La figura de Santiago Rusiñol continua sent inspiradora i convé revisitar-la quan cal carregar piles. Una de les seves obres de referència, L'auca del senyor Esteve, explica com poques la dialèctica entre tradició i modernitat, entre la mentalitat austera i previsora del botiguer i la ment creativa i artística de Ramonet. D'aquí ha sorgit la iniciativa Aparadors Artístics, impulsada per la revista cultural Hansel i Gretel, de Llucià Homs i Fèlix Riera, per aplegar comerciants i artistes i que ha engegat  un seguit d'intervencions realitzades durant el mes de març i que e spoden veure en deu establiments de la ciutat, als carrers Petritxol, de la Palla i del Pi. 

El projecte té la col·laboració de la regidoria de Turisme de Barcelona i l'associació de comerciants Barna Centre. Els artistes provenen dels camps de les arts visuals, les arts escèniques, del cine o de la creació literària, i han col·locat les seves obres en diferents aparadors. Es tracta, entre d'altres, de Sok Kan Lai, Lara Fluxà, Dominika Berger, Joan Fontcuberta, Montse Valdés... que exposen en deu comerços.  

La iniciativa es va presentar aquest dijous davant de la Sala Parés, al carrer Petritxol -on une srajoles recorden l'obra rusiñoliana-, i no hi van faltar, potser per donar un toc modernista a l'escena, xurros amb xocolata. Fèlix Riera, al costat del tinent d'alcalde Jaume Collboni, va parlar dels aparadors com d'uns ulls de la ciutat i de la proposta de Hansen i Gretel com d'una oportunitat per mirar la ciutat d'una altra manera. 

"Volem tornar a ser aquesta Barcelona", va afirmar Collboni. La ciutat ha viscut moments difícils i la necessitat de reprendre el diàleg, l'intercanvi entre mons diferents però complementaris, batega en aquesta iniciativa original. Riera va dir que la primera palanca per a la recuperació és tenir ganes de recuperar-se i que aquest tipus de projectes hi poden ajudar. Llucià Homs va destacar que el carrer Petritxol és, per qui vulgui capbussar-se en l'essència de Barcelona, un dels indrets clau de Barcelona. Mentre parlava, la vida passava amb turistes curiosos, veïns apressats i soroll de persianes que obrien, recuperant el batec interromput.