La mateixa plaça de braus d'El Torín d'Olot, que antigament havia acollit toreros tan "respectables" del panorama espanyol com Ortega Cano, va mostrar el passat divendres la seva dimensió més desconeguda de la cultura ancestral amb la preestrena del recuperat Manes, de La Fura dels Baus. Els de Moià recuperen aquest espectacle purament i essencialment furer des d'aquest estiu amb actuacions a L'Escala, Manresa i Torelló. La seva gira continuarà aquest setembre amb l'estrena oficial a la ciutat holandesa d'Eindhoven i, posteriorment, continuaran a Mallorca i a Molina de Segura (Múrcia).
Un espectacle total on el públic deambula per tot el "ruedo" i on els actors van interactuar i interpel·lar el públic, el d'Olot, àvid de noves experiències i multigeneracional. Al muntatge, dirigit per l'ànima del transgressor Pere Tantiñà, s'hi barregen emocions, sentiments i fins i tot insults i algun suau atac de violència.
«Manes»: cossos nus, esquitxades de sang de pollastre…, un viatge antropològic i provocador. Foto: Toni Carrasco
Ningú no va sortir indiferent de la sorra d'El Torín. Als uns perquè no els va agradar gens i van passar por –i potser no van entendre res–, i als altres perquè van al·lucinar amb un espectacle, com algun jove adolescent, que va qualificar de "gore total en directe i real". de fet, als seus inicis als anys vuitanta, des de la mítica revista El Llamp ja els van qualificar de la Patum del segle XXI.
Manes resumeix amb escenes impactants, primàries i teatralment perfectes la vida, l'amor, el sexe i la mort passant per escenes provocadores. L'angoixa de seguir cada canvi d'escena al so d'una campana encara va posar més en estat d'alerta les més de cinc-centes persones que van seguir el Manes d'Olot.
Actors i actrius de «Manes» van oferir la cara més furera dels Baus. Foto: Toni Carrasco
Cossos nus, pluja real i persistent, esquitxades de carn de pollastre, escopinades i altres elements vius i itinerants van acabar de posar la cirereta a una representació que és única en cada moment, però que segueix sempre una trama argumental minuciosament estudiada.
L'estil i l'estètica de La Fura reviu de nou en Manes per a aixecar i mossegar consciències i cervells i, també, per a remoure els budells de tothom d'una forma magistral.
Llarga vida a la Fura i llarga vida a les seves creacions úniques i antropològicament perfectes.
