El 6 de juny de 1944, ara fa tot just vuit dècades, prop de 160.000 soldats britànics, nord-americans i canadencs van creuar el canal de Mànega i van desembarcar a Normandia, iniciant els combats per alliberar França de l’ocupació nazi. Aquella operació, que amb el nom d’Overlord va comportar l’assalt amfibi més gran de la història, va canviar el curs de la guerra i va multiplicar els atacs de la Resistència francesa fins al punt que, poc més de dos mesos després d’aquell desembarcament, les forces aliades van aconseguir foragitar els nazis de París, culminant així un dels grans propòsits de l’operació.
Aquell mateix any en què les tropes aliades van desembarcar a Normandia, el futbol francès va viure la que és segurament la temporada més singular de la seva història. No perquè es desenvolupés sota l’ocupació nazi, cosa que anava succeint des del juny de 1940, sinó perquè el coronel Joseph Pascot, un nord-català fill de Portvendres que havia jugat a rugbi defensant els colors de l’USAP de Perpinyà i que aleshores exercia el càrrec de ministre d’esports del govern de Vichy, havia promogut una llei que reorganitzava de manera radical el futbol francès. El nou marc legal aprovat pel règim de Vichy substituïa els antics clubs professionals per setze nous equips federals, que representaven les diferents regions de França, on estava prohibida la participació de futbolistes estrangers i on els jugadors tenien la condició de funcionaris i rebien un salari que sortia del pressupost del govern. En certa manera, doncs, la reforma del coronel Pascot havia suposat la nacionalització del futbol francès per part del règim de Vichy i la pràctica desaparició dels clubs fins aleshores professionals.
El primer títol d’aquell nou format, la copa de França, va anar a parar a mans de l’equip federal de Nancy i de la Lorena, que vestia amb els colors d’aquesta regió que, paradoxalment, tenia la seva part nord annexionada al Tercer Reich nazi. L’equip de la Lorena es va imposar contra tot pronòstic al combinat de Lens i de la regió de l’Artois en una final que es va jugar al Parc dels Prínceps de París davant de més de trenta mil espectadors.
Si les previsions aliades s’haguessin complert, aquella final, disputada el 7 de maig de 1944, s’hauria celebrat en ple desembarcament de Normandia, que havia estat planificat per l’1 de maig d’aquell mateix any. Les necessitats logístiques, però, van acabar retardant la data fins un mes després, amb l’objectiu de poder garantir un millor abastiment d’embarcacions per a l’operació. Aquesta circumstància va fer que el Dia-D fos previst, en un primer terme, per l’1 de juny, per acabar essent finalment materialitzat, com a conseqüència d’unes adverses condicions meteorològiques, l’històric 6 de juny de 1944.
Curiosament, mentre les tropes aliades desembarcaven a Normandia i lliuraven els primers combats contra les forces nazis de la regió, l’estadi de Saint Ouen, a la perifèria de París, acollia els partits endarrerits del campionat francès que havien de dirimir quin equip federal acabava emportant-se el títol. Així, doncs, els dies 10 i 11 de juny, amb uns combats cada cop més cruents a la Normandia i amb la Resistència francesa multiplicant els seus atacs per tal de debilitar les defenses alemanyes davant del desembarcament, l’equip federal de Lens i de la regió de l’Artois es va acabar emportant el títol de lliga per davant del combinat de Lilla i de la regió de Flandes i del de París capital, després de guanyar el decisiu partit que va jugar l’11 de juny davant l’equip federal de la regió de Lió.
Aquella lliga, la primera i la darrera que es va disputar seguint la fórmula d’equips regionals que havia promulgat el coronel Pascot, es va caracteritzar per una organització caòtica que va acabar provocant que cinc dels seus partits no arribessin mai a celebrar-se fruit de la situació que, arran del desembarcament de Normandia, es vivia al conjunt del territori francès.
Tot just tres dies després que l’equip de Lens hagués celebrat el seu triomf al campionat francès sobre la gespa de l’estadi de Saint Ouen, la localitat de Courseulles-sur-Mer, en plena Normandia, acollia una nova celebració que ben poc tenia a veure amb el paper que l’equip federal de Rouen i de la regió normanda havia desenvolupat en la lliga d’aquella temporada 1943-44 on, per cert, havia obtingut una discreta dotzena plaça d’entre els setze equips participants.
La celebració a Courseulles, una localitat costanera on el 6 de juny havien desembarcat les forces canadenques de la 3a divisió d’infanteria que capitanejava el major-general Rodney Keller, que ben aviat havien pres el control del port de la localitat, el primer que aconseguien alliberar les tropes aliades a la Normandia, tenia a veure amb un fet de molta més transcendència històrica per França que no pas un títol de lliga. Aquest no era altre que l’arribada del general Charles de Gaulle a territori francès després de creuar el canal de la Mànega a bord del vaixell de guerra "La Combattante", un torpediner que havia estat ofert pel govern britànic a les Forces de la França Lliure.
L’arribada de Charles de Gaulle a Courseulles certificava l’èxit del desembarcament del 6 de juny i alimentava la moral dels combatents aliats i de la Resistència francesa, que veien com les seves forces anaven camí de derrotar els soldats nazis alhora que avançaven en l’objectiu d’assolir l’alliberament de França.
Lògicament, com a conseqüència de l’operació Overlord, els primers territoris alliberats del país van ser les costes de la Normandia on els soldats aliats havien desembarcat el Dia-D. Aquesta circumstància va propiciar que, arribat el 14 de juliol de 1944, la data de la celebració de la festa nacional francesa, molts d’aquests pobles normands volguessin festejar el seu recent alliberament amb actes diversos entre els quals cal destacar la disputa de diversos partits de futbol.
Segurament, el matx més destacat d’aquella data va ser el que es va celebrar a Courseulles-sur-Mer, el primer port alliberat pels aliats i la localitat on De Gaulle havia desembarcat el 14 de juny per liderar, sobre el terreny, l’ofensiva de les forces de la França Lliure per ajudar a les tropes aliades a foragitar les tropes nazis de sòl francès.
Així, doncs, el dia de la festa nacional francesa de 1944, Courseulles va acollir el que s’ha encertat en batejar com "el partit de la llibertat", el primer partit de futbol de caràcter internacional que es va disputar en territori francès lliure després de l’ocupació nazi de juny de 1940. El matx va enfrontar el principal club local, el Réveil Saint-Germain, amb un combinat de soldats britànics del regiment dels Royal Engineers. Aquest històric partit, que va congregar un nombrós públic delerós de festejar la llibertat recentment conquerida, es va celebrar en un terreny de joc que fins aleshores havia servit com a aparcament per a vehicles, molts d’ells militars, i amb l’església de Saint-Germain, que donava nom al club local, com a testimoni de primer ordre. El resultat, un 2-5 favorable als enginyers reials britànics, va ser, sens dubte, el de menys.
Igual que Courseulles, d’altres localitats de la zona, com ara Bayeux o Saint-Pierre-Église, també van acollir partits similars durant aquell primer juliol de llibertat. A Bayeux, el club local es va enfrontar a un altre equip integrat per membres de la unitat militar britànica dels Sherwood Rangers, mentre que a Saint-Pierre-Église un combinat de nadius es va oposar a un format per soldats de l’exèrcit dels Estats Units. L’anècdota d’aquest darrer partit és que va ser interromput per l’arribada d’un jeep nord-americà carregat d’ampolles de xampany requisades del celler del castell de la ciutat, que havia estat fins feia pocs dies ocupat pels alemanys, un fet que va provocar que els jugadors aturessin un moment el seu esforç per brindar per la llibertat.
El punt àlgid d’aquests singulars partits que enfrontaven a jugadors francesos amb militars aliats que havien ajudat a alliberar el país va arribar el 30 de setembre de 1944, quan el Parc dels Prínceps d’un París que havia recuperat la llibertat feia poc més d’un mes va acollir un matx entre una selecció de la França lliure i un combinat de l’Exèrcit Britànic. En aquesta ocasió, fins a trenta mil espectadors es van congregar a les graderies d’un estadi on es respirava un ambient molt diferent del que s’hi havia viscut el 7 de maig de 1944 quan s’hi havia celebrat la darrera final de Copa de la França ocupada.
Amb l’alliberament del conjunt del país, l’esport francès recuperava la llibertat i abolia les lleis promogudes pel règim de Vichy que havien suposat la dissolució dels clubs professionals i la seva substitució per uns efímers equips regionals que tot just van sobreviure durant una temporada. Un canvi que va començar a forjar-se quan els soldats aliats van trepitjar les platges de la Normandia durant la matinada d’un 6 de juny d’ara fa 80 anys.