El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va absoldre ahir el diputat de Junts i exconseller de Cultura, Lluís Puig, d'un delicte de desobediència per negar-se a lliurar a l'Aragó les obres d'art delMonestir de Sixena que estaven exposades al Museu Diocesà de Lleida. Puig queda absolt i el mateix hauria de passar al maig amb el seu predecessor a la conselleria, Santi Vila, que, d'acord amb Junts pel Sí, el Govern i les institucions de Ponent, també es va negar a entregar les obres malgrat les sentències dels tribunals d'Osca. Vila serà jutjat el mes de maig per un tribunal ordinari, que és poc probable que contradigui el TSJC, que ha jutjat Puig en la seva condició d'aforat.
La sentència no considera provada la desobediència i, sortosament, evita fer més gran la injustícia i la humiliació que, en plena aplicació de l'article 155 a les institucions catalanes, va suposar l'espoli del Museu de Lleida. L'assumpte no tenia a veure amb el patrimoni artístic, sinó amb la catalanofòbia. L'origen de tot plegat és en la mutilació de la diòcesi de Lleida a mitjans dels anys 90. Les parròquies de la Franja, que havien estat vinculades al bisbat ponentí i catalanoparlants, van passar al bisbat de Barbastre Montsó, que es volia engrandir per satisfer els desitjos de l'Opus Dei, aleshores molt ben connectat amb el Vaticà i que té el seu santuari en aquella diòcesi, a Torreciutat.
La mutilació del bisbat de Lleida va obrir ràpidament un conflicte per les seves obres d'art. L'Aragó, que mai ha reclamat obres d'art dipositades a Madrid per exemple, es va revoltar contra el fet que n'hi hagués a museus catalans. Tant li fa que, davant l'amenaça d'espoli o deteriorament, el bisbat o altres institucions catalanes les haguessin salvat i comprat legalment a les parròquies o ordes religiosos durant els segles XIX i XX per incorporar-les als fons museístics. És ben bé el mateix que passa quan, al País Valencià, l'infame Carlos Mazón reclama els Llibres del Repartiment i no la Dama d'Elx, per exemple. De fet, les obres d'art en qüestióno es poden visitar perquè fa anys que la sala on s'havien d'exposar al monestir reial de Sixena està d'obres. Demostra fins a quin punt importava el patrimoni.
Però el cas de Sixena també va provocar un greuge quan la Caixa de Resistència va pagar la fiança imposada a Puig, que fa més de set anys que està exiliat i a l'espera que se li apliqui la llei d'amnistia, i no aSanti Vila, que s'ha desmarcat de les tesis independentistes. Passa, però, que Vila va ser, com Puig, lleial a les institucions catalanes i víctima de la mateixa circumstància. Avui això no passaria perquè, arran de la persecució del Tribunal de Comptes a la cúpula d'Exteriors durant el procés, el conseller Jaume Giró va articular un mecanisme legal perquè fos la Generalitat qui es fes càrrec d'aquests casos.
Però tot plegat va ser un capítol trist i un despropòsit que, sortosament, la Justícia no ha empitjorat encara més.
- La direcció d'ERC rebutja la «via Tardà» per obrir el partit als no independentistes; per Eulàlia Galante i Lluís Girona.
- Sílvia Paneque, la «superconsellera» atrapada per Rodalies; per Bernat Surroca.
- Les veus discordants a les residències: una ferida encara oberta per la Covid; per David Cobo.
- «Estem en una situació límit»: què s'amaga darrere la nova onada d'aldarulls a Salt?; per Martí Oliver.
Memòria nacional: Amnisties i indults; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.