D'entrada, Manuel Forcano, el comissari d'enguany del Festival MOT, va fer un sentit agraïment a les dues dones presents ahir a l'escenari de la Sala El Torín d'Olot, que hi eren per a parlar de "Nosaltres, els mites": la jove autora milanesa Andrea Marcolongo (1987) i la recent nomenada consellera de Cultura del govern de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga (1952), doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona (UdG). Dues dones sàvies i de bellesa clàssica que van seduir el nombrós públic assistent amb les paraules, amb les quals venim al món i som reals.

Vilallonga va fer, d'antuvi, un excurs en què va refermar el seu compromís amb el Festival literari, tot i l'assumpció de l'alta responsabilitat política que ha contret: "Això [el MOT] és un oasi en el mar procel·lós que és ser consellera de Cultura", i va manifestar el seu compromís amb la causa catalana quan, precisament parlant de les paraules, va afirmar que la Junta Electoral ha decidit que els presos polítics i els exiliats no existeixen, però, tal com va dir Maria Àngels Anglada –una de les seves autores de capçalera–, "cap paraula no mor que no en floreixi una altra al seu costat".
  La consellera va presentar l'autora milanesa i va conduir amb mestria la conversa, en què l'autora de La lengua de los dioses i La medida de les héroes a través de la mitología griega, va mostrar els seus coneixements no solament sobre la cultura clàssica i la mitologia grega, sinó també la seva passió per l'etimologia, que Vilallonga va agombolar amb una sentència de Modest Prats: "Les paraules no són innocents". Vilallonga va explicar que Marcolongo va perdre la mare quan tenia just 11 anys i va tractar de suplir la mancança i refugiar-se de la pèrdua amb l'estudi en les llengües antigues i els mites.

Marcolongo va agrair la invitació al MOT i el fet que durant aquests darrers quatre anys de "gira" per Europa per a parlar dels seus llibres era la primera vegada que era presentada per una dona. Per a aquesta autora que no entén pas el viatge com una "aventura", a l'estil dels seus estimats Jàson i els argonautes, la llengua grega clàssica han estat salvació i direcció. Per a ella, "el mite és una cosa que mai no passat però sempre succeeix" i la mitologia "és com trobar les traces en un passat que explica el nostre present: el mite serveix per a restar fidel a un mateix i ser responsable de la nostra vida".
 
Segons l'autora –que actualment viu a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina), ciutat de què es va enamorar i on va trobar, també, l'amor–, els mites, que són universals en el temps i en l'espai, formen part de "la sintaxi de l'ànima humana" i ens fan somriure i ser feliços, una felicitat que té a veure amb la fertilitat (feliç = felix = fèrtil), ja que "s'insemina la millor part de mi", i per això defensa que "som responsables del nostre futur, que és conseqüència del que fem avui".

Per a la consellera Vilallonga el destí del viatge que ara emprèn és per Catalunya, semblantment al dels argonautes que tenien calr el destí i, alhora, el camí de tornada. "El viatge dels argonautes –la prima nau que travessa la Mediterrània– és un mite sobre la meravella. Per als grec el mar era pont, no cementiri com ara".
 
Si "dir les coses les fa reals", com van insistir Marcolongo i Vilallonga durant la conversa, de vegades la nostàlgia –un mot culte creat pel metge suís J. J. HardeR el 1678 com a mot de medicina format per nostos (retorn) i algo (dolor)–  també es fa present i el públic captivat ja tenia nostàlgia i enyorança pel retorn d'aquestes dues grans dones sàvies.