El Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a reduir els tipus d'interès per segon cop des del juny -i alhora des del 2016- i ha deixat enrere definitivament l'estratègia de política monetària restrictiva que havia adoptat els últims dos anys per l'augment de la inflació.
En la reunió del consell de govern celebrada aquest mateix dijous, l'entitat ha optat per abaixar en 0,25 punts els tipus d'interès, aturant d'aquesta manera la congelació momentània de tipus que va efectuar al juliol i alleugerint la pressió als hipotecats. Alhora, el banc central ha revisat a la baixa les previsions econòmiques per a la zona euro, vaticinant un creixement del PIB del 0,8% per al 2024. En les anteriors estimacions, l'entitat esperava que l'economia creixés un 0,9%.
El nou tipus de referència escollit pel BCE se situa ara en el 3,5%, el qual correspon a l'interès que s'aplica a les entitats que dipositen diners al banc central. Aquest tipus -anteriorment en el 3,75%- no era el que fins ara agafava la institució com a referència, però per qüestions metodològiques és el que l'entitat adoptarà a partir d'ara com a indicador.
També degut al canvi de metodologia en el càlcul dels tipus, el tipus d'interès bàsic passa ara al 3,65% (abans del nou mètode de càlcul estava en el 4,25%) i el tipus d'interès per als préstecs immediats al 3,9% (abans del càlcul era del 4,5%). Els nous tipus, segons ha informat el BCE en un comunicat, tindran efecte a partir del 18 de setembre.
Tal com ha indicat l'entitat, la decisió de reduir els tipus respon a les perspectives d'inflació, a les dinàmiques de la inflació subjacent i a la intensitat de la transmissió de la política monetària. "Ara resulta apropiat fer un pas més en la moderació del grau de restricció de la política monetària", ha subratllat.
La decisió del BCE compleix amb les expectatives generades les darreres setmanes, en què alguns dels mateixos dirigents de la institució ja havien donat a entendre que la reducció dels tipus era altament probable. "Mantenir els interessos massa alts durant massa temps podria derivar en una situació d'inflació crònica per sota l'objectiu mínim", va apuntar el mes passat l'economista en cap de l'entitat, Philip Lane.
La rebaixa dels tipus s'entén encara més si es tenen en compte les últimes dades macroeconòmiques publicades per l'Eurostat, que van situar el creixement de l'economia de l'eurozona durant el segon trimestre en el 0,2%. La xifra suposava una rebaixa d'una dècima respecte a les estimacions preliminars, marcada en bona part per la contracció d'Alemanya (-0,1%) i per un creixement feble de grans economies com França o Itàlia (+0,2%). Amb la baixada de tipus, el BCE confia a fomentar la inversió i, així, evitar comprometre la millora del PIB.
Alhora, la inflació corresponent al mes d'agost va ser del 2,2%, molt a prop de l'objectiu del 2% que persegueix la institució monetària. Si bé alguns components de l'índex encara es mantenen elevats, com els serveis (4,2%), l'apropament a la xifra desitjada representa un altre argument a favor de la baixada de tipus.