Com serà la Catalunya del futur? Quin model de república construirà la societat catalana? El debat resta obert i el periodista Joan Ortiz s'hi ha afegit amb una obra interessant, Una República Consciente (editat per Carambuco), que es va presentar dimecres a Barcelona.  L'obra, escrita en castellà, s'adreça al públic espanyol i consta de dues parts molt diferenciades. En una primera, Ortiz fa una reflexió personal sobre com és i què vol aquesta nació que un dia, n'està convençut, serà sobirana. La segona part aplega quinze converses amb personalitats d'àmbits diferents sobre com ha de ser la societat catalana del demà.  

L'autor presenta Catalunya com un organisme viu que va experimentar una gran transformació -l'anomena "embrionària- a partir dels Jocs del 1992, quan el món va girar entorn de Barcelona. Un país que ha anat elaborant el seu relat per fer-se un lloc en el món global i que es caracteritza per una actitud solidària davant els reptes del planeta, com va expressar la seva mobilització contra les guerres de l'ex-Iugoslàvia o de l'Iraq, l'actitud davant l'accident del Prestige.  

Ortiz és un periodista inquiet. "Després de sis anys a Tele Sur, explicant la realitat catalana a un públic llatinoamericà, vaig pensar que ja era hora de mostrar als lectors espanyols el que està passant a Catalunya i el que vol la societat d'aquest país des d'un prisma no polític, sinó com a producte d'un impuls evolutiu". És el que fa Ortiz, "intentar explicar que és necessari que els pobles es puguin representar a ells mateixos davant la comunitat internacional". 

El llibre no amaga crítiques a la realitat catalana i l'autor assenyala com a factor negatiu l'espectacle de la manca d'unitat política en el bloc independentista. Però posa les llums en les bases que han de construir la Catalunya del futur, erigida en els valors de la llibertat, la igualtat i sobretot la fraternitat, protagonistes de tota l'obra. 

Després, Joan Ortiz conversa amb quinze persones de mirada molt heterodoxa i innovadora. Son figures com l'enginyer Luis Espiga, que parla del concepte de triformació, après del filòsof Rudolf Steiner i de com es pot introduir el concepte de fraternitat en la vida econòmica. O la pedagoga Mireia Trias, que s'estén en el concepte d'educació i com l'escola ha de servir també per "aprendre a ser". O la metgessa Luján Comas, sobre medicina holística. O com el biòleg Josep Maria Mallarach, que analitza els canvis que s'han d'efectuar en la relació amb la natura i advoca per vincular el desesnvolupament a altres indicadors a banda del PIB. 

El lector hi trobarà testimonis sorprenents d'un futur imemdiat. S'agraeix que molts noms no formin part dels mediàtics habituals. Un mosaic divers, no pas monolític, en què hi ha perfils ideològics diferents, independentistes i no-independentistes. Això sí, tots són autodeterministes en favor d'eixamplar els horitzons de llibertat.

El llibre està prologat per Bea Talegón i inclou un epíleg de Jordi Cuixart. Un Cuixart que conclou l'obra destacant l'esperit de combat en positiu del mosaic que ha teixit Joan Ortiz, i que convida a la seva lectura com a antídot contra un pessimisme que hem de deixar per a temps pitjors.