Malgrat la distància que a priori podríem pensar que existeix entre el món de futbol i el de l’art, el cert és que són diversos els grans artistes contemporanis que han intentat apropar aquests universos aparentment tan llunyans. És el cas d’autors tan reconeguts com Pablo Picasso, Joan Miró, o també de Salvador Dalí, de qui aquest 11 de maig de 2024 es commemora el cent-vintè aniversari del naixement.
De fet, el futbol no només va estar present en l’obra de Dalí sinó també en la seva vida, ja que el jove Salvador va practicar aquest esport durant la seva època d’estudiant fins al punt de defensar la porteria de l’equip juvenil dels Maristes de Figueres. En realitat cal apuntar que la vida de Dalí es va desenvolupar en paral·lel a la pràctica inicial del futbol a Figueres, la vila que el va veure néixer un dia de maig de 1904. Quan el jove Salvador Domingo Felipe Jacinto, que és com el van batejar els seus pares, estava a punt de complir els quinze anys, els representants de dos dels equips de la ciutat empordanesa, l’Sport Club Català i la Joventud Sportiva i Artística, vinculats a dos dels casinos culturals figuerencs, van decidir crear la Unió Esportiva Figueres que va passar a disputar els seus partits en un terreny cedit per l’ajuntament situat vora l’Institut de Segona Ensenyança de Figueres, on precisament estudiava en Salvador.
Aquesta circumstància va despertar la passió pel futbol del futur artista fins al punt que es va convertir en un practicant habitual d’aquest esport, inicialment com a migcampista per acabar, vistes les seves habilitats més aviat escasses, defensant la porteria, una posició que li exigia força un esforç físic sensiblement inferior.
Força més hàbil semblava ser Dalí en el camp de l’art, com ho demostraven els dibuixos que, en aquella època, realitzava als llibres de text reproduint els jugadors de la Unió Esportiva Figueres, els mateixos de qui narrava les gestes des de les pàgines d’El senyó Pancraci, una revista humorística que dirigia un dels seus professors d’institut i de la qual Dalí formava part de l’equip redactor.
El fet que dos dels seus amics i companys de pupitre en aquell batxillerat, Joan Maria Torres i Jaume Miravitlles, s’incorporessin a la disciplina de la Unió Esportiva Figueres durant la temporada 1920-21 va fer que Dalí multipliqués el seu interès pel futbol i per l’equip empordanès, arribant fins al punt de realitzar diversos retrats d’aquells bons amics (un de Joan Maria Torres i dos de Jaume Miravitlles) on també es podien apreciar l’escut i els colors de la Unió Esportiva figuerenca. A més d’aquestes tres obres, el futbol també havia sigut protagonista d’un quadre de Dalí realitzat per ser la portada del programa de fires de Figueres de 1922 on es podia veure dos futbolistes (potser els seus amics) vestint els colors de la UE Figueres, així com d’una altra obra, segurament preparatòria de l’anterior, on apareixia, en plenes fires figuerenques, novament un futbolista amb la característica samarreta blanc-i-blava de la Unió.
Retrat de Jaume Miravitlles vestint els colors de la Unió Esportiva Figueres - Fundació Gala-Salvador Dalí
A les simpaties per l’equip de la seva localitat natal, Dalí hi va afegir, sobretot a partir de 1927, les que, des d’aleshores va sentir pel Barça, fruit dels estius compartits, molt especialment, amb l'exporter blaugrana Ricardo Zamora i amb els jugadors culers Josep Samitier i Emili Sagi-Barba, que tenien per costum estiuejar a Cadaqués, on compartien partits de futbol i moltes altres estones d’oci amb Salvador Dalí.
Curiosament, però, després d’aquelles primeres obres dedicades als seus amics futbolistes de la Unió Esportiva Figueres pintades a l’inici de la dècada dels 20, Dalí va trigar més de 50 anys a tornar a ocupar-se de l’esport que havia practicat durant la seva joventut. Una dada que sembla certificar que el futbol no formava part de les seves prioritats vitals un cop va entrar a l’edat adulta i va escollir dedicar-se al pinzell i no pas a defensar els tres pals de la porteria.
La següent obra de temàtica futbolística pintada per Dalí no va arribar fins al 1974 quan, en el marc de la celebració del seu 75è aniversari, el FC Barcelona li va encarregar un dels quadres que pretenien commemorar l’efemèride. El cartell principal de la celebració va ser obra de Joan Miró, un altre dels grans noms de l’art català del segle XX, però més enllà d’aquell icònic pòster el club també va encarregar un gravat a Dalí on l’artista empordanès va representar, en blanc i negre, l’espectre esquelètic d’un futbolista que tenia al cor l’escut del Barça. Una obra carregada de simbolisme que ja és part de la història cultural del club barcelonista i que també va formar part de la sèrie de cartells artístics que van servir per promocionar el mundial de futbol que l’Estat espanyol va acollir el 1982.
Tres anys després d’aquest gravat, i ja amb la dictadura franquista, amb qui Dalí havia simpatitzat obertament fruit de les seves posicions dretanes, acabada, el pintor figuerenc va realitzar una nova obra de temàtica futbolística dedicada, en aquesta ocasió, a un altre històric club català, la Unió Esportiva Sant Andreu.
Curiosament, a diferència de la UE Figueres i del FC Barcelona, amb qui mantenia evidents vincles sentimentals, Salvador Dalí no tenia cap mena de relació amb el Sant Andreu i senzillament va respondre a la petició que, a través d’una de les seves secretàries, li havia fet arribar la directiva del club sol·licitant-li que col·laborés amb la campanya que, amb el nom de "Salvem el Sant Andreu", pretenia garantir la viabilitat d’aquest club originari del barri barceloní que li donava nom.
Pel que sembla, la samarreta quadribarrada del Sant Andreu i la tradició de catalanitat que desprenia el club van ser els elements claus que van fer decidir Dalí a pintar un quadre i cedir-lo a l’entitat andreuenca per tal d’ajudar-la a garantir la seva supervivència. Hi ha qui apunta que, amb aquesta acció, Dalí pretenia fer-se perdonar el passat franquista i associar-se al catalanisme dominant tal com ho demostren les declaracions que va fer en una entrevista amb Ricard Maxenchs, publicada al diari Mundo Deportivo on a la pregunta de quins eren els seus colors futbolístics Dalí va respondre que "tots els de Catalunya", alhora que confessava que la decisió d’ajudar el Sant Andreu havia vingut motivada pels colors de la senyera que el club lluïa a la seva samarreta.
El quadre cedit a l’entitat quadribarrada duia el títol de Gol i representava el perfil esquemàtic d’un futbolista marcant un gol amb els colors de la senyera de fons. Avui en dia, es desconeix el destí i el propietari de l’obra, ja que el club va vendre-la per quatre milions i mig de pessetes a un directiu anònim, una quantitat molt baixa que va permetre al Sant Andreu saldar els seus deutes i continuar amb la seva existència, però que va privar a l’entitat d’un quadre que a hores d’ara tindria un valor infinitament superior i del qual s’ha perdut completament el rastre.
Abans de la seva mort, el 1989, Dalí encara va tenir temps de realitzar una nova obra que evidencia el seu vincle amb el futbol quan la Unió Esportiva Figueres va encarregar-li realitzar el cartell inaugural del nou estadi municipal figuerenc. En aquesta ocasió, Dalí va optar per una obra força més fidel a l’estil surrealista que havia caracteritzat la seva carrera artística i va realitzar un quadre que, amb el títol Els atletes còsmics, representava de manera futurista diversos atletes seguint la seva tradicional iconografia.
Amb aquest quadre, el vuitè de temàtica futbolística d’entre els més de mil cinc-cents que va pintar l’artista, Dalí tancava el cercle que havia iniciat amb els retrats dels seus amics Joan Maria Torres i Jaume Miravitlles a l’inici de la seva carrera artística, tornant a la Unió Esportiva Figueres del seu cor, la mateixa amb qui havia simpatitzat des de ben jove i amb qui s’havia fotografiat, a l’inici de la temporada 1975-76, amb tota la plantilla sota la cúpula del recent inaugurat Museu Dalí, un espai que, com el seu club de futbol, s’ha convertit en un dels grans referents de Figueres.