Tot i l'amenaça de pluja a la tarda, el Festival Sons Solers va arrencar a la finca homònima sense alteracions en les actuacions programades. Després d'obrir portes, Luthea Salom va inaugurar l'escenari Jardins Mònaco on el públic es començava a situar sobre la gespa i entre oliveres centenàries. Al mateix escenari un sempre pletòric Guillem Roma va irradiar simpatia i ritmes llatins que acompanyaven l'audiència propera i la que es situava a la zona gastronòmica, situada enguany més apartada de la música, cosa que va ser un encert, tant per la gran afluència de públic (el festival ha fet sold out), com per no molestar qui vol escoltar les cançons de l'artista sense interferències. I Roma no defrauda l'oient atent, que tant et fa una versió de Piensa en mí com et regala boleros o balades italianitzants.

A l'equador del festival, Mishima encetaven la programació de l'Amfiteatre Estrella Damm. Si bé van tornar a cantar un cop més La tarda esclata, el que va fer esclatar en el personal del Sons Solers va ser l'estiu mateix. Cares felices i persones ballant en un ambient càlid però no xafagós. Carabén va posar en valor l'ambient "civilitzat, europeu, mediterrani" de la cita i el grup va regalar cançons de l'últim disc, com S'haurà de fer de nit, que van dedicar a presos polítics i exiliats catalans, tot esperant que "surti el sol" (o en paraules més certes i clares de Carabén: "No hi va haver violència. Els haurien de treure d'una puta vegada"). La cançó que va atraure el públic com cuques a la llum, a mig recital, va ser Guspira, estel o carícia, segurament també una de les seves cançons més radiades i televisades.

Un altre recorregut bastant diferent va ser el del següent artista a actuar, Animal, presentant el seu segon disc La melodia del foc. Si Mishima va interpretar una vintena de cançons, el grup de Gerard Aledo va oferir poc més d'una desena. L'efecte cuques de llum en el seu cas va ser per a la cançó Només amb tu. El format d'estiu d'Animal encara beu dels ritmes de la música mestissa i allò que solen oferir les bandes de versions, i potser, si vol defensar les cançons com a bandautor que el nou disc apunta, haurà de reformular el directe de cara a teatres i la tardor. A l'estiu, però, queda molt bé empeltar un final de bolo amb Fràgils i els seus vents i amb els d'un apoteòsic Hey Jude de The Beatles.

Passada la mitjanit va aparèixer l'incombustible Ramon Mirabet per fer vibrar amb la seva macrobanda l'amfiteatre del Sons Solers, amb cançons com Go i Carpe diem. Mirabet es mira molt el treure cada disc. Si ja es va fer pregar amb el que va treure amb Warner l'any 2016, enguany haurem d'esperar a la tardor pel nou lliurament, això sí, que ha tingut avançaments aquesta primavera i no se'n va oblidar al Sons Solers: amb Just so real va iniciar la traca del concert i l'escaient Midnightsummer Night a l'inici dels bisos i va tancar Magic, després d'interpretar una dotzena d'altres cançons que cuina a base de bons vents i una veu a cau d'orella encisadora.

VIDA DJs al maeix escenari Amfiteatre Estrella Damm van amenitzar el final de la nit dels més noctàmbuls, uns punxadiscs relaxadíssims després d'haver assolit també una feliç última edició del festival de la ciutat veïna de la finca en què ens trobàvem, parlem de Vilanova i la Geltrú i del Vida Festival. Sons Solers s'erigeix com el seu ressopó musical ideal per entrar amb bon peu a ple estiu, a la fresca d'una nit de juliol, envoltats de verd.

 Crònica completa a Enderrock