Les actituds d'incivisme ens fan enfadar, creiem que vulneren els nostres drets i que ens falten al respecte. També ens enfadem quan creiem que els nostres polítics no fan tot el que haurien de fer, o la guàrdia urbana i la policia no ens protegeix prou. Tots tenim un nivell diferent de tolerància que fa que ens enfadem amb més o menys intensitat. També hi han fets que a mesura que els anem veient dia rere dia ja no ens afecten.
Un d'aquests fets és la quantitat de deixalles que podem veure a la ciutat d'Olot, i en especial al Nucli Antic, que estan a terra, a fora dels contenidors. A vegades perquè els contenidors estan plens a vessar, però també altres vegades veiem que estan buits i les deixalles es deixen a terra. També hi podem afegir que certs contenidors i les zones del voltant estan molt brutes.
Per tant tenim dues causes, una és de falta de recollides amb més periodicitat, segurament afectada pels dies o les èpoques de l'any, sobretot a les zones de restauració, i una segona causa que la podem atribuir a l'incivisme. Per totes dues causes, en més o menys intensitat, hi estem tots implicats. Per la primera exigint un servei de recollides adequat a cada barri, ja que el paguem, i per la segona educant a tots els nivells i a tots els àmbits, des de casa fins a les escoles i també a nivell municipal i social.
Podríem esmentar altres fets d'incivisme a la ciutat, però anem a l'inici, per què estem enfadats? Hi ha molt desencadenants que poden ser l'espurna d'un conflicte o un enuig, a cadascú n'hi correspon uns més que d'altres. Una cosa que hem de tenir clara és que ens enfadem perquè algú o alguna cosa s'oposa a les nostres necessitats i pressuposem que no ens hauria de passar, com si fos un dret que els altres haurien de respectar. Alguns exemples de desencadenants són: una crítica, un atac a la nostra imatge, que algú ens qüestioni, que no estiguin d'acord amb nosaltres, que ens molestin, que no ens donin el que volem, que ens prenguin el que tenim, que no ens escoltin, que ens manipulin, que ens imposin alguna cosa, que no ens donin el reconeixement que creiem merèixer, que ens faltin al respecte, que ens ridiculitzin, que ens portin la contrària, que no ens donin la raó... i podríem ampliar-ho.
Per tant un desencadenant pot ser un fet, una mirada, una paraula, un gest, un oblit, que ens causen una frustració i fa que inconscientment pressuposem una sèrie de creences i exigències, que són la veritable causa del nostre enuig. Podeu fer una llista dels vostres desencadenats i les vostres pressuposicions i a partir d'aquí potser podreu treballar el vostre grau de tolerància per, en lloc de tenir raó, tenir resultats.
Per resoldre conflictes o prevenir-los, el primer que fa falta és conèixer les nostres necessitats i les necessitats de l'altre. S'ha de saber negociar, ser empàtic i posar-se el lloc de l'altre. S'ha de fer una bona anàlisi de les situacions, per saber quin és l'objectiu i construir un marc per buscar punts en comú, proposar i preguntar i mantenir-se ferm.
En el nostre cas podríem dir que el desencadenant és que estem molestos per la brutícia de certs llocs de recollida de deixalles a la ciutat, sentim que es vulneren els nostres drets i podríem dir també que ens falten al respecte, que no ens escolten encara que tinguem raó. El grau de frustració i enuig estaria relacionat amb les nostres pressuposicions i exigències, com podrien ser, que la societat ha de donar satisfacció a les nostres necessitats, que els polítics ho han de solucionar, que els altres ens deuen respecte, que és una qüestió de justícia i tot allò que hi vulgueu afegir.
Només podrem avançar si les persones implicades fem una bona anàlisi del fet, coneixent les necessitats, sabent negociar i arribar a un acord que doni satisfacció a tots els ciutadans. Recordem que els conflictes poden ser bons, sempre que siguin el detonant per resoldre un problema i ser millors. Acabaré amb una frase d'en Martin Luther King: "La humanitat ha de sortir dels conflictes rebutjant la venjança, l'agressió i l'esperit de revenja. El mitjà per fer-ho és l'amor".
Un d'aquests fets és la quantitat de deixalles que podem veure a la ciutat d'Olot, i en especial al Nucli Antic, que estan a terra, a fora dels contenidors. A vegades perquè els contenidors estan plens a vessar, però també altres vegades veiem que estan buits i les deixalles es deixen a terra. També hi podem afegir que certs contenidors i les zones del voltant estan molt brutes.
Per tant tenim dues causes, una és de falta de recollides amb més periodicitat, segurament afectada pels dies o les èpoques de l'any, sobretot a les zones de restauració, i una segona causa que la podem atribuir a l'incivisme. Per totes dues causes, en més o menys intensitat, hi estem tots implicats. Per la primera exigint un servei de recollides adequat a cada barri, ja que el paguem, i per la segona educant a tots els nivells i a tots els àmbits, des de casa fins a les escoles i també a nivell municipal i social.
Podríem esmentar altres fets d'incivisme a la ciutat, però anem a l'inici, per què estem enfadats? Hi ha molt desencadenants que poden ser l'espurna d'un conflicte o un enuig, a cadascú n'hi correspon uns més que d'altres. Una cosa que hem de tenir clara és que ens enfadem perquè algú o alguna cosa s'oposa a les nostres necessitats i pressuposem que no ens hauria de passar, com si fos un dret que els altres haurien de respectar. Alguns exemples de desencadenants són: una crítica, un atac a la nostra imatge, que algú ens qüestioni, que no estiguin d'acord amb nosaltres, que ens molestin, que no ens donin el que volem, que ens prenguin el que tenim, que no ens escoltin, que ens manipulin, que ens imposin alguna cosa, que no ens donin el reconeixement que creiem merèixer, que ens faltin al respecte, que ens ridiculitzin, que ens portin la contrària, que no ens donin la raó... i podríem ampliar-ho.
Per tant un desencadenant pot ser un fet, una mirada, una paraula, un gest, un oblit, que ens causen una frustració i fa que inconscientment pressuposem una sèrie de creences i exigències, que són la veritable causa del nostre enuig. Podeu fer una llista dels vostres desencadenats i les vostres pressuposicions i a partir d'aquí potser podreu treballar el vostre grau de tolerància per, en lloc de tenir raó, tenir resultats.
Per resoldre conflictes o prevenir-los, el primer que fa falta és conèixer les nostres necessitats i les necessitats de l'altre. S'ha de saber negociar, ser empàtic i posar-se el lloc de l'altre. S'ha de fer una bona anàlisi de les situacions, per saber quin és l'objectiu i construir un marc per buscar punts en comú, proposar i preguntar i mantenir-se ferm.
En el nostre cas podríem dir que el desencadenant és que estem molestos per la brutícia de certs llocs de recollida de deixalles a la ciutat, sentim que es vulneren els nostres drets i podríem dir també que ens falten al respecte, que no ens escolten encara que tinguem raó. El grau de frustració i enuig estaria relacionat amb les nostres pressuposicions i exigències, com podrien ser, que la societat ha de donar satisfacció a les nostres necessitats, que els polítics ho han de solucionar, que els altres ens deuen respecte, que és una qüestió de justícia i tot allò que hi vulgueu afegir.
Només podrem avançar si les persones implicades fem una bona anàlisi del fet, coneixent les necessitats, sabent negociar i arribar a un acord que doni satisfacció a tots els ciutadans. Recordem que els conflictes poden ser bons, sempre que siguin el detonant per resoldre un problema i ser millors. Acabaré amb una frase d'en Martin Luther King: "La humanitat ha de sortir dels conflictes rebutjant la venjança, l'agressió i l'esperit de revenja. El mitjà per fer-ho és l'amor".