
Unes 150 persones es van aplegar ahir al vespre al passeig de la Muralla d'Olot per rebre la Flama del Canigó . Símbol de la unitat dels Països Catalans, la tradició marca que aquest foc és el que ha d'encendre les fogueres de la nit més curta de l'any. L'acte d'Olot estava organitzat per Òmnium Garrotxa i va comptar amb la presència de diverses entitats de la comarca. Al llarg del recorregut des del cim del Canigó fins Olot, es van rellevar per portar el foc de Sant Joan el Centre Excursionista d'Olot, el Club Ciclista Olot, el Club Ciclista Bas, la colla els Bufets, el Club d'Atletisme de la Garrotxa, els Esplais de la Garrotxa i l'Agrupament Escolta Nostra Dona del Tura d'Olot.
Lluís Riera i Ariadna Falguera van llegir a la capital garrotxina el manifest que ahir va sonar arreu de Catalunya i que reivindicava la força del teixit associatiu. A més, també tenia clares al·lusions al procés sobiranista: "Som una flama en moviment. Sabem on anem i sabem que hi anirem. Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la il·lusió, del projecte. Estem aquí drets i decidits i sabem que tenim el dret a decidir", recitava Riera.
La festa a la ciutat d'Olot va continuar fins tard al Firal. Aquest any la trobada anual de penyes va prendre la forma de revetlla de Sant Joan, amb correfoc i foguera inclosa. El mateix ritual es va repetir a Besalú, on la flama va arribar a la plaça de la Llibertat i va encendre la foguera que presidia la revetlla al costat del Pont Vell.
Celebracions arreu de la Garrotxa
La Vall de Bianya i Santa Pau també van organitzar actes per rebre el foc que la nit abans s'havia encès al cim del Canigó, tot i que els dos pobles no van organitzar revetlles populars. Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fons, Sant Feliu de Pallerols i Oix sí que van celebrar la nit més curta amb fogueres enceses fins ben entrada la nit.
El foc de la Flama del Canigó es guarda al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà durant tot l'any. El dia 22 de juny s’agafa aquesta flama i es puja fins al cim. Allà s'encén la llenya portada de diferents parts dels Països Catalans una setmana abans. La tradició la va començar el 1955 Francesc Pujades, veí de la vila nord-catalana d’Arles, portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer. Va tenir la iniciativa d'encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i des d'allà repartir la seva flama per totes les contrades.
