14
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
15
d'agost
a les
10:07h
Les declaracions de Pedro Sánchez i del PSOE en els últims temps respecte a l'independentisme, tant en la precampanya i la campanya com després de les eleccions del 23-J, han transitat per tres vies: reivindicar la pacificació del conflicte polític a Catalunya, treure pit de no haver concedit a l'independentisme ni el referèndum ni l'amnistia, i prometre que tot el que es negociï de cara a la investidura serà dins del "marc constitucional". Es pot parlar de pacificació del conflicte quan hi ha més de 4.000 represaliats -segons Òmnium- per causes vinculades a la independència? El moviment no ho considera. I és per això que damunt la taula, ERC i Junts hi situen com a imprescindible a canvi de la investidura, com a mínim, l'amnistia.
És una demanda en la qual coincideixen tots dos. Però hi ha lloc per a una amnistia dins del "marc constitucional" que reivindica el PSOE? La resposta és diferent segons el jurista a qui es pregunta. El cert és que a la carta magna no hi figura la paraula. El fet que no estigui recollida, suposa que no hi tingui cabuda? Els magistrats més conservadors així ho veuen. Per contra, altres creuen que és perfectament compatible amb la Constitució, i que només cal voluntat política perquè pugui aplicar-se amb totes les garanties de la llei. De fet, l'última amnistia, la de l'any 1977, es va aplicar abans d'aprovar-se la Constitució, però sempre ha estat considerada compatible amb els principis constitucionals per part de la justícia.
Quins són els motius dels contraris a la constitucionalitat de l'amnistia? Els juristes conservadors mantenen que la situació repressiva contra l'independentisme no és un episodi excepcional que requereixi mecanismes per avançar cap a la reconciliació. També argumenten que amb aquest mecanisme es trenca la divisió de poders, perquè el Parlament deixa sense efecte decisions judicials. Per últim, apunten que malgrat que l'amnistia no estigui prohibida, sí que s'impedeixen els "indults generals" (art.62.i). Aquest últim motiu és el que més coregen dins del bloc en contra de la constitucionalitat de l'amnistia. Però són el mateix indult i amnistia? Són dos mecanismes de naturalesa diferent i els experts ho saben. El problema rau en el fet que el debat acadèmic i jurídic sobre la constitucionalitat de l'amnistia -defensada per Iván Redondo, excap de gabinet de Sánchez-, lluny de ser serè, s'ha vist contaminat per la qüestió catalana.
La diferència en el procediment d'ambdós mecanismes l'explica també el magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín, en un fonamentat article publicat fa dos anys en el qual defensa que l'amnistia és compatible amb la Constitució: "L'amnistia i l'indult són manifestacions de l'exercici de la clemència però tenen diferent naturalesa i contingut. L'amnistia es justifica per raons d'oportunitat política, l'indult particular, pel contrari, és el camí adient per individualitzar l'exercici de la gràcia, per raons de justícia i equitat. S'aplica a una persona condemnada, de manera que es retribueixi al delinqüent no més del necessari, evitant que la penalitat que se li imposa repercuteixi més allà de la seva pròpia esfera. L'amnistia, avalada pel TC, requereix el suport d'una llei emanada de les Corts Generals, mentre que l'indult particular es canalitza a través d'un expedient, tramitat pel ministeri de Justícia, que es formalitza en un reial decret aprovat pel consell de ministres i ratificat pel rei".
Concretament, a la Constitució és recull, en l'article 62.i, que és potestat del rei "exercir el dret de gràcia amb arranjament de la llei, que no podrà autoritzar indults generals". És per això que el catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, més enllà d'insistir en que amnistia i indults generals no són el mateix, sosté que en cap cas a la Constitució es prohibeixen els indults generals sinó que la prohibició és que les Corts habilitin al govern perquè els dicti. "Les Corts sí que tenen potestat de donar indults generals per la via de la llei d'amnistia. El que no poden fer les Corts és transferir al govern espanyol aquesta potestat. Quan el constituent impedeix la transferència, està donant per suposat que té la titularitat per fer l'operació", explica en conversa amb Nació.
El catedràtic també opina que no hi ha "cap dubte" sobre l'encaix de l'amnistia a la Constitució: "L'amnistia és perfectament possible, no hi ha ni un sol article de la Constitució que l'impedeixi". Assegura que el fet que no s'inclogui a la Carta Magna no suposa que no es permeti, sinó tot el contrari: "El que no està prohibit, està permès. A més, l'amnistia no apareix en gairebé qualsevol Constitució".
Sobre les veus que apunten que les conseqüències derivades del procés no mereixen una amnistia, és taxatiu: "És el govern espanyol i la majoria parlamentària qui ha de decidir el que s'entén per excepcional. Ho pot ser una Guerra Civil, evidentment, però també ho és la suspensió de l'autonomia amb l'article 155 com va passar a Catalunya, i tots els processos que se'n van derivar. Existeix un problema d'integració entre Catalunya i Espanya, i per donar resposta i acabar amb els processos pendents cal una amnistia. Només així es tornarà a tractar el conflicte des de la política".
L'amnistia és l'únic mecanisme, defensa en conversa amb Nació Joan Ridao, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), que pot resoldre totes les conseqüències repressives que giren al voltant del referèndum i del procés independentista. Considera que la interpretació dels que posen en dubte la constitucionalitat de la mesura és "analògica" i "improcedent". Ridao també considera que el fet que l'amnistia no surti a la Constitució, no equival a prohibició. A més, malgrat no aparèixer a la Constitució, recorda que sí que apareix a l'ordenament jurídic, tant a la llei d'enjudiciament criminal com a lleis i reial decrets, l'última la de memòria democràtica aprovada pel govern espanyol, que es refereix a la llei d'amnistia com un dels seus fonaments.
Sobre l'argument d'alguns experts en constitucionalisme conforme l'amnistia posaria en perill la divisió de poders, Ridao recorda que aquest argument valdria també per l'indult, que està expressament previst a la carta magna. "El poder legislatiu té legitimitat democràtica directa, a diferència del poder judicial, que precisament ha d'aplicar les lleis del Parlament", afegeix.
Sobre aquelles veus que consideren que la repressió derivada del procés no és una situació excepcional com perquè s'hagi de dur a terme una amnistia, Ridao sosté que l'apreciació de l'excepcionalitat correspon al legislador: "En el constitucionalisme històric espanyol hi ha precedents, com quan hi va haver amnistia després de la proclamació de l'Estat Català el 6 d'octubre de 1934. En altres casos no ha calgut un canvi de règim, com a França després de la guerra d'independència d'Algèria".
La iniciativa es va tombar un cop va arribar a Madrid. No es va poder debatre al ple del Congrés perquè el PSOE, el PP i Vox, des de la mesa, no la van admetre a tràmit després que els lletrats de la cambra baixa recomanessin en un informe que no es tramités argumentant que "la concessió d'un indult general" als presos polítics "entraria en una contradicció palmària i evident" amb l'article 62.i de la Constitució, sobre els indults generals. En cas que al Congrés hi aterrés de nou una llei d'amnistia, els lletrats podrien tornar a dir la seva, però només dependria de la voluntat política del PSOE i Sumar que s'admetés a tràmit i iniciés el seu camí legislatiu. Segons Pérez Royo, els lletrats es van posicionar d'aquella manera llavors perquè era "el que volien escoltar" els partits de la mesa.
Però més enllà dels intents i del debat teòric, quines són les causes judicials pendents de l'independentisme que es podrien veure beneficiades per una amnistia? Aquestes són algunes de les més conegudes, però només representen una part molt petita de centenars de represaliats.
L'expresident de Junts ha dit més d'una vegada que no vol "solucions personals" ni ser moneda de canvi de la legislatura de Sánchez. A hores d'ara, el seu retorn es facilitaria mitjançant quatre vies: l'amnistia, opció desitjada per la majoria de l'independentisme; indult, però que implicaria que l'expresident fos jutjat i condemnat a l'Estat, previsiblement passant per la presó abans no es fes efectiva la mesura de gràcia; reforma penal, que implica temps, voluntat negociadora i el risc que els jutges sempre tinguin l'última paraula; i finalment l'esperança en la justícia europea.
A hores d'ara, els tribunals estrangers han evidenciat la resposta desproporcionada que l'Estat va donar als fets de 2017 i han permès a Puigdemont i la resta d'exiliats viure en llibertat i amb relativa tranquil·litat tot aquest temps. Ara, afronten un moment decisiu. En funció de què passi amb la immunitat els mesos vinents, Llarena dictarà noves euroordres i la pilota passarà a la justícia belga, que haurà de decidir si extradeix l'expresident d'acord amb la nova realitat legal -ja no hi ha sedició, només malversació- i el terreny de joc definit per Luxemburg.
La decisió va suposar un gerro d'aigua freda per als republicans després d'haver intentat negociar amb el PSOE una agenda antirepressiva. Per a Jové, ara president del grup parlamentari d'ERC, el fiscal demana 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació, i una multa de 30.000 euros. Per a Salvadó, que ara és president del Port de Barcelona, el ministeri públic demana 6 anys i tres mesos de presó i 27 d'inhabilitació, i una multa de 24.000 euros. Se'ls acusa de delictes de malversació greu, prevaricació i desobediència.
Un altre cas que s'allarga en el temps és el que implica els cinc acadèmics que van formar part de la sindicatura electoral de l'1-O: Tània Verge -actual consellera de Feminismes-, Jordi Matas, Josep Pagès, Marc Marsal i Marta Alsina. Van passar per davant del jutge més de tres anys després dels fets de l'1-O, acusats d'usurpació de funcions i desobediència, i amb una petició de penes de més de dos anys de presó. En primera instància van ser absolts, però el juliol de l'any passat l'Audiència de Barcelona va anul·lar la sentència que els absolia i ordenava la repetició del judici als síndics de l'1-O després d'acceptar un recurs de la Fiscalia. Això significa que continuen pendents dels tribunals i la justícia encara no ha resolt quina instància hauria de tornar a jutjar els síndics, ja que Verge, per ser aforada, hauria de ser jutjada al TSJC.
És una demanda en la qual coincideixen tots dos. Però hi ha lloc per a una amnistia dins del "marc constitucional" que reivindica el PSOE? La resposta és diferent segons el jurista a qui es pregunta. El cert és que a la carta magna no hi figura la paraula. El fet que no estigui recollida, suposa que no hi tingui cabuda? Els magistrats més conservadors així ho veuen. Per contra, altres creuen que és perfectament compatible amb la Constitució, i que només cal voluntat política perquè pugui aplicar-se amb totes les garanties de la llei. De fet, l'última amnistia, la de l'any 1977, es va aplicar abans d'aprovar-se la Constitució, però sempre ha estat considerada compatible amb els principis constitucionals per part de la justícia.
Quins són els motius dels contraris a la constitucionalitat de l'amnistia? Els juristes conservadors mantenen que la situació repressiva contra l'independentisme no és un episodi excepcional que requereixi mecanismes per avançar cap a la reconciliació. També argumenten que amb aquest mecanisme es trenca la divisió de poders, perquè el Parlament deixa sense efecte decisions judicials. Per últim, apunten que malgrat que l'amnistia no estigui prohibida, sí que s'impedeixen els "indults generals" (art.62.i). Aquest últim motiu és el que més coregen dins del bloc en contra de la constitucionalitat de l'amnistia. Però són el mateix indult i amnistia? Són dos mecanismes de naturalesa diferent i els experts ho saben. El problema rau en el fet que el debat acadèmic i jurídic sobre la constitucionalitat de l'amnistia -defensada per Iván Redondo, excap de gabinet de Sánchez-, lluny de ser serè, s'ha vist contaminat per la qüestió catalana.
La diferència entre l'indult i l'amnistia
L'indult, mecanisme que penja de la decisió d'un govern i que Sánchez va concedir als presos polítics a l'inici de la legislatura, comporta un perdó. Una mesura de gràcia per la qual l'acusat deixa de complir la pena. Ara bé, en cap cas suposa l'oblit. L'amnistia, en canvi, va més enllà i a banda de suposar de facto que desaparegui la pena, esborra el delicte. És una mena d'oblit jurídic durant el període determinat que determinin les parts, fer com si el fet suposadament delictiu vinculat a un moviment no hagués existit mai.La diferència en el procediment d'ambdós mecanismes l'explica també el magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín, en un fonamentat article publicat fa dos anys en el qual defensa que l'amnistia és compatible amb la Constitució: "L'amnistia i l'indult són manifestacions de l'exercici de la clemència però tenen diferent naturalesa i contingut. L'amnistia es justifica per raons d'oportunitat política, l'indult particular, pel contrari, és el camí adient per individualitzar l'exercici de la gràcia, per raons de justícia i equitat. S'aplica a una persona condemnada, de manera que es retribueixi al delinqüent no més del necessari, evitant que la penalitat que se li imposa repercuteixi més allà de la seva pròpia esfera. L'amnistia, avalada pel TC, requereix el suport d'una llei emanada de les Corts Generals, mentre que l'indult particular es canalitza a través d'un expedient, tramitat pel ministeri de Justícia, que es formalitza en un reial decret aprovat pel consell de ministres i ratificat pel rei".
Concretament, a la Constitució és recull, en l'article 62.i, que és potestat del rei "exercir el dret de gràcia amb arranjament de la llei, que no podrà autoritzar indults generals". És per això que el catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, més enllà d'insistir en que amnistia i indults generals no són el mateix, sosté que en cap cas a la Constitució es prohibeixen els indults generals sinó que la prohibició és que les Corts habilitin al govern perquè els dicti. "Les Corts sí que tenen potestat de donar indults generals per la via de la llei d'amnistia. El que no poden fer les Corts és transferir al govern espanyol aquesta potestat. Quan el constituent impedeix la transferència, està donant per suposat que té la titularitat per fer l'operació", explica en conversa amb Nació.
Javier Pérez Royo: "L'amnistia és perfectament possible, no hi ha ni un sol article de la Constitució que l'impedeixi"
El catedràtic també opina que no hi ha "cap dubte" sobre l'encaix de l'amnistia a la Constitució: "L'amnistia és perfectament possible, no hi ha ni un sol article de la Constitució que l'impedeixi". Assegura que el fet que no s'inclogui a la Carta Magna no suposa que no es permeti, sinó tot el contrari: "El que no està prohibit, està permès. A més, l'amnistia no apareix en gairebé qualsevol Constitució".
Sobre les veus que apunten que les conseqüències derivades del procés no mereixen una amnistia, és taxatiu: "És el govern espanyol i la majoria parlamentària qui ha de decidir el que s'entén per excepcional. Ho pot ser una Guerra Civil, evidentment, però també ho és la suspensió de l'autonomia amb l'article 155 com va passar a Catalunya, i tots els processos que se'n van derivar. Existeix un problema d'integració entre Catalunya i Espanya, i per donar resposta i acabar amb els processos pendents cal una amnistia. Només així es tornarà a tractar el conflicte des de la política".
L'amnistia és l'únic mecanisme, defensa en conversa amb Nació Joan Ridao, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), que pot resoldre totes les conseqüències repressives que giren al voltant del referèndum i del procés independentista. Considera que la interpretació dels que posen en dubte la constitucionalitat de la mesura és "analògica" i "improcedent". Ridao també considera que el fet que l'amnistia no surti a la Constitució, no equival a prohibició. A més, malgrat no aparèixer a la Constitució, recorda que sí que apareix a l'ordenament jurídic, tant a la llei d'enjudiciament criminal com a lleis i reial decrets, l'última la de memòria democràtica aprovada pel govern espanyol, que es refereix a la llei d'amnistia com un dels seus fonaments.
Joan Ridao: "El poder legislatiu té legitimitat democràtica directa, a diferència del poder judicial, que precisament ha d'aplicar les lleis del Parlament"
Sobre l'argument d'alguns experts en constitucionalisme conforme l'amnistia posaria en perill la divisió de poders, Ridao recorda que aquest argument valdria també per l'indult, que està expressament previst a la carta magna. "El poder legislatiu té legitimitat democràtica directa, a diferència del poder judicial, que precisament ha d'aplicar les lleis del Parlament", afegeix.
Sobre aquelles veus que consideren que la repressió derivada del procés no és una situació excepcional com perquè s'hagi de dur a terme una amnistia, Ridao sosté que l'apreciació de l'excepcionalitat correspon al legislador: "En el constitucionalisme històric espanyol hi ha precedents, com quan hi va haver amnistia després de la proclamació de l'Estat Català el 6 d'octubre de 1934. En altres casos no ha calgut un canvi de règim, com a França després de la guerra d'independència d'Algèria".
Manifestació per l'amnistia a Barcelona, el febrer de 1976. Foto: Manel Armengol
Per què no va funcionar l'amnistia l'any 2021?
El reclam de l'amnistia no és nou. Ara fa dos anys, ERC, Junts, el PDECat i la CUP van registrar una proposta de llei a la cambra espanyola precisament perquè s'anul·lés qualsevol responsabilitat penal i administrativa derivada de "tots els actes d'intencionalitat política" relacionats amb la "lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya" des de 2013. La llei venia després d'haver estat aprovada al Parlament amb l'abstenció dels comuns, que prioritzaven llavors altres vies per facilitar l'alliberament dels presos, com els indults i la reforma de la sedició que es van acabar produint.La iniciativa es va tombar un cop va arribar a Madrid. No es va poder debatre al ple del Congrés perquè el PSOE, el PP i Vox, des de la mesa, no la van admetre a tràmit després que els lletrats de la cambra baixa recomanessin en un informe que no es tramités argumentant que "la concessió d'un indult general" als presos polítics "entraria en una contradicció palmària i evident" amb l'article 62.i de la Constitució, sobre els indults generals. En cas que al Congrés hi aterrés de nou una llei d'amnistia, els lletrats podrien tornar a dir la seva, però només dependria de la voluntat política del PSOE i Sumar que s'admetés a tràmit i iniciés el seu camí legislatiu. Segons Pérez Royo, els lletrats es van posicionar d'aquella manera llavors perquè era "el que volien escoltar" els partits de la mesa.
Però més enllà dels intents i del debat teòric, quines són les causes judicials pendents de l'independentisme que es podrien veure beneficiades per una amnistia? Aquestes són algunes de les més conegudes, però només representen una part molt petita de centenars de represaliats.
Carles Puigdemont
Carles Puigdemont va exiliar a Brussel·les el 30 d'octubre del 2017. També van marxar altres dirigents polítics protagonistes de l'1-O, i en l'actualitat es mantenen fora de Catalunya els exmembres del Govern de Junts Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. La carpeta Puigdemont, com a expresident, és la més trascendent de l'exili dels líders de l'1-O. A hores d'ara i després de la reforma del codi penal, està processat pels delictes de desobediència i malversació del tipus més greu, el que pot comportar penes de presó de fins a 12 anys.L'expresident de Junts ha dit més d'una vegada que no vol "solucions personals" ni ser moneda de canvi de la legislatura de Sánchez. A hores d'ara, el seu retorn es facilitaria mitjançant quatre vies: l'amnistia, opció desitjada per la majoria de l'independentisme; indult, però que implicaria que l'expresident fos jutjat i condemnat a l'Estat, previsiblement passant per la presó abans no es fes efectiva la mesura de gràcia; reforma penal, que implica temps, voluntat negociadora i el risc que els jutges sempre tinguin l'última paraula; i finalment l'esperança en la justícia europea.
A hores d'ara, els tribunals estrangers han evidenciat la resposta desproporcionada que l'Estat va donar als fets de 2017 i han permès a Puigdemont i la resta d'exiliats viure en llibertat i amb relativa tranquil·litat tot aquest temps. Ara, afronten un moment decisiu. En funció de què passi amb la immunitat els mesos vinents, Llarena dictarà noves euroordres i la pilota passarà a la justícia belga, que haurà de decidir si extradeix l'expresident d'acord amb la nova realitat legal -ja no hi ha sedició, només malversació- i el terreny de joc definit per Luxemburg.
Jové i Salvadó, a un peu del judici
Durant els preparatius del referèndum, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó eren alts càrrecs del Departament d'Economia i homes de màxima confiança d'Oriol Junqueras. Són una de les carpetes judicials del procés que possiblement es resolgui entre finals del 2023 i principis del 2024. Va ser cinc anys després de l'1-O, el passat mes de febrer, quan la Fiscalia -després d'un període de bloqueig en el procediment al TSJC- va demanar penes elevades per a tots dos dirigents d'ERC.La decisió va suposar un gerro d'aigua freda per als republicans després d'haver intentat negociar amb el PSOE una agenda antirepressiva. Per a Jové, ara president del grup parlamentari d'ERC, el fiscal demana 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació, i una multa de 30.000 euros. Per a Salvadó, que ara és president del Port de Barcelona, el ministeri públic demana 6 anys i tres mesos de presó i 27 d'inhabilitació, i una multa de 24.000 euros. Se'ls acusa de delictes de malversació greu, prevaricació i desobediència.