Els discos de tribut a artistes moltes vegades poden quedar com una mera anècdota flotant desapercebuda dins l’abundant riu de les novetats discogràfiques. Els dos casos que presentem a continuació no tenen perquè seguir les línies imposades per la instantaneïtat. Primer, per l’ambició que impera en els dos projectes; segon, pels grans noms a qui reben tribut; i tercer, per veure com els grans artistes del moment hi col·laboren.

Anem a pams, estem parlant de dos discos que s’han publicat recentment i que volen acostar a les noves generacions el llegat d’artistes de la talla de Bob Dylan o de The Grateful Dead. Les iniciatives venen promogudes per músics o per revistes musicals hi ha aconseguit aglutinar bona part de l’escena independent americana. Noms com The National, Kurt Vile, Mumford & Sons, Anohni (ex Anthony & the Johnsons), Wilco, Phosphorescent o Jim O’Rourke participen en algun dels dos discos o, fins i tot, en els dos projectes.

Blonde on Blonde Revisited

  La clàssica revista britànica MOJO regala amb el número d’aquest mes una revisió exhaustiva del disc Blonde on Blonde de Bob Dylan. Aquest any en fa cinquanta de la publicació d’un dels millors discos de l’etapa roquera i d’arrel blues de Bob Dylan. El del 66 és un dels àlbums que va canviar la trajectòria del músic i la història del folk amercià, amb cançons com Just like a Woman o Visions of Johanna.

Els catorze temes originals es revisen a Blonde on Blonde Revisted per catorze artistes diferents que en els seus projectes personals s’apropen amb més o menys mesura al folk original. Hi trobem noms molt relacionats a la nova onada folklorista americana com Steve Gunn, Ryley Walker o Kevin Morby. També hi ha noms més consagrats com els de l’escocès Malcom Middleton, els americans i coetanis de Bob Dylan, Chip Taylor i Michael Chapman o la jove cantautora Marissa Nadler. També hi ha presència d’artistes allunyats de la sonoritat folk que hi posen el seu granet de sorra, com la banda de dreampop Phosphorescent, el guitarrista experimental Jim O’Rourke o la banda de garatge Night Beats. 

El disc encara no es pot trobar a la xarxa, de moment només es pot comprar amb o sense la revista MOJO en les edicions de CD i vinil en les quals ha sortit.

Day of the dead

  La segona iniciativa sorgeix dels membres del grup The National que volien fer el gran tribut mai fet a la banda que més havia marcat la seva joventut, els eterns The Grateful Dead. La banda de Jerry Garcia ha estat i serà un dels grans bastions del rock més consistent i lliure dels seixanta, impregnat de influències tant variades com el jazz, el blues o el country. L’ample calaix de sastre estilístic que és la banda, ha fet que fos fàcil d'englobar qualsevol tipus d'artista en el projecte, un triple disc amb 59 cançons. Cinc hores de música a càrrec de 68 artistes que han col·laborat versionant una o més cançons de la banda. 

El grup de San Francisco va estar en actiu amb la banda al complet fins el 1995, quan va morir el seu líder Jerry Garcia, tantes dècades sobre els escenaris han fet que moltes generacions els hagin pogut gaudir i que el furor deadhead (com es fan dir els fans de la banda) hagi passat de pares a fills. És per això que no sorprèn trobar dins aquest tribut músics d’estils, generacions i llocs molt diferents. Wilco, The War on Drugs, Bonnie “Prince” Billy, Kurt Vile, Courtney Barnett, Angel Olsen, Mumford & Sons, Anohni, Phosphorescent, The Walkmen, Orchestra Baobab o, òbviament The National participen en aquest ambiciós homenatge.

Els beneficis que es generin d’aquest disc aniran destinats a l’organització Red Hot que lluita contra el SIDA a través d’iniciatives relacionades amb la música pop. El disc ja es troba a la venda i es pot escoltar via streaming per diverses plataformes. El vintè àlbum en que col·laborà Red Hot és una perla per tots aquells que vulguin revistar la història d’el grup de rock que ha deixat una de les petjades més grans en la música moderna. Perdre’s per aquestes 59 cançons és un gust, perquè la varietat d’artistes fa que els camins per descobrir la banda siguin infinits.