Un polític demagog està disposat a utilitzar tots els estris a l’abast per garantir la seva supervivència. Però si aquest polític, a més, es troba contra les cordes, el risc s’amplifica. És el que li està passant a Carlos Mazón, president de la Generalitat valenciana, qui arrossega els peus des de la dana, on la seva gestió va ser deixada en evidència mentre València s’inundava. Ara Mazón atia la catalanofòbia, recurs sempre acaronat per la dreta valenciana, i exigeix que es retorni a Oriola el Llibre dels Repartiments, que actualment es troba en el que el dirigent del PP assenyala com “l’autoanomenada Biblioteca Nacional de Catalunya”.
En una recent intervenció a l’Ajuntament d’Oriola, Mazón es referia a la reivindicació de recuperar el document dels temps posteriors a la conquesta de València pel rei Jaume I i qualificava de “robatori” la seva pèrdua, barrejant en les seves paraules el delicte de sostracció amb el fet que ara es trobi a la Biblioteca de Catalunya.
El Llibre dels Repartiments debe ser devuelto a Orihuela. pic.twitter.com/9CMWj4lnxC
— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) February 2, 2025
Des de la Biblioteca de Catalunya, expliquen a Nació que l’any 1921 la Diputació de Barcelona va comprar al llibreter Salvador Babra el Llibre dels Repartiments de les Terres d’Oriola per a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, precedent de l’actual Biblioteca de Catalunya. Es tracta d’un manuscrit del segle XIV, de 83 folis numerats, escrit en castellà i català, que recull el repartiment de terres posterior a la conquesta d’Oriola per Jaume II a finals del segle XIII.
Té importància, especialment -detallen des de la Biblioteca-, a efectes de l’estudi de la història de l’època, la toponímia i l’onomàstica, entre d’altres. Es pot consultar la digitalització que va publicar la Biblioteca de Catalunya el 2011 a la Memòria Digital de Catalunya, d’accés lliure i gratuït.
Els experts en patrimoni i història de l’època discuteixen el discurs de Mazón. És cert que el Llibre dels Repartiments va ser sostret de l’Arxiu Municipal d’Oriola en algun moment del 1907 o 1908. Així ho va denunciar l’arxiver, Justo García. Durant una colla d’anys se’n va desconèixer el destí i l’itinerari, fins que va arribar a mans d’un dels llibreters més reconeguts de Barcelona en aquell temps, Salvador Babra. Va ser ell qui el va vendre a la Diputació, com explica Albert Velasco, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Lleida.
"Per què no es demanen tots els documents sostrets?"
Velasco assenyala que des del punt de vista legal, el Llibre dels Repartiments no és reclamable ja que el delicte ja ha prescrit. “Altra cosa és que la Biblioteca de Catalunya es plantegés el seu retorn sabent que té una peça que va ser sostreta”. L’expert en patrimoni explica que en el mateix moment del robatori van desaparèixer dos documents més, un Llibre dels Privilegis, que avui es troba a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid, i un manuscrit amb el títol La Almunia, que està dipositat a l’Arxiu Municipal de Múrcia. “Em sembla bé que Oriola reclami el retorn del que va ser seu. Però per què no es reclamen tots els documents?”, es pregunta el professor d’Història de l’Art.
Albert Velasco també assegura que la nova reclamació d’Oriola, ara amb el suport de la Generalitat valenciana i del Consell de Cultura de València, es basa en la sentència de Sixena: “Però és que no tenen res a veure. En la sentència de Sixena s’especifica que el fons es vincula a una compra-venda considerada il·legal, cosa que no té res a veure amb el Llibre dels Repartiments. Aquí el que s’està fent és tornar a utilitzar el patrimoni cultural com una arma llancívola”.
Hèctor Càmara, professor de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, expert en l’edat mitjana, assegura que “les obres del patrimoni han d’estar el més a prop possible del seu lloc d’origen, malgrat que la història les dispersa, a causa de guerres, robatoris o saquejos. Cal analitzar si una determinada peça està en bon estat i si patiria pel seu trasllat. Però del robatori, que en aquest cas es va produir, no en té cap culpa la Biblioteca de Catalunya”. Càmara afirma que Mazón s’hauria de preguntar si li interessa més "recuperar el document o enfrontar territoris".
Com Albert Velasco, Hèctor Càmara apunta també cap als altres documents també sostrets al País Valencià i recorda el cas de la Dama d’Elx, formalment reclamada en el seu moment, però sense tanta bel·ligerància, i que roman encara al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. Però això són fets i sembla que parlar amb rigor no està en les prioritats d'un president valencià a qui els efectes mortals de la dana no li ha deixat més sortida que aferrar-se a la catalanofòbia, causa recurrent de la dreta valenciana.