El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que la seguretat i la presència "visible" de la policia al carrer és una de les grans prioritats del Govern. Durant l'acte de lliurament de diplomes de la 37a promoció del Curs de Formació Bàsica per a Policies, Illa ha apostat perquè Catalunya tingui una policia amb més efectius, més pròxima als ciutadans, que gaudeixi d'un millor prestigi i, sobretot, que no sigui objecte del debat polític ni la "demagògia". "Han de poder fer la feina allunyada de la confrontació política", ha afirmat.
Durant l'acte, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha avisat als nous agents que arriben en un moment "complex" per a la seguretat, però que compten amb el suport de la ciutadania. La consellera acaba una setmana en què el Govern ha fet bandera de la seguretat, amb la presentació d'un pla contra les armes blanques i ha situat la multireincidència i les ocupacions al punt de mira. Tot plegat, l'endemà que el jutge Pablo Llarena hagi demanat investigar el dispositiu dels Mossos que no va ser capaç de detenir Carles Puigdemont.
Precisament sobre l'expresident, Interior ha mostrat "respecte" per a les decisions judicials i ha insistit en la "confiança" cap als Mossos. El nou director de la policia, Josep Lluís Trapero, ha deixat clar que els Mossos compliran totes les ordres judicials "sense excepció" d'ara endavant. El Suprem ha enviat la investigació als jutjats de Barcelona i demana que ho investiguin, perquè sosté que la policia podria haver fet alguna cosa més per arrestar el dirigent independentista.
En total els nous agents que ja s'han incorporat als diferents cossos policials són 1.325, dels qual 1.281 són Mossos d'Esquadra. La resta, policies locals destinats a un total de 125 ajuntaments. Com ha passat els darrers anys, el nombre de dones va a l'alça i ja signifiquen el 37,8% del total. És, fins ara, la xifra més alta mai assolida.
Illa, però, diu que cal continuar avançant en termes d'igualtat i desitja que més dones puguin accedir a llocs de responsabilitat. El president ha situat també la "intolerable" violència contra les dones com un dels reptes a combatre policialment, juntament amb la multireincidència, les ocupacions il·legals o el tràfic de drogues.
Durant el seu discurs, Illa ha demanat als nous agents que "acompanyin" als ciutadans més desafavorits i que vetllin per la convivència. És per això que el president s'ha compromés també a continuar augmentat les plantilles dels cossos policials perquè estan entre les "prioritats de país". Interior també preveu que caldran més Mossos, més enllà dels 22.000 previstos per 2030, a través de convocatòries extraordinàries.
Revertir la delinqüència i la percepció d'inseguretat
El Govern, per veu de la consellera Parlon, considera la seguretat una política pública de primer ordre, progressista, i que beneficia qui menys té. Un espai públic insegur, argumenten, perjudica especialment les persones més vulnerables, que són les que més l'utilitzen. És a través de les polítiques de seguretat que l'executiu de Salvador Illa vol, també, desmuntar els arguments de l'extrema dreta, i per això també hi ha hagut un enduriment del to a l'hora d'assenyalar el problema, com es va veure en la compareixença de Parlon aquest dimarts al Parlament.
El nou Govern vol revertir les dades delinqüencials i també la percepció d'inseguretat que té part de la població. En el cas de Barcelona, per exemple, els veïns situen la inseguretat com a principal problema, però els delictes aquest estiu han disminuït. A Interior interpreten doncs que cal combatre tots dos flancs: els delictes, però també les percepcions.
En aquest sentit, les prioritats són la multireincidència -augmentar les penes i dotar de més recursos els jutjats per agilitzar els judicis-, les ocupacions -amb més coordinació i contundència- i la lluita contra les armes blanques, a través d'un pla que inclourà més controls a l'espai públic i en zones d'especial risc, més policia al carrer i sancions més altes i més ràpides. En el diagnòstic i bona part de les mesures, el PSC ha mostrat sintonia amb Junts i el PP, mentre ERC i comuns, socis d'investidura, insisteixen que l'acord no és "de legislatura".