Però Suzuki no només deixa fotografies a la Garrotxa, sinó que també ha decidit deixar-hi la seva primera exposició en solitari. Des d’aquest cap de setmana i fins al 15 d’agost la mostra ja es pot veure a la Sala Oberta 2 de l’Hospici. Són 24 fotografies en blanc i negre d’edificis emblemàtics del planeta, acompanyades dels retrats dels seus arquitectes, dotze dels quals han rebut el Premi Pritzker.
Algunes de les fotografies de la mostra d'Hisao Suzuki. Foto: Pau Masó
“Avui la paraula més important és 'moltes gràcies'”, diu Suzuki en la inauguració de la seva exposició a Olot. “La selecció de les fotografies ha estat molt natural. No m’agrada gaire fer les coses amb intenció, és millor que surtin elles soles”, afegeix. Per a la directora dels Museus d’Olot, Montse Mallol, és tot un honor poder acollir una exposició i un artista d’aquestes característiques: “Ens sentim molt honorats i agraïts que precisament a Olot i al nostre museu tinguem l’oportunitat de donar a conèixer la seva obra”.
[h3]La Garrotxa i Hisao Suzuki[/h3]
Hisao Suzuki va aterrar a Catalunya fa quaranta anys. Va ser a Barcelona el 1982 en un viatge que només havia de durar tres mesos, però que n’ha durat molts més. Des de Barcelona, va connectar amb la Garrotxa amb l’estada d’artistes que es va fer a la Vall de Bianya el 1986 coneguda com a Estiu Japó. Ell va ser un dels participants i a través d’aquesta trobada va teixir vincles amb artistes garrotxins com Claudi Casanovas. I, finalment, a posteriori, va arribar la connexió definitiva amb els arquitectes RCR amb qui Suzuki encara treballa per retratar unes llums unes ombres que reflecteixen l’arquitectura mundial i que, a partir d’ara, es veuran i es guardaran a la Garrotxa.
