Armes blanques, multireincidència i ocupacions. Aquests són els principals reptes de seguretat a Catalunya, segons el Departament d'Interior. Així es desprèn dels diversos missatges que ha enviat la consellera, Núria Parlon, aquests darrers dies, tant en la compareixença a la comissió d'Interior del Parlament, com després de la reunió amb l'alcalde Jaume Collboni, i també dijous en la presentació del nou pla per lluitar contra la presència de ganivets i navalles a l'espai públic. En el lliurament de diplomes de la nova promoció de policies, aquest divendres, Parlon els ha advertit que aterren al cos en un moment "complex" per a la seguretat.
El Govern ha alçat la bandera de la seguretat. Ha apujat el to i ha promès contundència a l'hora de perseguir els delictes, amb més prevenció, més sancions i més policia. Per a l'executiu socialista, les polítiques de seguretat són una política pública de primer ordre, que pot tenir un enfocament progressista, i que beneficia qui menys té. Alhora, el president té entre cella i cella desmuntar els discursos d'odi i considera que, també a través d'aquestes polítiques, es poden desactivar alguns dels missatges de l'extrema dreta.
Realment hi ha un problema de seguretat a Catalunya? Què en pensa la ciutadania? I per què es posa el focus en tres fenòmens delictius concrets? Aquesta és la radiografia dels reptes en matèria de seguretat.
Armes blanques: 26 intervencions i 10 incidents al dia
Un dels reptes de seguretat que ha identificat Interior és el de les armes blanques, i s'ha anunciat un pla estratègic per fer-hi front, amb més controls, més escorcolls al carrer i en zones d'especial risc, i sancions més dures i més ràpides. La situació preocupa les autoritats policials. Entre gener i agost, s'han intervingut 6.252 armes blanques a Catalunya, unes 26 al dia. S'ha doblat respecte de la mateixa etapa de l'any 2020.
Les dades dels Mossos mostren diferències entre el territori i la majoria d'intervencions es donen a l'Àrea Metropolitana. El podi l'ocupen la regió metropolitana nord (1.950 armes), Barcelona (1.602) i la regió metropolitana sud (880). Les segueixen la regió policial de Girona (791 armes), la del Camp de Tarragona (417), la Central (266), la de Ponent (195), la de Terres de l'Ebre (169) i la de l'Alt Pirineu i l'Aran (45).
Entre gener i agost, s'han produït 2.498 incidents violents amb arma blanca -uns 10 al dia- una xifra que fa pensar que se superarà el total d'incidents de l'any 2023, que va ser de 2.971. La majoria de fets passen a la via pública: el 73% el 2024, i el 50% el 2023. La majoria d'aquests fets són robatoris amb violència (25%), les agressions a persones (23%), les amenaces i coaccions (15%) i, en grau més baix, les baralles.
Multireincidència: un problema del sistema judicial
Segons dades de la junta local de seguretat publicades per El Periódico, els Mossos i la Guàrdia Urbana tenen identificades 265 persones a Barcelona que qualifica de "delinqüents multireincidents" i els atribueix 4.676 delictes entre gener i juny de 2024. Són sobretot furts i robatoris violents i acumulen 1.620 detencions el primer semestre. Els cinc multireincidents més actius de Barcelona acumulen 274 antecedents. Interior ha anunciat més coordinació policial per atacar aquest fenomen i demana una reforma del codi penal per endurir les penes i, alhora, reforçar el sistema judicial per agilitzar els judicis.
El codi penal ja preveu l'agreujant de la reincidència i la multireincidència. Per als delictes de furts -habitual en aquests casos-, la reforma legal de 2022 preveu que es pugui condemnar a penes de presó una persona que sigui condemnada per aquest delicte si ja ha estat condemnada anteriorment per tres delictes del mateix estil, encara que siguin lleus. Si la persona és reincident, doncs, la pena creix si reitera el delicte. Si es tracta d'una persona estrangera, la llei també preveu l'expulsió del país en determinats supòsits.
Més enllà del codi penal, els experts apunten que calen més recursos per fer "judicis ràpids". El procés normal quan una persona és detinguda és posar-la a disposició judicial i el jutge la cita per un altre dia i la deixa en llibertat. Segons l'advocat Xavier Melero, els judicis ràpids previstos per aquests tipus de casos s'assenyalen per finals de 2025. Aquest decalatge temporal obre la porta a tornar a delinquir i tornar a ser detingut, però sense que es pugui parlar de reincidència perquè no hi ha hagut ni judici ni condemna. Interior ha anunciat la creació d'un grup de treball amb Justícia per reforçar els jutjats.
Ocupacions: el 98%, a pisos buits, i la resta es desallotgen ràpidament
La consellera Parlon és especialment dura a l'hora de parlar de les ocupacions. "L'excusa no pot ser que com que hi ha problemes d'habitatge som permissions amb les ocupacions delinqüencials", apuntava aquest dimarts a la comissió d'Interior. La dirigent socialista diferencia entre casos de vulnerabilitat -que cal identificar i en què Interior no és el principal responsable de resoldre- i les ocupacions conflictives, aquelles que fan que la ciutadania "se senti insegura", i en què el Departament serà diligent. "Quan hi ha un problema d'habitatge, la solució no és l'ocupació", remarca Parlon.
La realitat, segons les dades d'Interior de 2022, és que no existeix un problema generalitzat d'ocupacions. El 98% de les ocupacions són a pisos buits i les del 2% restant es desallotgen immediatament. De les 6.704 irrupcions en pisos que es van produir el 2022, tan sols 159 van afectar la casa d'algú. D'aquestes, gairebé un 40% van ser a segones residències. Són, sobretot, immobles situats a Girona i Tarragona. La resta, eren el domicili habitual d'una família. En aquests casos, la policia pot actuar i, segons apuntava l'anterior cúpula d'Interior, ho fa.
La ciutadania no està especialment preocupada per la seguretat
Les darreres dades del CEO assenyalen que la seguretat no és la principal preocupació de la ciutadania. Segons l'enquesta òmnibus, de juny de 2024, en general, la percepció de seguretat dels ciutadans és bona: un 68% hi posa un 6 o més sobre 10, i un 29% la suspèn als barris i pobles. En el cas de Catalunya, un 50% hi posa un 6 o més, i un 32% la suspèn. Això sí, qui creu clarament que hi ha un problema de seguretat són els votants de Vox, a molta distància de la resta, que creuen que la situació, en termes generals, és bona.
Segons l'últim baròmetre, de juliol de 2024, la inseguretat és el cinquè problema dels ciutadans, per sota de la insatisfacció amb la política o l'accés a l'habitatge. Només és la principal preocupació en el cas dels joves. Dins de l'àmbit de la seguretat, el que preocupa més són les estafes a través d'internet i l'assetjament a menors, i després arriba la inseguretat ciutadana (robatoris, agressions al carrer...). Per als ciutadans, la prioritat del Govern hauria de ser reduir les desigualtats, fomentar el creixement econòmic i, en tercer lloc, l'ordre i la seguretat pública. L'ordre només és la primera prioritat per als votants de PP i Vox.
Fins ara eren dades subjectives, però què diuen les dades objectives? L'enquesta de seguretat pública de Catalunya -la darrera és de 2022- apunta que un 32,4% dels enquestats ha estat víctima de, com a mínim, un fet delictiu a Catalunya. Són els valors més alts de tota la sèrie històrica. L'any 2022 s'apuntava un lleuger descens en la percepció de seguretat al municipi, més pronunciat en el cas de Barcelona.
Barcelona: preocupació, més víctimes i símptomes de millora
Si a Catalunya la percepció de seguretat és més aviat bona, la cosa canvia a la capital catalana. L'últim baròmetre municipal, de juny de 2024, assenyala que la seguretat és el tema que més preocupa els barcelonins, per damunt de l'accés a l'habitatge o el turisme. Això es contraposa amb les dades objectives de delictes, que mostren un descens aquest estiu, una època de l'any especialment complexa. Una de les prioritats del Govern és combatre també aquestes percepcions d'inseguretat, més enllà de reduir el nombre de fets delictius.
El balanç trimestral de criminalitat que publica el Ministeri de l'Interior diu que, durant el primer semestre de 2024, s'han produït a Barcelona 40.121 furts, 6.100 robatoris amb violència, 3.555 robatoris amb força a domicilis o altres instal·lacions. Segons dades d'Interior, hi ha hagut una reducció del 6,8% dels delictes entre els mesos de juliol i agost. Els delictes contra el patrimoni han baixat un 10,1%, els robatoris amb intimidació, un 5%, i els robatoris amb força, un 25%.
La darrera Enquesta de Victimització de Barcelona, de 2023, que calcula les persones que han estat víctimes d'un o més delictes al llarg de l'any, mostra un creixement que comença a partir del 2020, any de la pandèmia. Un 29,8% dels veïns de Barcelona diuen haver estat víctimes d'almenys un delicte l'any anterior. El màxim va ser el 2018, amb un 31,8%. On hi ha més persones que es presenten com a víctimes de delicte és a Ciutat Vella, amb un 41,4%. La majoria de fets delictius són robatoris o intents de robatori de bossa o telèfon mòbil, o coaccions i amenaces.