Foment del Treball assenyala el combat contra les desigualtats com a gran repte metropolità

Sánchez Llibre defensa que les rendes del treball tornin a superar les rendes del capital, com era abans de la crisi de Lehman Brothers

Fèlix Riera, Glòria Marín i Josep Sánchez Llibre,a Foment.
Fèlix Riera, Glòria Marín i Josep Sánchez Llibre,a Foment. | Foment
04 d'abril de 2024, 10:35
Actualitzat: 09 d'abril, 18:11h


Activar totes les potencialitats del fet metropolità i bastir un fort discurs sobre aquesta realitat és un dels objectius de Rethink BCN, el projecte engegat per la Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball. Aquest dijous s'ha presentat el tercer informe d'aquest think tank, amb el títol Potenciar la metròpoli, activar la metròpoli, que propugna activar els indicadors que defineixen el fenomen metropolità. Fèlix Riera, director de la SBEES, ha assenyalat com a grans definidors tot el que implica la ciutat intel·ligent i l'ús de les noves tecnologies, el combat contra la crisi climàtica i la lluita contra les desigualtats socials

Riera ha assenyalat que els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides són el gran marc en el qual s'han de desplegar les polítiques metropolitanes, però ha posat l'èmfasi en el combat contra les desigualtats com a gran termòmetre del fenomen metropolità més que el domini ple sobre els recursos tecnològics. Riera ha esmentat la contribució de Llum Delàs a aquesta reflexió metropolitana, assegurant que "en una època on tot es mesura, l'únic àmbit que detecta amb eficàcia el que seran els grans reptes socials és el tercer sector

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha intervingut per afirmar que la cohesió social és l'element essencial que cal preservar en les properes dècades, i que cal abordar el repte metropolità a la llum de les polítiques contra les desigualtats. El dirigent empresarial ha defensat la col·laboració público-privada en aquest terreny, "on han d'anar de la mà les empreses, les administracions i el tercer sector". Ha advocat per una "voluntat política" dels poders públics per lluitar contra la pobresa, alhora que potenciar la responsabilitat social i la "generositat" del teixit empresarial per contribuir a la redistribució de la riquesa. 

Sobre la responsabilitat social de les empreses, Sánchez Llibre ha assenyalat que hi hauria mesures de caràcter fiscal que ajudarien a incrementar un major compromís de l'empresa, esmentant el projecte de llei del mecenatge, impulsada per partits catalans, que ha recollit un ampli consens. El president de Foment ha insistit en què des de la crisi de Lehman Brothers s'han agreujat les desigualtats, creant un context favorable als populismes. Sánchez Llibre ha afirmat que el món empresarial ha d'estar interessat en què les rendes del treball siguin superiors a les rendes del capital, com era abans del 2008.

Ha recordat que no tothom en el món econòmic comparteix aquesta idea, però que Foment ha defensat un increment dels salaris com a mesura per combatre les desigualtats, com la necessitat d'assolir un nou contracte social. També ha apel·lat a afrontar les exigències d'un habitatge accessible, que serà un indicador decisiu per preservar el teixit social. "Si no som capaços d'afrontar-ho, patirem una situació social límit", ha assenyalat. De fet, a través d'un think tank com Rethink BCN, el president dels empresaris ha explicitat la voluntat de teixir amb el tercer sector un espai compartit per activar la realitat metropolitana. Com ha dit un dels presents a la sortida, "un plantejament així d'un líder patronal no seria possible a Madrid".

El líder de Foment ha subratllat la importància del repte climàtic, que avui gairebé tothom reconeix. Ha cridat a abordar-lo primant una transició energètica que vagi acompassada a la transició industrial, sense forçar aquest canvi sense tenir en compte l'evolució del teixit industrial. Ha apostat per una descarbonització decidida en l'horitzó del 2050, alhora que ha advertit de la complexitat d'aquest repte, ja que si s'han de tancar les centrals nuclears abans del 2031, no serà factible entomar les exigències de les energies renovables, terreny en què la societat catalana encara està endarrerida.