Malgrat que hi ha qui defensa que el futbol és en si mateix un art, el cert és que, a priori, se’ns fa difícil enllaçar dos mons aparentment tan distants com ho són el de les Belles Arts i el de la pilota. Tot i això, són molts els artistes que no han dubtat a mostrar obertament la seva passió pel futbol i l’han abordat en alguna de les seves obres. Sense anar més lluny, dos dels grans noms de l’art català, com són Joan Miró o Salvador Dalí, no van amagar mai les seves simpaties pel Barça i van realitzar diverses obres amb el club català com a temàtica en ocasió del seu 75è aniversari.
Més enllà de Miró i Dalí, la llista d’artistes que en algun moment del seu procés creatiu han fixat la seva mirada en el futbol es completa amb noms tan prestigiosos com Antoni Tàpies (autor de l’històric cartell del centenari del Barça), Joan Brossa, Andy Warhol o Pablo Picasso, entre molts d’altres. És precisament de la relació entre el pintor malagueny i el futbol que us parlarem en aquesta ocasió, aprofitant l’efemèride del cinquantè aniversari de la seva mort.
Malgrat la diversitat temàtica tractada per Picasso al llarg de la seva carrera, no va ser fins a l’inici de la dècada dels 60 del segle XX quan l’artista va començar a interessar-se pel futbol com a temàtica d’alguna de les seves obres, una dada que resulta rellevant, ja que en aquella època Picasso estava a punt de complir ni més ni menys que 80 anys.
Primera litografia de Picasso dedicada al futbol i realitzada el 3 de maig de 1961 Foto: Museu Picasso de París
La primera aproximació artística de Picasso al futbol va arribar el 3 de maig de 1961 quan l’artista va realitzar un dibuix on es podien apreciar tres figures de senzilles formes antropomorfes disputant-se una pilota que semblava un ou ferrat. L’experimentació de Picasso amb l’esport de la pilota va continuar el mes següent, quan el pintor va realitzar un nou dibuix representant un partit de futbol que enfrontava set futbolistes que lluitaven pel control d’una pilota d’un color groc radiant que permetia homologar-la al sol. Aquesta nova litografia, que encapçala aquest article, va ser publicada pel diari Le Patriote, editat a Niça, i constitueix l’obra pictòrica més treballada de Picasso en relació amb el futbol.
A aquestes aproximacions pictòriques a l’esport rei s’hi va afegir una nova obra, en aquest cas escultòrica, realitzada també durant l’any 1961 i que avui pot contemplar-se, igual que les litografies anteriorment esmentades, al Museu Picasso de París. Es tracta d’una estatueta de 50 centímetres d’alçada, realitzada amb xapa de metall plegada i pintada amb colors pastel, que representa un futbolista vestint una samarreta de color morat.
Primera escultura de Picasso representant un futbolista, realitzada el 1961 Foto: Museu Picasso de París
Aquest sobtat interès de Picasso pel futbol ha suscitat diferents teories que intenten explicar per quina raó l’artista va decidir tractar aquesta temàtica precisament durant l’any 1961. Una de les hipòtesis sobre la qüestió apunta que Picasso va interessar-se pel futbol com a temàtica artística fruit de la seva condició de simpatitzant culer i de la gran trajectòria del Barça a la Copa d’Europa de la temporada 1960-61 on va eliminar, als vuitens de final de la competició, per primera vegada el Reial Madrid per acabar arribant a una final de tràgic record disputada a Berna en què els culers van perdre davant del Benfica portuguès per 3-2. Aquella final, recordada per sempre més gràcies als pals quadrats que van evitar el triomf blaugrana, es va disputar el 31 de maig de 1961, tot just tres dies abans que Picasso realitzés la seva litografia més completa sobre un partit de futbol. Una circumstància que ens porta a especular sobre la incidència que tant aquell partit com la trajectòria europea del Barça van poder tenir en el sobtat interès artístic de Picasso pel futbol.
El punt feble d’aquesta hipòtesi és que, a diferència de d’altres artistes, com ara Miró, Dalí o Tàpies, Picasso no va manifestar mai de forma oberta les seves simpaties futbolístiques pel Barça ni va tenir al club blaugrana com a objecte de la seva creació, per la qual cosa es fa difícil certificar que fossin precisament els triomfs europeus de l’equip català el que acabés provocant les obres futbolístiques de Picasso.
En aquest sentit, existeix una altra teoria, sostinguda pel doctor Ramon Balius, que apunta que les creacions artístiques de temàtica futbolística que va realitzar el pintor malagueny no tenen a veure amb els èxits del Barça sinó amb els d’un altre equip, més proper geogràficament a l’indret on habitava l’artista en aquells primers anys de la dècada dels 60. En concret, el doctor Balius argumenta que van ser els triomfs del Mònaco els qui van inspirar Picasso. L’equip del principat va obtenir, els anys 1960 i 1961, els seus primers grans èxits esportius en guanyar la Copa de França i posteriorment la lliga gal·la. Tota una fita que va tenir un gran impacte sobre la Costa Blava on vivia Picasso i que ben bé podria haver estat la seva font d’inspiració.
Imatge d’una de les 50 còpies de l’escultura «Futbolista» realitzada per Picasso amb ceràmica el 1965 Foto: National Football Museum
Fos el Barça o el Mònaco qui suggerís a Picasso la creació de les seves obres futbolístiques durant l’any 1961, el cert és que aquesta temàtica va tornar a centrar l’interès de l’artista el 1965 quan va crear la que és segurament la seva obra més coneguda en aquest àmbit.
Aquell any, Picasso va realitzar una edició limitada i numerada de 50 exemplars d’una petita escultura de ceràmica blanca de 28 centímetres d’alçada que va ser batejada amb el títol de "Futbolista" i que representava un jugador esquerrà a punt de colpejar la pilota. No sabem si la tria d’un futbolista que xutava amb l’esquerra va tenir res a veure amb les simpaties polítiques de l’autor, que va ser militant del Partit Comunista tant espanyol com francès, però el que sí que podem certificar és que la cinquantena d’exemplars d’aquesta escultura es van realitzar al taller de ceràmica de Madoura, situat a la localitat occitana de Valàuria, amb el que Picasso havia treballat des de 1946 i que s’havia convertit en l’editor exclusiu de la seva obra ceràmica.
Avui, un exemplar de l’obra que representa aquest futbolista esquerrà es pot contemplar al National Football Museum de Manchester, un museu inaugurat el 2001 en una de les ciutats del món on el futbol té una major rellevància social. L’escultura "Futbolista", de 1965, va ser la darrera aproximació de Picasso al món del futbol. El genial artista malagueny, que tenia també una cara fosca fruit del seu temperament despòtic i misogin, moriria vuit anys després, el 8 d’abril de 1973, amb 91 anys d’edat, deixant al seu darrere un magnífic llegat artístic.
Més enllà de les seves obres de temàtica futbolística, la relació de Picasso amb l’esport rei continua gràcies a un club andalús creat a la ciutat de Marbella que porta el seu nom. Un equip que juga a la tercera regional andalusa, però que pot presumir alhora, en contrast amb el caràcter misogin del personatge que li dona nom, de ser el club pioner del futbol femení a Marbella. Una circumstància que vincula, novament, aquells mons aparentment tan distants com ho són els de l’art i del futbol.