de vuit milions de persones. Això situa els catalans en una ràtio de jutges per habitant inferior a la mitjana espanyola. A Catalunya hi ha 10,6 jutges per cada 100.000 habitants mentre que la ràtio d'Espanya és de 12 jutges per cada 100.000 habitants. Per arribar a aquests nivells, el TSJC apunta que calen 112 places judicials més per assolir una plantilla de 967 jutges. A això s'hi suma que, a Catalunya, hi ha més litigis: 154 per cada 1.000 habitants, nou més que els 145 per cada 1.000 habitants que hi ha al conjunt de l'Estat. Aquesta realitat, denunciada per jutges i fiscals, incrementa la càrrega als jutjats i la lentitud a l'hora de resoldre els procediments.
En el cas concret de la multireincidència, una manera d'evitar que els detinguts tornin al carrer i puguin tornar a delinquir és a través dels judicis ràpids, que actualment triguen més d'un any a celebrar-se. En aquest decalatge temporal es pot donar la circumstància que un detingut reincideixi sense haver estat jutjat pel primer delicte, cosa que, a la pràctica, fa que no es pugui parlar de reincident, perquè no ha estat condemnat pel primer fet. En Consell d'Europa, en l'anàlisi del sistema judicial espanyol, alerta precisament d'aquest problema en el cas de l'Estat. A Espanya, de mitjana, es triga 310 dies a resoldre un procediment, uns 10 mesos. A Europa, aquesta xifra baixa fins als 221 dies. El mateix informe alerta que falten jutges, perquè els números d'Espanya s'allunyen de la mitjana europea, que és de 17 jutges per cada 100.000 habitants.
Sis jutjats a Barcelona, dos a Tarragona i Girona, i un a Lleida
Més enllà dels nous jutges, en els darrers quatre anys no ha variat el nombre de jutjats d'instrucció i penals a Barcelona: des de 2020, la capital té 33 jutjats d'instrucció i 29 jutjats penals. Ja fa temps que la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, que demana que es creïn més jutjats. En la memòria de 2023, s'apunta que calen més jutges i sis nous jutjats penals, quatre dels quals fer penes de fins a cinc anys de presó, que haurien d'incloure els judicis ràpids, i dos per fer complir les sentències.
Fonts del TSJC consultades per Nació apunten que, per combatre la multireincidència exclusivament, més enllà dels sis que necessita Barcelona, Tarragona i Girona, en necessita dos de penals, i Lleida, un d'instrucció. Amb aquestes dades sobre la taula, jutges, però també advocats, alerten que la prioritat no ha de ser només endurir les penes al codi penal o posar més policia al carrer, sinó resoldre el coll d'ampolla que es produeix quan els detinguts arriben al jutjat. Reforçar més un àmbit que l'altre pot produir l'efecte contrari: si hi ha més policia hi haurà més detinguts que aprofundiran en col·lapse del sistema judicial, que no hi podrà fer front. De retruc, això pot incrementar la sensació d'impunitat per part d'alguns ciutadans.
El "pla de xoc" de Justícia
De moment, el focus s'ha posat en l'enduriment de penes, l'augment de la plantilla de Mossos i l'increment de la coordinació policial. El Congrés tramita -a instància de Junts, amb el suport del PSOE i l'abstenció d'ERC- una reforma legal per castigar amb més severitat les persones que delinqueixin de manera reiterada. Junts té especial interès a liderar aquesta qüestió i té bona sintonia amb el PSC. Interior, per la seva banda, ha anunciat 400 noves places per agents de Mossos, que s'incorporen a la convocatòria de 900 d'aquest any, i ha promès més treball conjunt entre cossos policials per lluitar contra aquest fenomen. En paral·lel, el Departament de Justícia treballa amb hermetisme en un "pla de xoc" per "incrementar els recursos judicials" que es detallarà els pròxims dies.
El diagnòstic del conseller Espadaler -compartit aquest mateix divendres amb el president de l'Audiència de Barcelona en una primera reunió institucional- és que calen més jutges. Si la passada legislatura es va pactar ampliar la plantilla dels Mossos fins als 22.000 agents, ara toca aplicar aquesta recepta al sistema judicial. "Mestres, metges, Mossos... i magistrats", resumia aquesta setmana al Parlament. No és una mesura senzilla, perquè implica diverses administracions i poders de l'Estat: el poder judicial, que ha d'identificar els jutges que falten i elevar la proposta; el Govern, que ha de veure on s'han d'ubicar aquests nous jutges; i el Ministeri de Justícia, que ha d'assignar-los. Les tres parts es mostren favorables a resoldre la qüestió.
Predisposició de l'Estat: "Hi estem a sobre"
La posició de l'Estat és clau i el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, veu amb bons ulls incrementar el nombre de jutjats. En una reunió amb Salvador Illa a finals de setembre a Palau van coincidir que cal prendre mesures per rebaixar el col·lapse al sistema i el ministre va obrir la porta a ampliar el nombre de jutjats. "Hi estem a sobre", va afirmar fa uns dies el ministre. Illa s'ha compromès a crear, d'acord amb el govern espanyol, 80 jutjats penals nous durant els pròxims quatre anys, tal com consta també al programa electoral del PSC, i aportar els recursos necessaris per augmentar la ràtio de jutges per habitant a Catalunya.
El govern espanyol, per la seva banda, destaca la pròrroga d'un segon jutjat per als delictes lleus a Barcelona fins al 2025 i també la millora dels sistemes perquè els jutges puguin aplicar la reforma del codi penal de 2022, que castiga amb penes de presó els furts amb antecedents amb imports que superin els 400 euros. Es tracta de tenir un accés més fàcil als antecedents dels acusats, per saber de manera ràpida si es poden aplicar agreujants. De fet, advocats com Xavier Melero apunten que amb l'actual codi penal ja n'hi ha prou per castigar la multireincidència. No cal endurir-lo, però cal que la llei s'arribi a aplicar. I, perquè això passi, el que es necessiten són, sobretot, més jutges.
