Estem instal·lats en el pessimisme constant. El nostre dia a dia està dominat per relats apocalíptics tals com el canvi climàtic, les guerres, la intel·ligència artificial, la manca d’habitatge. Tot ens porta a pensar en la fi del nostre món i en una crisi de valors que ens costa entendre. Les transformacions socials i tecnològiques ens passen per sobre com una onada gegant que no podem controlar ni tampoc parar, la velocitat dels canvis i un futur sense esperança fa que visquem en un estat de pessimisme i de por.
La por i el pessimisme són dues emocions que es retroalimenten i creen un cercle viciós difícil de trencar. Veiem el futur amb incertesa i desconfiança i això minva el nostre benestar personal i social. Ens sentim indefensos i tenim por, és l’escenari perfecte per als totalitarismes i les visions extremistes.
Des d’un punt de vista evolutiu, la por ha estat essencial per la supervivència humana. Es considera com una emoció positiva que ens ajuda a estar alerta i a reaccionar davant els perills. Ens ha salvat i hem pogut escapar del tigre de dents de sabre. En la societat actual ja no hi ha tigres, no responem a perills reals, sinó a amenaces percebudes o que les xarxes o la desinformació ens fan creure que hi són, com la por al rebuig, la por al fracàs o la incertesa davant un món que no podem controlar.
La por paralitza, el cervell genera estrès i resta la nostra capacitat de raonament. Quan no pensem, no analitzem el que ens arriba i ens creiem tot el que ens diuen encara que el discurs vingui dels extremistes. Sovint ens preguntem com és possible aquesta deriva cap a l’extrema dreta, és així en part, perquè venen estabilitat amb promeses que si s’està ben informat i es té capacitat de raonament, pots veure que no s’aguanten per enlloc, però en un entorn de por i immobilitat, a on sembla que no tenim cap influencia, es fan creïbles, i es converteixen en salvació d’un món en ruïnes.
Estem constantment rebent missatges negatius, i ens hem acostumat a veure les calamitats des del sofà. El nostre nivell de tolerància fa que la nostra moral s’hagi simplificat fins a l’extrem d’una pel·lícula d’indis i vaquers, els bons i els dolents. Així de simple. Sense contrastar la informació, sense analitzar les causes i qüestionar el que ens estan dient.
Un món dominat pel fatalisme té conseqüències a escala col·lectiva fent-nos més susceptibles a la manipulació, la desconfiança i l’immobilisme, socialment tenim comportaments més individualistes i cada vegada les relacions amb els altres són més dificultoses. Però també té conseqüències a nivell personal on tenim un augment, en totes les franges d’edat, de casos d’ansietat, depressió i manca d’autoestima.
El meu parer és que a on podem combatre la por i el pessimisme està en els llocs de proximitat, la família, els amics, el grup, petites ciutats com la nostra a on és possible fer petites accions a dins de la comunitat, promocionar la integració, la confiança, el diàleg i el pensament crític. Podem transformar el fatalisme fent petites coses en el nostre àmbit local. En definitiva, posar en pràctica una cultura humanista on el centre som les persones.
Entendre les diferències, practicar l’empatia i ajudar als altres ens farà canviar la nostra visió del món i creure en l’esperança. Quantes més actuacions positives fem o veiem, deixarem d’alimentar el pessimisme, reforçarem les nostres capacitats per a la defensa i posarem en pràctica el nostre raonament i pensament crític, per fer front a la desinformació, la manipulació i els discursos totalitaris.
Tal com ens diu l’arqueòleg Eudald Carbonell en el seu llibre De la caverna al cosmos, i que es defineix com un pessimista amb esperança, “les transformacions tan accelerades de vegades ens fan por, però la major part dels canvis de l’entorn són conseqüència de la nostra activitat biològica, social i tecnològica i això sí que ho podem controlar”.
Som éssers socials que depenem l’un de l'altre i només junts podem reaccionar i introduir l’optimisme i la confiança en el futur.