Sílvia Paneque despatxa setmanalment les rodes de premsa posteriors al consell executiu amb paciència i sense sortir del guió -malgrat la insistència dels periodistes que cada dimarts assisteixen a la sala de premsa de Palau- dissenyat per un Govern poc amant dels grans titulars. No és una feina fàcil, perquè si hi ha una consellera que té entre mans les principals carpetes de la legislatura és ella, i això aplana el terreny per a preguntes de caràcter polític, però també sectorial. Paneque lidera el macrodepartament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. En altres paraules:traspàs de Rodalies, ampliació de l'aeroport del Prat, polítiques d'habitatge, el futur del Hard Rock, la resposta a la sequera o l'impuls de les renovables. No és casualitat, doncs, que la "superconsellera" sigui un dels puntals del Govern de Salvador Illa, amb un perfil més alt que altres col·legues del consell executiu, com ara Alícia Romero o Núria Parlon.
Abans de fer el salt a la conselleria, Paneque va ser regidora a Girona des de 2011 i va fregar l'alcaldia, que no va assolir per un pacte independentista entre Guanyem, Junts i ERC. Persones que coneixen bé la realitat gironina anticipaven, abans de les eleccions municipals de 2023, que la candidata del PSC faria un bon paper després d'una intensa campanya de fons als barris. I ella aprofita sempre que pot per reivindicar el seu gironisme. El salt al Parlament el fa el 2021, quan assumeix també la secretaria de Transició Ecològica del PSC. De tracte proper i cordial en les distàncies curtes, la passada legislatura va ser la responsable dels socialistes en els àmbits de sequera i transició energètica. Amb l'arribada d'Illa a la presidència, assumeix una cartera que controla bé -sequera i energia- i hi suma el traspàs de Rodalies, exigència d'ERC subscrita pel PSC, i l'habitatge, fonamental per mantenir les bones relacions amb els comuns.
Precisament per això, no ha estat una setmana senzilla per la consellera, que s'ha vist atrapada pel caos de Rodalies. Podria semblar un recurs metafòric, i ho és. Però també és literalment així: Paneque va pujar la setmana passada al tren que inaugurava la finalització de les obres del túnel de Roda de Berà i va arribar a Barcelona amb 50 minuts de retard. Fa dies que és al punt de mira de l'oposició, que reclama explicacions. El primer tast, aquest dimecres, en la sessió de control al president i al Govern. Bona part de les preguntes a Illa s'han centrat en Rodalies, i Paneque també n'ha hagut de respondre, en l'avantsala del que es trobarà la setmana vinent a la comissió de Territori. L'oposició aprofitarà la setmana horribilis a la xarxa ferroviària -la normalitat en el servei de dilluns va ser només un miratge- per erosionar el Govern. Illa compareixerà el pròxim dia 25de març, en un (nou) ple monogràfic sobre els trens.
El Govern és conscient que els problemes no se solucionaran a curt termini, perquè són fruit d'anys de desinversions en una xarxa envellida i dissenyada per una Catalunya de sis milions, no pas de vuit. Paneque ha entonat un discurs realista, arriscat davant dels milers d'usuaris que pateixen les incidències diàries. Les millores no es veuran fins d'aquí a dos anys, temps en el qual està previst que s'executin inversions i acabin obres rellevants a la xarxa. En el mentrestant, la prioritat -com ja ho era amb el Govern d'ERC- és millorar la comunicació. Hi ha marge de millora i l'objectiu és que les persones que utilitzen Rodalies tinguin informació en temps real sobre la situació del servei i les incidències, se'ls ofereixin alternatives de transport, i puguin prendre decisions en funció d'això. De moment, la consellera presideix reunions diàries amb els equips tècnics de Renfe, Adif i el Ministeri de Transports.
Més coordinació que retrets al govern espanyol
Les línies d'actuació són tres, les mateixes que va iniciar l'anterior Govern. La primera són les inversions en infraestructures. Hi ha 110 projectes que s'estan executant i això es tradueix en obres de més o menys envergadura. El problema de Rodalies s'explica en bona part per la manca d'inversions per part del govern espanyol, tant del PP com del PSOE, centrats en l'alta velocitat. Però el cert és que des de 2018 s'han incrementat els recursos a la xarxa i així s'explica que hi hagi obres en pràcticament totes les línies de la xarxa, amb les implicacions que això té en forma d'alteracions del servei. La segona línia d'actuació és la compra de material rodant, de trens. N'hi ha 110 d'encarregats, que es començaran a desplegar a principis de l'any vinent. La tercera, el traspàs de Rodalies per avançar cap a un nou model de governança. Malgrat les incidències dels últims dies, el compromís perquè els nous estatuts de l'empresa mixta estiguin enllestits aquesta setmana continua ferm.
A diferència d'anteriors legislatures, el Govern opta per la col·laboració. El ministre Puente i el president Illa han sincronitzat missatges: "Si fem més inversions fem inviable el servei". Queden al marge els retrets cap al govern espanyol, malgrat la responsabilitat que també ha tingut el PSOE en la manca d'inversions en Rodalies. La consellera Paneque es limita a dir que "és responsabilitat de tots els governs", afirmació que sempre va acompanyada de les dades que assenyalen que, amb Pedro Sánchez a la Moncloa, les inversions han crescut. Una altra cosa és l'execució d'aquestes inversions, que si bé ara es poden veure en forma d'obres a Rodalies, continuen en percentatges baixos en comparació amb Madrid. Les últimes dades d'execució pressupostària, del primer semestre de 2023, situen el percentatge en un 45%. Tot plegat, mentre l'oposició de Junts, ERC i la CUP reclama més duresa amb els incompliments de l'Estat i més "lideratge" de la Generalitat. La resposta socialista és que la contundència amb el govern espanyol és, també, la que ha portat a la situació actual de caos al servei.
Un canvi de to amb crítiques a Junts
El Govern no vol centrifugar responsabilitats en anteriors executius, però en les últimes hores hi ha hagut un canvi de to de la consellera respecte a Junts. La consellera, que en la línia de l'executiu socialista opta pràcticament sempre per un to conciliador, va retreure al partit de Carles Puigdemont les "presses" per parlar ara de Rodalies després d'anys en què ha tingut la titularitat del servei -la Generalitat la té des de 2010- i el control de la conselleria de Territori -12 dels últims 15 anys. "Sorprenen les presses d'alguns", deia dimarts a la roda de premsa després del consell executiu. Al Parlament, la consellera hi ha aprofundit després dels retrets de Junts.
"Durant 12 anys han tingut la titularitat del servei, han estat 12 anys plantats acumulant un deute de més de 400 milions d'euros, aquest és el resultat d'estar plantats davant Madrid", ha dit. Això és una novetat respecte dels últims mesos, en què el Govern intenta defugir la confrontació (excepte amb el PP i l'extrema dreta). Els juntaires han dit que en un país normal, hi hauria "dimissions", i la CUP ha demanat directament el cessament de Paneque davant del "fracàs" de la macroconselleria que lidera. La setmana vinent, la "superconsellera" compareixerà al Parlament per donar explicacions. Ningú sap si ho farà amb "normalitat en el servei" o amb gent atrapada de nou en el caos de Rodalies.