El Suprem contemporitza amb Puigdemont: per què Llarena ha congelat les euroodres?

Els advocats dels exiliats pronosticaven euroordres imminents tant al gener, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en el cas de Lluís Puig, com al juliol, després de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els terminis, però, no s'han complert i Pablo Llarena ha optat per contemporitzar. Després de rebre els posicionaments de la Fiscalia i Vox, que pressionen per mirar d'aconseguir l'extradició dels exiliats, el jutge del Tribunal Suprem ha decidit congelar la decisió a l'espera d'aclarir com queda la immunitat davant els previsibles recursos que han anunciat les defenses dels independentistes. Això dona uns mesos de marges abans que hi hagi moviments.

Llarena vol evitar que el procediment torni a quedar en suspens si, d'aquí a uns mesos, els eurodiputats recuperen cautelarment la immunitat mentre la sentència del TGUE no es converteix en ferma. Si dictés noves euroordres, i després Puigdemont i Comín tornessin a tenir protecció, tot plegat s'hauria d'aturar. Per això ha decidit ajornar la decisió fins que hi hagi una decisió en aquest sentit, cosa que alleugereix la pressió sobre els exiliats. Fins ara, la incertesa feia que tinguessin limitada la llibertat de moviments davant l'amenaça de detenció. La possibilitat d'una nova ordre d'extradició va impedir que Puigdemont i Comín viatgessin a Estrasburg per assistir al ple del Parlament Europeu.

Les maniobres del jutge afecten només Puigdemont i Comín. El cas de Ponsatí ja està encarrilat per anar a judici, i el cas de Puig es troba en stand-by. Els exiliats ja preparen recursos contra la sentència del TGUE i la petició de mesures cautelars mentre no es resol definitivament la qüestió. A Espanya, el Suprem es bunqueritza i deixa clar que arribarà fins al final per perseguir l'expresident, que en els darrers dies ha adquirit un paper decisiu per a la governabilitat de l'Estat després de les eleccions del 23-J. Tot plegat, quan la legislatura europea encara el tram final i Llarena ja avisa que no vol haver de demanar un nou suplicatori quan es constitueixi de nou l'Eurocambra.

Totes les parts guanyen uns mesos de marge, però Llarena haurà de calibrar bé la decisió d'emetre noves euroordres. Si ho fa, deixarà els exiliats en mans de la justícia belga, que sempre ha dictat resolucions favorables als seus interessos i ha esmenat l'estratègia del Suprem. Fins al punt que va arribar a rebutjar l'extradició de Puig per risc de vulneració de drets fonamentals. Ara com ara, hi ha tres elements que Llarena ha de tenir en compte abans de decidir què fa, perquè un moviment precipitat pot tenir conseqüències en forma de rebuig de les euroordres a Bèlgica. La maniobra conservadora d'aquest dijous sembla indicar que el jutge opta per la prudència, almenys per ara.
 

- El dubte del nou suplicatori

El principal dilema que haurà de resoldre Llarena abans de prendre una decisió és determinar si cal demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu; és a dir, si cal tornar a demanar permís perquè s'aixequi la immunitat dels eurodiputats de Junts. El jutge creu que no cal, però la defensa dels independentistes creu que sí, i s'agafa a alguns punts de la sentència del TGUE que apunten que el suplicatori que ara ha estat avalat es va concedir per executar unes euroordres concretes per uns delictes concrets. Un cop aquelles ordres de detenció han estat arxivades -ho va fer Llarena al gener- i els delictes pels quals estan processats els eurodiputats han canviat, caldran noves euroordres per nous delictes i, per tant, tornar a demanar permís a l'Eurocambra.

Llarena ja ha dit que això no és necessari. La interlocutòria del març, en què el jutge rebutjava els recursos contra el nou processament que feia caure la sedició i perseguia per malversació els exiliats, afirma que "no hi ha cap modificació dels fets" i descarta que calgui tornar a demanar permís al Parlament Europeu, perquè la cambra va autoritzar l'aixecament de la immunitat d'acord amb els fets i al procediment pel qual han estat processats, no a la qualificació jurídica d'aquests fets, que Llarena recorda que "pot ser modificada" si, com ha passat, hi ha un canvi legislatiu que obliga a adaptar el processament a la nova realitat. Com que al desembre es va derogar la sedició, la situació dels exiliats ha de canviar necessàriament.
 

- La sentència encara no és ferma

Un altre element que Llarena ha de tenir en compte és que la sentència del TGUE no és ferma i pot canviar. Les defenses dels exiliats treballen per presentar un recurs a la darrera instància de la justícia europea, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, on en altres ocasions han obtingut resolucions favorables. És difícil que l'alt tribunal faci una rectificació total de la sentència del TGUE, però sí que en podria matisar alguns punts. Al marge d'esperar què passa amb les mesures cautelars, Llarena haurà de decidir si s'arrisca a fer moviments sense tenir garantit que la decisió de la justícia europea és inamovible. Això també pot ser rellevant de cara a Bèlgica. Els jutges belgues entraran a analitzar una euroordre activada a partir d'una sentència que encara no és definitiva? La decisió del TJUE encara trigarà mesos. 
 

- El nou terreny de joc

El tercer element a tenir en compte és el terreny de joc que defineix la justícia europea per acceptar les euroordres. La sentència del gener del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va donar la raó a Llarena en termes generals. Les euroordres, per norma, s'han d'acceptar, perquè preval el principi de confiança i cooperació entre els estats europeus. Ara bé, hi ha excepcions, i aquí és on els independentistes venen marge per jugar la partida. En un escenari de noves euroordres, en què no calgui suplicatori i amb uns jutges belgues disposats a analitzar-les abans que la retirada de la immunitat sigui ferma, la tramitació es farà en aquest nou marc dibuixat pel TJUE. La defensa confia que podrà aportar prou elements per fer caure les ordres d'extradició. En tot cas, en el moment que Llarena acordi noves euroordres, perdrà el control sobre els exiliats.