És de nit, a Barcelona. Mentre el detectiu privat Albert Martínez sopa a Ca la Nuri és testimoni d’una escena inquietant: veu dos homes que s’apro­pen a l’espigó, zona de perill. Parlen, gesticulen; al cap d’una es­tona només en torna un. Aquest és el punt de partida d'Un home cau (Rosa dels vents), la primera novel·la de Jordi Basté, escrita a quatre mans amb Marc Artigau. Un llibre on ens endinsarem en una història de família i d'amics incondicionals, que no deixa escapar el lector i que ens remet a una Barcelona gastronòmica, nocturna i fascinant.
 
Basté i Artigau fonen la seva veu i la mostren, sense embuts i al servei d'una història que té intriga, moments patètics, foscor angoixant i, també, molt de sentit de l'humor, com s'han encarregat de remarcar. Construïda a partir de capítols breus, Un home que cau té l'objectiu de crear addicció a través del misteri inicial, ampliat en funció al propi avenç de la trama. "En Marc i jo –explica Basté– teníem la idea de valorar un mateix fet des de dues càmeres. Què passaria si ho expliquem des de dos angles?". I això resulta ser el desencadenat de tot plegat.
 
"La història d'escriure a dues mans ha estat una manera de treballar molt nova per a mi", explica el popular conductor d'El món a Rac1. "M'agrada treballar en equip, però treballar a duo no ho havia fet mai!", rebla, encara meravellat pel procés creatiu de l'aventura. "Qualsevol excusa era bona per anar a sopar", afegeix Artigau. Coincideixen que treballant en el llibre han descobert molt de Barcelona. De fet, "Barcelona és un protagonista principal, amb noms de carrers impossibles, amb molts restaurants, amb una ciutat mestissa plena de petits racons". "Qui vol marxar de Barcelona?", pregunta Basté. "Ni Messi ni Neymar voldrien fer-ho. Potser que ens l'estimem una mica més!".
 
Amb Carvalho i els grans misteris com a punts de partida

Aquesta passió té un claríssim correlat en la Barcelona que va imaginar Vázquez Montalbán –"la seva mort va ser un dels impactes més durs que he tingut", confessa Basté–, personificada en el mestratge referencial del detectiu Carvalho. "La meva mare té encara els llibres d'Agatha Christie que va publicar l'editorial Molino –explica el popular periodista–. I els llibres de Carvalho formaven part de la meva vida", un fet que provoca que el misteri hagi format part de la seva formació sentimental. "El gènere és part de mi. Em sento molt còmode en el món del misteri". Artigau afegeix més referents, indiscutibles: "també hi ha molt d'Eduardo Mendoza, d'El tocador de señoras o d'El misterio de la cripta embrujada".
 
En aquest sentit, Artigau és l'encarregat de desenvolupar l'altra part de la novel·la, que entra al dedins d'una família de la burgesia catalana, amb un nivell benestant, centrat en les misèries que tenen aquest tipus de famílies. "Les dues històries sembla que no tinguin res a veure, però els camins es van trobant", subratlla. "Aquest joc dels punts de vista ens donava una llibertat enorme a l'hora d'escriure la trama", cosa que es materialitza al resultat final. "Ens ho hem passat molt bé", a l'uníson. Serà l'inici d'una saga amb Albert Martínez com a protagonista? "No dependrà de nosaltres, tenim idees, certament. Però dependrà de com sigui rebuda aquesta". De moment, tenen tots els ingredients perquè sigui tot un èxit.