Potsdam, una ciutat arrecerada a Berlín, va acollir la cimera de les potències aliades vencedores de la II Guerra Mundial a Europa. El 2 d'agost, els líders dels Estats Units, Harry Truman; Rússia, Josif Stalin, i el Regne Unit, Clement Attlee, van fer una crida al Japó reclamant-li la seva rendició incondicional. Perquè la guerra havia conclòs a Europa amb la rendició de l'Alemanya nazi, però continuava al Pacífic, on l'imperi nipó amenaçava amb un conflicte llarg. 

Truman havia assumit la presidència dels Estats Units el 12 d'abril anterior, després de la mort de Franklin Roosevelt. En aquell moment, la victòria aliada ja era un fet, com ho era l'ensorrament de les potències feixistes. L'exèrcit rus ja encerclava Berlín i l'exdictador italià, Benito Mussolini, només pensava en fugir cap a Suïssa, després d'haver intentat crear un estat al nord d'Itàlia, l'anomenada República de Saló. 

Però el Japó resistia. Truman, a l'acabar la seva primera reunió de govern, va ser informat pel secretari de Guerra, Henry Stimson, de les claus del Projecte Manhattan, la recerca per disposar d'una bomba atòmica per utilitzar en el conflicte. No en sabia res. Però se'n va fer càrrec ben aviat.

El 6 d'agost, el B-29 Enola Gay llançava la primera bomba - a la qual van anomenar Little Boy- sobre la ciutat d'Hiroshima. L'efecte va ser devastador. Dos dies després, la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó. I el 9 d'agost, es produïa el cop definitiu: una segona bomba atòmica era llançada sobre Nagasaki. Uns dies després, el Japó demanava iniciar converses per a la rendició.

Des d'aquell moment, la II Guerra Mundial es pot considerar per conclosa. Hi ha encara polèmica entorn la data concreta. El 15 d'agost es coneix la declaració feta per l'emperador Hirohito. Els nord-americans, de fet, celebren la victòria el 2 de setembre, que és quan se signa formalment l'acta de rendició davant del general Douglas MacArthur.

En cap moment va dubtar. Truman sempre va explicar que per a ell, ordenar el llançament de la bomba atòmica va ser una simple decisió d'artilleria. Hi ha un argumentari que s'ha emprat per defensar la decisió, basat en la suposada voluntat nipona de resistir al màxim, amb el seu cost en vides humanes, o la figura mítica de l'emperador, en nom del qual estaven disposats a immolar-se milers de súbdits. 

El començament de la Guerra Freda

Però no es pot desvincular l'ús de la bomba del desig nord-americà d'establir la seva hegemonia mundial de manera contundent en un 1945 que havia de ser un any fundador en les relacions internacionals. La Gran Bretanya havia guanyat la guerra al costat dels EUA i de Rússia, però sortia afeblida de la contesa i era a les portes de perdre el seu imperi colonial, començant per l'Índia. Rússia, en canvi, emergia com el gran rival d'uns Estats Units que es disposaven a liderar el món occidental. 

Europa iniciava un nou capítol, amb una Alemanya vençuda però disposada a refer-se. Això sí, fracturada en dos estats. I una França que el talent de De Gaulle va fer creure que havia sortit vencedora, malgrat que va ser derrotada pels alemanys amb una rapidesa increïble el 1940. L'agost del 1945 s'ensorrava definitivament un món i la humanitat entrava en una nova dimensió anomenada Guerra Freda.