Celebrem que ara a l’estiu ja es pot fer topless a totes les piscines públiques: «Constitueix una discriminació la prohibició a les dones d'utilitzar les instal·lacions amb el tors nu». Això vol dir que tens llibertat de triar si vols tapar-te de cap a peus o de si vols anar amb un tanga mínim.

Topless és un anglicisme que ja documenta el GDLC en línia i el TERMCAT, òbviament. Motius per incloure’l al diccionari no en falten perquè de propostes alternatives no n’han arribat. A més a més, la forma anglesa és popular no tan sols en català, sinó també en la resta de llengües veïnes.

Si en català s’ha adaptat el terme fitness amb la forma fitnes, per què no ens hem atrevit encara amb el topless? És un cas paral·lel, tot i que topless estigui format per dos mots i, estrictament, sigui un terme compost (top, que vol dir ‘part superior’; less, que vol dir ‘sense’). En català, l’adaptació difereix molt poc de la forma d’origen: comporta únicament l’eliminació d’una essa al final de mot, de manera que la forma resultant és fàcilment identificable i integrable dins del sistema de la llengua general. Fins i tot, el DRAE documenta aquesta forma castellana adaptada sense essa: toples. Però no seré jo qui elogiarà les decisions dels matxilingus de la RAE!

Sabeu què? Que ja es pot barallar la Secció Filològica de l’IEC sobre si adopten directament el manlleu (topless) o l’adapten amb una essa (toples), que a mi l’alternativa mugrons lliures és la que m’agrada més. Sí, he dit mugrons lliures! Un compte de Twitter amb unes personetes al darrere que, des del 2017, s’ha encarregat de fer visible les discriminacions patides per dur el tors nu a les piscines municipals de Catalunya i alhora de lluitar perquè arribi el dia en què tinguem un paperet legal que ens empari. Visca els mugrons lliures!

Anem a temes lingüístics ben interessants arran dels mugrons! Perquè quan ens agafa fred o quan ens excitem, no hi ha ningú que s’escapi de tenir els mugrons eriçats, enravenats, enreveixinats, envidriats, erectes, enxerinats o enxirinats... Fins i tot, popularment, n’hi ha que poden ratllar vidres, que ho podem convertir en adjectiu: mugrons ratllavidres! Això ha passat i passarà sempre, amb un pit pla o amb un pit voluminós, independentment del gènere. No us alarmeu i aprofiteu per aprendre uns quants sinònims, va!
 
I dels mugrons que per fi poden ser lliures, eriçats o no, passem als pèls! Perquè ja ho diuen... Ara que ve l’estiu, les dones sempre hem d’estar a punt per lluir el cos, com si fóssim una garlanda! I també, òbviament, les peludes haurien de ser menys peludes. Això, dins de l’àmbit de la sociologia, és un terme i té un nom: vigilància del cos (‘pràctica a què se senten empeses les dones de control i supervisió del propi cos perquè sigui normatiu i satisfaci la mirada masculina’). Per culpa d’aquesta estructura de poder que continua cosificant les dones, la majoria encara correm a depilar-nos, a fer dietes insostenibles o a tapar-nos les canes “perquè queda lleig”, no fos cas! I que cadascú faci el que vulgui amb el seu cos, només faltaria, però siguem crítiques i qüestionem-nos almenys per què encara passa això. Segur que la majoria de dones arribem a la mateixa conclusió: estem fins als ovaris de comentaris masclistes sobre l'estètica de les dones en general, oi?
 
I ara passem als refranys tradicionals, que sempre són un bon indicador de masclisme en els aspectes més pragmàtics de la llengua. Hi ha un refrany terrible en castellà que diu: el hombre y el oso, cuanto más peludo, más hermoso o bé la variant el hombre y el oso, cuanto más feo, más hermoso. És una clara al·lusió a la bellesa masculina, en què els pèls o la lletjor no importen per a la virilitat. Fins i tot, s’han inventat refranys per justificar la lletjor d’un home, quina sorpresa! No he vingut a fer una tesi doctoral sobre aquest refrany, només m’interessa remarcar que l’equivalent en català, per sort, és immillorable i, casualment, desconnotat de gènere: allà on hi ha pèl, hi ha alegria; qui no té pèl, no va al cel; on hi ha pèl hi ha mel... I altres variacions. I mira que ho havíem fet bé, que tot eren connotacions positives, però la cosa no acaba aquí i tot s’espatlla quan s’allarga i es fan rimes fruit d’una nit de borratxera, segurament: allà on hi ha pèl hi ha alegria, i també porqueria; allà on hi ha pèl hi ha alegria i el diable a sota; on hi ha pèl hi ha alegria, i on hi ha mata hi ha patata.

Bé, tot això per acabar amb un clam i un crit d’esperança i llibertat: les dones i qualsevol persona del món podem i volem tenir pèls allà on vulguem. Si a l’estiu us molesten els mugrons lliures o els pèls a les aixelles, ignoreu-nos. Un cop més, deixeu-nos tranquil·les.