Efectivament, l’any 1980, Joaquim Giol, aleshores vicari de la parròquia de Sant Esteve i professor a l’Institut Montsacopa, va animar uns quants alumnes de 3r de BUP a organitzar sessions de cinema. El pretext era veure pel·lícules que difícilment s’exhibien a la ciutat i poder-ne parlar.
Nèlida D. Ruiz ha oordinat la Vitrina a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Foto: Martí Albesa.
Es van dur a terme tres sessions al Casal Marià; la quarta ja va ser a la recentment creada Fundació Pública Teatre Principal, que va incloure aquest grup d’estudiants dins el seu organigrama com a secció de cinema. Fou llavors quan es va transformar en el Cine Club Olot.
Durant més de trenta anys el Teatre Principal va acollir les sessions del cineclub fins que l’any 2013, a causa dels constants canvis tecnològics, l’entitat es va traslladar definitivament als Cines Olot. Durant quaranta anys, doncs, el Cine Club Olot ha programat sessions de cinema ininterrompudament.
Però, abans de 1980, a Olot ja existia un cineclub. La primera referència es troba l’any 1955 al setmanari olotí ¡Arriba España!, que n’anuncia diverses sessions. El 1963 el Clan Puigsacalm, vinculat a l’escoltisme, va començar a organitzar cinefòrums amb gran èxit fins que el nou Cine Club Olot en va prendre les regnes. Després, l’entitat va continuar la seva trajectòria, amb alts i baixos, fins a arribar a la dècada dels setanta, quan va experimentar un nou impuls.
[noticia]21444[/noticia]
La vitrina, coordinada per Nèlida D. Ruiz de los Paños –que l’any 2019 va guanyar la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes amb un projecte sobre la història del Cine Club Olot–, recull documentació de totes les temporades de l'entitat, així com dels seus antecedents. El material de la mostra prové de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, de l’arxiu del Cine Club Olot i de la col·lecció particular de Carles Serra.
Un cartell d'una sessió del Cine Club Olot al Teatre Principal. Foto: @acgarrotxa.
