Això havia de ser un article sobre regals nadalencs. Tenia pensat fer una llista de propostes de quilòmetre zero, de projectes sostenibles i ètics de casa nostra pels quals apostar aquestes festes. Però si en aquesta secció de ‘Rumbes i flors’ s’ha vingut a parlar de Barcelona, no puc obviar com tenim de fotut el panorama pandèmic. La ciutat està infectada de casos d’òmicron i, com a conseqüència d’això, inundada també del sentiment d’angoixa de cara a retrobar-se amb la família aquest cap de setmana.

Barcelona s’ha convertit en una mena de joc del buscamines social on hem mirat tots de no contagiar-nos abans de Nadal. Jo he passat la setmana sent contacte estret d’un positiu i extremant les precaucions. He hagut d’anul·lar tots els plans que tenia previstos: concerts, sopars i vermuts. No m’he tret en cap moment la FFP2 i d’alguna manera, potser per supervivència emocional, hem acabat gamificant la pandèmia i ara entrar a l’app de ‘La Meva Salut’ i descobrir un resultat de PCR negatiu genera el mateix efecte que el "cruza la pasarela" d’Operación Triunfo o el "shantay you stay" de RuPaul’s Drag Race. Sembla que el sistema et digui: “endavant, pots passar Nadal amb la família, gaudeix-lo”.
 
La vida cultural a Barcelona no s’atura, però. Avui i demà Mishima segueix programant els seus ja clàssics concerts de Nadal a l’Apolo i aquest cop ho ha fet amb elegància i una gestió impecable. Els concerts es faran però aquells que no puguin o prefereixin no venir, se’ls hi tornarà el preu de l’entrada. Tots contents i, sobretot, tots segurs. Ordre i aventura era això. L’oci nocturn, en canvi, sembla que sí que s’haurà d’aturar. Dilluns, quan tots vam rebre la notificació push de les noves mesures que la Generalitat ha aprovat, a les xarxes socials barcelonines es va viure un fenomen tan inversemblant com desesperant: “venc dues entrades per Razz pel dia 22 de desembre”. No, carinyo, tu no vendràs res, que les mesures ens afectaran a tots. Vaig pensar que segurament és el més a prop que hauré estat mai de viure en directe el mercat borsari.
 
Pendents que el TSJC avali les mesures de la Generalitat, tothom va intentar revendre les entrades que sabien del cert que no utilitzarien sense pensar que si ells no hi podrien anar és perquè segurament està tothom igual: o amb covid, o sent contacte estret o amb la por de contagiar-se. Aquest episodi, que al principi feia certa gràcia perquè era tan absurd que fregava la comèdia, no és res més que un altre indicador de com el capitalisme i l’individualisme estan guanyant la batalla. És evident que no es pot viure sempre esperant que tothom pensi en el bé comú ni reclamant que tothom actuï pensant col·lectivament de manera generosa i desinteressada, seria massa ingenu plantejar-s’ho. Però sap greu veure que després de gairebé dos anys de pandèmia encara no hem après que hi ha segons quins esforços que només tenen fruit si els fem de manera col·lectiva.
 
PD: Si us fan falta idees de regals ètics i sostenibles, us recomano recuperar el fil de l’actriu Júlia Barceló a Twitter, on en deixa anar unes quantes.