Que el Barça es troba en un dels pitjors moments de la seva història no és cap novetat. Ho va assumir Joan Laporta des del dia que va tornar a la presidència del club després de l'etapa bartorosellista que el va deixar en runes. Ara, però, el nou projecte amb el qual el club havia de tornar a ser un dels millors del món fa aigües i no hi ha un rumb clar. La crisi és esportiva, però també econòmica i institucional. El Barça, doncs, es troba al divan i a Nació ho analitzarem amb un especial de reportatges, entrevistes i anàlisi en les pròximes setmanes.
L'adeu en diferit de Xavi Hernández a finals de temporada, amb un horitzó que no fa veure un repunt de la situació, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Amb la marxa del terrassenc queda constatat que el projecte de Laporta, planejat des de primer moment a curt termini, no ha deixat els resultats esperats, i un cop posades totes les esperances en l'èxit immediat, no hi ha cap pla B.
1. L'herència "nefasta" de Bartomeu
Col·locar un punt d'inici a la crisi del Barça és difícil, però com a mínim caldria traslladar-se al gener del 2014. Llavors, un Sandro Rosell perseguit per la justícia va presentar la dimissió i va situar com a president el seu número dos, Josep Maria Bartomeu. Tots dos havien format part de la primera junta directiva de Laporta i van acabar sent-ne opositors. Els socis li cedirien la confiança al segon en unes eleccions el 2015 després d'un triplet que acabaria sent el triomf més car de la història blaugrana.
La gestió de Bartomeu va ser incapaç de mantenir un dels millors equips del món a primera línia i va buidar les arques del Barça. L'expresident va veure's superat per la marxa de Neymar al PSG i va sentir la necessitat de gastar-se els 222 milions d'euros que va rebre. El desenllaç de les trajectòries com a blaugrana de Coutinho, Dembélé i Griezmann van ser un bon resum del llegat de Bartomeu: diners malgastats en jugadors que van fracassar tot i haver-hi invertit xifres estratosfèriques.
De tot plegat en surt una "herència nefasta", amb un deute de 1.500 milions d'euros que podrien haver acabat amb la desaparició del club i que va deixar un equip envellit, incapaç de competir i amb uns salaris extremadament alts, molt lluny del que les arques blaugrana es podien permetre. I entremig, Bartomeu assenyalat per la seva implicació en el Barçagate. El seu últim llegat va ser gastar-se diners del club —fets en fase d'investigació— per encarregar campanyes a les xarxes socials contra els crítics amb la junta directiva.
2. El trauma de l'adeu (i el no-retorn) de Messi
Ja han passat gairebé tres anys d'aquell tràgic estiu del 2021, però les ferides continuen obertes. El traumàtic adeu de Leo Messi, el millor jugador que ha trepitjat mai el Camp Nou, també és part de la crisi que ha enfonsat el Barça. Els motius del comiat són ben coneguts, però l'impacte va ser molt gran per com es va produir. Qualsevol culer encara té aquella imatge de l'argentí arribant a Barcelona content de renovar i, en qüestió d'hores, plorant públicament i fent les maletes cap al dur exili de París.
No hi va ajudar que aquest mateix estiu s'alimentés un hipotètic retorn de Messi, ara a Montjuïc. El club va arribar a confessar que treballava amb la família i l'entorn de l'argentí perquè l'operació es produís, davant la fi del contracte que el lligava amb el PSG. Vist amb perspectiva, i en un moment en què el Barça tenia la Lliga guanyada, potser va ser un error donar oportunitats a un retorn èpic que ja mai més es produirà.
3. Un projecte en el curt termini a base de palanques
Amb Messi o sense, Laporta va plantejar un projecte ancorat en el curt termini per tornar a fer el Barça guanyador. Però, per aconseguir-lo, feia falta el més important: els diners. Per això, van entrar en joc les famoses palanques. En termes financers, de manera simplificada, es tracta de vendre part dels actius -com drets de televisió o productes oficials- per obtenir ingressos extraordinaris immediats. A canvi, però, el club ha de renunciar a un percentatge d'ingressos de cara al futur. La mateixa definició, doncs, especifica el risc de les palanques: un all-in que si no dona rendiment immediat posa en risc el futur. Per això, és tan important que en l'àmbit esportiu el Barça triomfi. Guanyar un títol o, fins i tot, un simple partit de Champions suposa embutxacar-se milions d'euros.
4. Aposta pels veterans i mala fortuna al mercat
Si el projecte ha de ser a curt termini, calen veterans per alimentar-lo. Per això, avui l'onze titular del Barça compta amb Robert Lewandowski -pel qual es van pagar 50 milions d'euros tenint 33 anys- o Ilkay Gündoğan. Somnis de l'aficionat blaugrana que ara ja han arribat a la cúspide de les seves carreres i que no han donat el rendiment esperat.
Per altra banda, aquest estiu han marxat les dues últimes vaques sagrades del club:Jordi Alba iSergio Busquets. Molt criticats pel seu rendiment en els últims anys, ara probablement Xavi els troba a faltar. Això, sumat al fet que les incorporacions no han acabat de funcionar -Koundé, Oriol Romeu, Raphinha, João Félix- i que jugadors que havien d'assumir el lideratge ho han fet a mitges -Frenkie de Jong, Pedri, Ronald Araújo- ha deixat un panorama molt complicat. Els mateixos jugadors assumeixen tota la culpa de la crisi i encara demanen a Xavi que es repensin l'adeu.
5. Posar tots els ous a la Masia
La Masia és el pal de paller de la filosofia blaugrana i després de molts anys han coincidit un president i un entrenador que ho entenen així. Però posar-hi tots els ous i, abans d'hora, pot ser un error. Quan es planteja un projecte en el curt termini, l'aposta pel futbol formatiu és incoherent: els més joves han de poder cometre errors i pressionar-los i posar tota la responsabilitat sobre ells és perillós. Lamine Yamal, la nova perla blaugrana, en va patir les conseqüències no fa gaire i va arribar a disculpar-se públicament. El Barça ha d'aprendre a cuidar les estrelles del futur i això implica fer entendre a totes les parts que el retorn a l'elit no serà immediat.
6. Laporta perd els seus puntals
El primer mandat de Laporta va ser històric gràcies, en part, a una gran habilitat del president: reunir-se d'un entorn solvent i que coneixia el club. Noms com Txiki Begiristain i FerranSoriano -ara al Manchester City amb Guardiola- o els valuosos consells de Johan Cruyff van ser imprescindibles en la configuració del millor capítol del Barça en els seus gairebé 125 anys d'història.
Ara, les coses han canviat. Laporta va presentar un projecte amb Jaume Giró -vicepresident econòmic-, Ferran Reverter -CEO-, Jordi CruyffiMateu Alemany -tots dos al capdavant del projecte esportiu- com a puntals. Tres anys després, ja no en queda ni un, i la direcció esportiva la controla un Deco al qual no se li coneix cap experiència en aquest àmbit.
Avui encara ningú qüestiona Laporta al càrrec, però si la pilota continua sense entrar, les mirades apuntaran al seu despatx. L'objectiu del president és acabar el mandat que va afrontar amb l'objectiu de "salvar" el club i quan arribi el moment de tornar a les urnes, ja es veurà. Víctor Font, que molt probablement es tornarà a postular com a president, deia després de la derrota a la Supercopa d'Espanya que "cada dia que passa es perd una oportunitat de refundar el club", però qualsevol pressió per avançar els comicis o una moció de censura semblen opcions ara mateix molt llunyanes.
7. La taca de Negreira... abans de judici
El que també està per terra és el prestigi institucional del Barça. El club va pagar un total de 7,3 milions d'euros a l'exvicepresident dels àrbitres Jose María Enríquez Negreira durant 17 anys. Això està demostrat i és un fet injustificable. Si eren informes elaborats per Negreira, el cost és elevadíssim i, tal com intueix el jutge, hi podria haver delictes de continuat de suborn, administració deslleial i falsedat documental.
Però després de mesos i mesos d'instrucció, no s'ha pogut acreditar que el Barça manipulés l'estament arbitral amb aquests pagaments, malgrat la campanya de mitjans afins a Florentino Pérez. Una guerra bruta a través de filtracions interessades, però que ha posat la punteta en l'objectiu d'enfonsar el Barça.
8. El model de propietat, en discussió?
El Barça ha fet enginyeria financera per intentar sortir del pou, però el que per ara no és qüestionable és el model de propietat. Que les palanques lliguen el club a tercers en un futur és una realitat. Però avui dia encara es pot dir que els propietaris del Barça són els socis. Sembla senzill d'entendre, però és una rara avis en el futbol actual. A l'elit espanyola, per exemple, només poden reivindicar el mateix el ReialMadrid, l'Athletic Club i l'Osasuna.
Però en la situació actual, i amb un nou estadi per pagar -la reforma del Camp Nou alimenta més el deute-, el debat sobre el model de propietat és pertinent. El mateix Barça va fer una enquesta l'abril de l'any passat en què preguntava als socis quin model de propietat prefereixen. La societat anònima o l'entrada d'inversors sempre per sota del 50% de la propietat eren algunes de les opcions sobre la taula. La solució seria útil en el curt i el llarg termini, però el Més que un club quedaria probablement tocat de mort.