Ens hem fet esperar, però ja és aquí: la llista de les millors pel·lícules del 2022, sempre segons el nostre parer. És un any prolífic pel cinema, després de viure un curs anterior amb certs entrebancs i que va ser encara pitjor que el del 2020, amb una pandèmia que ho va capgirar tot i va posar en escac la indústria cinematogràfica del món. En dues temporades hem recuperat una immensa energia, omplint sales de cinema (gràcies a blockbusters de Marvel, Disney i altres sagues que han tornat, com Avatar) i amb un afegit: el millor any del cinema català i espanyol de tota la història.

L'afirmació no és gratuïta, té arguments sòlids a favor: el triomf acadèmic d'Alcarràs (encara que hagi perdut la cursa als Oscars) i el repertori notable de pel·lícules que han arrasat a nivell de crítica, de taquilla i de valoracions del públic nodreixen un 2022 per al record. Cinco lobitos, Mantícora, Los renglones torcidos de Dios, La maternal, Modelo 77, Girasoles silvestres, Pacifiction, En los márgenes... La llista és llarga i de qualitat. També ha estat un gran any per al cinema internacional, deixant de banda la producció de Hollywood.

L'èxit rotund és Top Gun: Maverick que va fer implosionar la taquilla: 1.400 milions d'euros recaptats a tot el planeta, deixant molt enrere Jurassic World: Dominion i Doctor Strange in the Multiverse of Madness, l'única de Marvel que ha tingut bona rebuda. El retorn d'Avatar ha suposat un altre sotrac de recaptació, però davant d'una estrena tan tardana (ha aterrat aquest desembre a les sales) és encara més sorprenent les xifres de beneficis: ja ha guanyat més de 800 milions de dòlars a tot el món. 

Les pel·lícules que s'han quedat a una passa de formar part del top-10, però que mereixen una menció especial: Argentina, 1985; Triangle of Sadness; Decision to leave; Cinco lobitos; Apolo 10½; Hustle; Les cinq diables; Mantícora; Not Okay; Top Gun: Maverick; All Quiet on the Western Front. I, possiblement, moltes altres, que encara no s'han estrenat o no hem pogut veure. Cada llista és única i diferent. Aquesta és la nostra.

Les millors pel·lícules del 2022

És una tria molt difícil, però com passa en tota aquesta baralla de les llistes, cadascú aplica el seu criteri. Nosaltres farem servir la premissa que només poden aparèixer aquells films que estan catalogats com a produccions fetes el 2022. No inclourem aquelles pel·lícules del 2021 que es van estrenar aquest any. Aquí el nostre top-10:

10. EVERYTHING, EVERYWHERE AT ALL ONCE

No es pot explicar. No és cap mena de clixé, és difícil relatar a algú quina és l'experiència a l'hora de veure aquesta original, atrevida, esbojarrada i divertida pel·lícula de Dan Kwan i Daniel Scheinert. És difícil córrer al mateix ritme que la trama, que comença completament accelerada, però és una joia absoluta quan et deixes anar i t'agafes a la realitat surrealista que envaeix cada racó del guió. És absurda, però plena de lògica; és carregosa, però amb un missatge molt senzill i clar; és esbojarrada però així i tot, al final, té tot el sentit del món. 
 

9. CLOSE - Lukas Dhont

Superb relat sobre l'amistat en una època tan difícil com l'etapa final de la infantesa en la qual després saltes al món salvatge de l'adolescència. Penetra de manera molt intensa en els records de l'espectador, que retorna a la crueltat i a les primeres passes en l'amor en un moment de tanta innocència com són aquelles edats. Tot el que explica té tot el sentit del món, en una situació tan punyent com la que viuen els dos amics protagonistes, de només 13 anys, que veuen com les seves realitats sense prejudicis queden esmicolades. Està plena de detalls, d'una sensibilitat increïble.
 

8. EL AGUA - Elena López Riera

La sorpresa de l'any del cinema espanyol. La millor òpera prima de tota la temporada, un relat costumista ple de detalls, de perles interpretatives, d'una cura quirúrgica per plasmar una de les històries més originals de la temporada. López Riera és capaç d'adaptar una faula popular del País Valencià i traslladar-la a una espècie d'empremta generacional que acompanya i arrossega les dones d'Oriola. És impressionant com salta entre el realisme i la màgia d'una manera tan elegant. Luna Pamies és la sorpresa absoluta, en un paper impecable. La Zendaya espanyola.
   

7. THE BANSHEES OF INISHERIN - Martin McDonagh

McDonagh és un geni i aquesta pel·lícula és la demostració final de les seves capacitats. Retrata la masculinitat més exagerada, la desolació d'una generació de persones perduda en l'aïllament d'una illa irlandesa de principis de segle XX, la ràbia continguda per una realitat decadent i una amistat entre dos homes que, si més no, és d'un humor negre que espanta. Perquè, sent sincers, l'amistat entre dos homes és quelcom inexplicable i surrealista. A través d'aquestes premisses de la comèdia negríssima com una pinta de cervesa, McDonagh construeix una faula costumista i a estones fantasiosa que, visualment, és excel·lent, però en la seva trama és encara més commovedora.
 

6. THE BATMAN - Matt Reeves

Milions de persones tremolaven de por, empesos per un prejudici sense nom, quan van saber que Robert Pattinson seria el nou Batman. La realitat ha demostrat ser capritxosa: el britànic i el director Matt Reeves han aconseguit crear la millor pel·lícula del superheroi de Gotham City des de la segona part de la trilogia de Cristopher Nolan. Un blockbuster de categoria, una autèntica meravella visual (i sonora!) que et capbussa completament en els personatges més foscos de la saga de còmics del millor detectiu del món. Té escenes d'acció impressionants, una fotografia excelsa i un Pattinson que se supera en cada pel·lícula que apareix. El Bruce Wayne gòtic i antipàtic el comprem de principi a fi.
   

5. ALCARRÀS - Carla Simón

Existeix una immensa llista d'arguments per adorar i estimar la darrera pel·lícula de Carla Simón. La intenció amb la que explica la història d'una família de pagesos catalans que ha d'abandonar les seves terres; la cura i l'estima a l'hora de retratar tots els seus integrants, en comunitat i en família, a través de la vida del camp; l'excel·lència visual a l'hora de situar la càmera i la fotografia... La llista és molt llarga. El producte final sacseja amb força l'espectador, en una pel·lícula completa de principi a fi que et fa valorar, estimar i apreciar l'aportació coral de cadascun dels seus protagonistes.
 

4. SHE SAID - Maria Schrader

En aquestes alçades de la partida no ens mentirem: les històries sobre periodisme apassionen fins a dir prou. Vibrem amb Spotlight, ens morim d'enveja amb el que vivien a The Newsroom, o amb les històries que es desprenien de The Post o A Private War. Per això mateix, i més, aquesta pel·lícula de Maria Schrader partia d'una base privilegiada al meu subconscient. Però el que em vaig trobar al davant va ser molt millor: un relat apassionant, encoratjador, valent i sincer del grup de dones periodistes que van treure a la llum el depredador sexual Harvey Weinstein a través d'una sèrie d'articles, entrevistes i testimonis a The New York Times. El repartiment és excel·lent, la manera com expliquen la història és absorbent. Hi ha moments que et queden gravats durant setmanes.
 

3. CHA CHA REAL SMOOTH - Cooper Raiff

Un carisma imparable acompanya Cooper Raiff en aquesta impressionant pel·lícula que, a primera vista, pot semblar una obra de tres al quart en qüestió de gènere romàntic. Res més lluny del contrari. Dolçor, honestedat i esquinçament es barregen en aquest guió del mateix Raiff que sap reconvertir una història que, a la seva premissa, semblaria buida, però que acaba partint-te el cor per la meitat. En l'auge de les històries (més que merescudes i defensables) marcades per la generació Z, ens apareix Raiff amb aquest remolí de desamors, futurs incerts i treballs mal pagats que van marcar tant els mil·lennis.
 

2. AS BESTAS - Rodrigo Sorogoyen

Sales senceres amb les mans garratibades als braços de les butaques. Mossegant-se les ungles, amb el coll tens o les celles tan arrufades que es fusionaven amb el front. Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña són dos superdotats, artesans del cinema i uns autèntics animals d'aquell cinema que és capaç de capturar l'espectador de principi a fi. És costumisme emmascarat en mitologia, és una tragèdia teatral carregada de brutícia, neguit, patiment; però també és un crit de lluita de la terra, de la família, de l'amor. És una absoluta genialitat. 
 

1. AFTERSUN - Charlotte Wells

Una obra mestra, un clàssic instantani del cinema dels nostres temps, que és capaç de fer commoure les entranyes de qualsevol persona que vegi la meravella creada per Charlotte Wells. Cinematogràficament és impecable, amb una qualitat fotogràfica que no té cap mena de rival en les produccions estrenades aquest 2022. Però és que la història, tal com està explicada, a través dels salts temporals i emocionals d'una dona que fa memòria sobre un viatge que va gaudir amb el seu pare, és originalment excel·lent. Un film que t'abraça, però que també t'esmicola l'ànima. El relat, el fil conductor és tan elegant, tan ben fet, té tanta tendresa, puresa i honestedat, que cada detall és una joia que es guardarà per sempre en el primer visionat. 
 
[plantillavirals]