Està clar que, avui dia, per transformar la societat necessitem líders. I com hem vist en l'última campanya política de Catalunya potser les paraules més repetides han estat "líder" i "liderar". L'altra cosa és que no sabem exactament que ens volen dir els polítics amb aquestes paraules, ens estan parlant de manar? O sigui, el que em convé a mi és el que convé a tota la societat, o bé el contrari, ens estan parlant d'influenciar i portar la societat a un altre nivell de vida molt millor. Saber manar no és suficient, necessitem líders que en lloc de triar el que els hi convé a ells o al partit, triïn el que convé a la societat. I això moltes vegades en la política és difícil de fer, de diferenciar i de saber.
No vull parlar de política però sí de lideratge. He vist moltes empreses i estils diferents per gestionar-les i per dirigir equips, i he après quines són les característiques del bon lideratge. Admiro tots aquells líders humils que aconsegueixen la millor versió dels seus treballadors de manera propera i fan les coses fàcils.
El primer que ha de tenir un líder és una visió de futur i passió per dur-la a terme, sense perdre mai el focus, amb dots de persuasió per aglutinar a tota la gent i anar tots junts cap a l'objectiu marcat. El més important per ells és transformar l'entorn en benefici de la societat o de la comunitat de la seva organització.
Són persones coherents, que diuen el que pensen i fan el que diuen. Són observadors, veuen els seus actes i reconeixen l'impacte de les seves accions.
Fan les coses amb sentit, són exigents però sobretot son autoexigents. Saben treballar a curt termini sense perdre de vista el futur, i saben rectificar i canviar decisions que ja no serveixen perquè s'adapten als canvis, els saben explicar i ajuden cada persona a entendre'ls i adaptar-se. Per a ells les persones són el valor més important de l'organització, les tracten amb respecte i fomenten les seves capacitats per aprendre. Els fan créixer donant una visió positiva de l'entorn, i, en conseqüència, tenen persones motivades perquè se senten valorades.
Saben escoltar, saben arribar a acords i no són savis. Tenen dubtes i la ment oberta a noves opinions, són tolerants i receptius a punts de vista diferents.
Prediquen amb l'exemple i creen una cultura de servei, mai es posen per sobre els altres i els èxits són compartits. No viuen l'èxit com una victòria personal sinó com un estímul per fer un pas més tots plegats. En definitiva, treballen per un propòsit, per aconseguir fer alguna cosa que tingui sentit i hagi millorat la vida dels altres i de la societat.
El propòsit, segons ens explica aquest concepte japonès en el llibre Ikigai (Hèctor Garcia i Francesc Miralles), és el motiu que fa que la nostra vida tingui sentit. És allò que sé fer, que m'encanta fer, que serveix a la societat i em permet viure amb condicions. És la meva passió, el meu talent, el que el món necessita i em paguen per fer-ho. Tots soms líders a més gran o més petita escala. Totes les característiques que he descrit les podem aplicar en el nostre entorn, en la nostra vida professional, familiar i personal. Podem posar el nostre petit gra de sorra per transformar i millorar el nostre entorn i no hauríem de permetre que els polítics fessin un mal ús d'aquesta paraula. La base per ser un gran líder és ser una bona persona i fer servir el poder per fer el bé.